Manuel Valls, sobre Rajoy: "No pensa en l'origen, pensa en el color; és clarament racista"

Aquesta hora al matí de Catalunya Ràdio podem saludar l'ex primer ministre francès i fins fa raonablement poc, ministre d'Ultramar de l'executiu francès, també Manuel Valls. Senyor Valls, molt bon dia. Molt bon dia. I molt bon 14 de juliol, abans que res. Gràcies. Senyor Valls, què li ha semblat aquest article famós de Mariano Rajoy, on comenta que la selecció francesa juga estupendament bé, però afegeix això sí, sense jugadors francesos.

Bueno, aquest article em va enfadar i al mateix temps em va posar molt trist, com un ex primer ministre, un ex president del govern espanyol que conec, a més perquè vam coincidir quan jo era primer ministre i vam col·laborar, per exemple, en temes d'antiterrorisme, com un ex primer ministre espanyol pot parlar així d'un escrit, no? I és veritat, i ho deia el Jean-Noël Bagon, el ministre actual d'Assuntos Exteriors francès, és una barreja d'estupidesa, de no coneixement de la història de França, del que és el futbol en general, i són paraules clarament racistes. El que s'esperaria de Mariano Rajoy són excuses, i no m'hi ha d'aguantar el tipus. No hi ha parlat, amb Rajoy? No, no, no. No he volut parlar i crec que és a ell que ha de fer la reflexió, se l'ha d'ajudar ell mateix. Ja ha vist la reacció a França, a Espanya, i les paraules que acabem d'escoltar de la Minya Mal, com els del Borja Iglesias, allà ho diuen tot, el que és el futbol. A Espanya. I a França. Li ha sabut greu,

o l'ha molestat encara més, diguem-ne, com el Partit Popular hi ha volgut treure ferro, dient que són paraules satíriques, que no se n'ha de fer pas un gramassa?

Bueno, jo tampoc em vull ficar gaire en la política espanyola, que conec bé i conec les polèmiques, això passa en tots els països. El que sé és que a Espanya, a França la política no va gaire bé, no tenim gaires virtuts. Però bueno, hi ha sempre debats en els partits. El que sempre em sembla molt estrany. Espanya, que sigui en el PP o en el PSOE, és que sempre cierren files, no? No hi ha mai cap. No se senten les crítiques. Són dos blocs que aplaudeixen de la mateixa manera en els que fan tonteries, i de vegades molt grosses, o les diuen molt grosses. I això no ajuda. Al debat polític, a la democràcia i a que la gent entengui que la política és necessària en una democràcia.

Vostè ho deia, això ha generat moltes crítiques a França. També, vist des d'aquí, crida l'atenció que fins i tot el Regrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, hagi criticat a Mariano Rajoy. A més, amb unes paraules molt dures. Ahir el seu portaveu deia que el senyor Rajoy és racista directament. Sí, bueno,

perquè el pare de la senyora Le Pen fa 30 anys va tenir més o menys les mateixes paraules, no? Parlant d'un equip on hi havia molts fills de la immigració magrebina o africana, i això ja va generar un gran debat. Avui l'agrupació nacional, que vol guanyar les pròximes eleccions, jo recordo un fet, és que la senyora Le Pen. Ha tret vots majoritaris a totes les excolònies, en els departaments i territoris d'ultramar. I hi ha diputats, dos, d'aquests territoris de l'ultramar que estan en el grup de la senyora Le Pen i que són negres. Les coses han canviat en aquest sentit. I ara més és l'equip nacional. Però sempre ha sigut així l'equip de França. En els anys 80, vosaltres us recordeu la final de l'Eurocopa del 84 entre Espanya i França, que va guanyar a França. En l'equip de França hi havia el Tiganà, que era negre, hi havia el Platini, que era un fill d'un obrer italià, hi havia el Luis Fernández, que. Tothom coneix Espanya, sí, d'espanyol i d'obrer espanyol. El futbol és el primer esport popular, representa en general a la classe humil, a la classe obrera, i a França, com en molts altres països, aquestes classes socials, humils, obreres. Són els fills de la migració avui, o la immigració que la representa. I l'esport en general, i el futbol, que és l'esport més popular, és el que representa més el que és aquesta societat.

De fet, no només el futbol, senyor Valls, vostè mateix. Vostè mateix ha sigut primer ministre, ha sigut ministre d'Ultramar, i vostè és l'escolt de Barcelona.

