El matí de Catalunya Ràdio

Ustrell: "Podem mirar una persona sense deixar de mirar el mal que ha fet? Abans de jutjar, mirem"

Durada: 3 min
23/09/2026
Les reflexions de Ricard Ustrell, avui que entrevistarem Maixabel Lasa, que va acceptar seure davant d'un dels homes que havien participat en l'assassinat del seu marit. Núria Ortín recull el seu testimoni, entre d'altres, al llibre "Mira'm".
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

00:31

Hi ha persones que ens obliguen a mirar, i a mirar des d'un altre lloc. I avui entre aquestes altres persones hi ha la Mayshabel Lassa. La Mayshabel va perdre el seu marit, Juan Mari Jauregui, assassinat pareta. I anys després va fer una cosa que probablement molta gent no entén. Va acceptar seure davant d'un dels homes que havia participat en aquell assassinat. S'hi va seure durant tres hores. I el va mirar als ulls. No per oblidar, no per justificar, no perquè el dolor hagués desaparegut, sinó per mirar-lo. I potser aquí hi ha una de les preguntes més difícils que ens podem fer com a societat. Podem mirar una persona sense deixar de mirar el mal que ha fet? Podem escoltar sense justificar? Podem entendre una història sense convertir-la en una excusa? I, ¿podem parlar de segones oportunitats sense oblidar les víctimes? Avui al matí entrarem en un llibre que es diu Míram, de la Núria Ortín, en què reuneix precisament la Mai Xabel amb l'assassí del seu marit. És un llibre que ens demana precisament això, que no mirem una persona només pel delicte, només per la condemna o només per l'error, sinó que intentem veure què hi ha al darrere i que acceptem que mirar de veritat és molt més incòmode que jutjar des de lluny. Per què és fàcil parlar de presos sense convertir-los en una categoria? El més difícil és quan tenen nom, quan tenen fills, quan tenen una història i quan els tenim davant. I encara és més difícil quan el dolor també té nom i té rostre. Per això avui, a partir de les 10, la Mai Xabel ens acompanyarà aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio, perquè la seva història introdueix una pregunta que va molt més enllà de la presó i del perdó. Què ens passa a nosaltres quan decidim mirar l'altre? Fins i tot quan costa mirar-lo. Hi ha gent com la Mai Xabel que no li cal perdonar. No vol perdonar. No li cal fer-ho per ells. Ho fa perquè el món sigui una mica més humà, malgrat tot. Com fan també molts i molts voluntaris a les presons. O fundacions com l'Obra Mercadària. O també algunes víctimes. Avui, escoltarem. Mai Xabel a les 10, al Matí de Catalunya Ràdio.

03:00

Ricard Tostrell, al Matí de Catalunya Ràdio.

Àudios