Sí, sí, em vaig fer francès als 20 anys i ho deia en un article que va publicar l'Espanyol, que ser francès no és un color, no és un origen, és estimar un país, compartir valors, saber parlar. Un idioma, el francès, conèixer una cultura, una història. És això, ser francès. I jo crec que això passa també en molts països. És el fet també a Espanya. I és el que més molesta de l'article del Mariano Rajoy. És que ell no ha pensat en els orígens estrangers, de fet. Ha pensat en el color. I si jo li deia, oye, Mariano, que jo he nació d'Espanyol i soc francès, em dirien, no, no, però tu no, perquè jo no soc negre. És aquí que hi ha un tema. Jo el que li demano és de ficar-se en la situació d'un Nico Williams o d'un Lamín Yamal per saber el que poden ferir aquestes paraules.

Sobretot a les portes d'un partit. No sé si buita el cor dividit o no el té dividit, diguem-ne.

No, jo estic a favor de Fran. Jo soc un culer, us sap. Però avui serà un dia molt especial, perquè no només és la festa nacional, però d'aquí uns moments estaré a Nice, perquè és l'aniversari de l'atemptat. I per cert, en aquest atemptat on van morir 86 persones, molts nanos, un atemptat espantós, com tots els atemptats, però aquest va ser potser encara més terrible, hi havia molts francesos dels barris populars de Nice, que venien a assistir al foc artificial de la festa nacional i que eren de tots els orígens. Hi havia també estrangers, turistes, hi havia molts francesos d'origen magrebí o africà i que van morir perquè eren francesos, perquè el terrorisme va voler atacar França. Un dia de festa nacional i que hi hagi terror en la població. Tenim tots aquests pensaments, però trobarem un moment, suposo, per seguir el partit i que guanyi el millor equip i espero que serà França.

És cert que avui fa aquests 10 anys de l'atemptat de Nice, ara com et deia el senyor Valls, en aquests partits de la selecció francesa també hem vist, no només la selecció francesa, també quan el PSG va guanyar la Champions, uns aldarulls realment molt pujats de ton, fins i tot hi ha hagut víctimes mortals. Què hi ha al darrere? O com s'explica que passi això? Perquè és veritat que a molts llocs hi ha incidents. Ho vam veure als Estats Units quan van guanyar l'NBA, als Knicks, també ho hem vist a Barcelona. Però sí que és veritat que dóna la sensació que els de França sempre són pitjors. No sé si vostè té amb mi aquesta sensació.

Sí, sí, sobretot al redor del París, que no és culpa directament del París. A més, com hi van haver aquests els derulls fa unes setmanes, la final era Budapest i això va passar a París. Jo crec que és una barreja de fracàs d'una part de la integració en certs barris de. De França, que ni el París ni l'equip de França ho representen. Al revés, és un exemple del que és la integració dels fills o dels nets de la immigració. I també d'una violència que avui s'organitza a través de les xarxes socials, el tràfic de droga, amb la voluntat de destruir. Són grups petits, però potents, i que poden fer molt mal i que fan molt mal a la imatge de l'esport i sobretot del país. No crec que passi això avui. Els 14 de juliol sempre hi ha problemes. Passa més amb els equips de les ciutats o de les Champions, però s'ha d'anar efectivament molt al tanto.

Ho deia per això, perquè també sovint hi ha moltes d'aquestes lectures que diuen que això demostra una fractura en la societat francesa.

Hi ha una fractura, hi ha una fractura d'organització de la immigració a França, d'una immigració pobra, en les mateixes ciutats, en el mateix barri. Jo vaig ser diputat, alcalde d'una d'aquestes ciutats durant molts anys. Això és un fracàs en part de la República, d'una minoria, perquè s'ha de recordar la gran majoria dels fills de la immigració. Són èxits i no només en l'esport i no només en la música en tots els àmbits de la vida econòmica i social en polítics, en ministres, en diputats també en periodistes però sí, és una part també ho veiem a països del nord d'Europa en part a Alemanya, molt a Gran Bretanya i cuidado perquè aquests temes també es veu a Catalunya són temes que són inflamables i del qual els populismes també aprofiten.

De fet, vostè mateix serà criticat en diverses ocasions per tenir un discurs excessivament doble a immigració.

Sí, sí, perquè jo crec que s'ha d'organitzar la immigració. França és un país d'immigració tot el segle XX, amb immigració italiana, espanyola, portuguesa, marroquí, llarina, africana, però s'ha d'organitzar, perquè si no posem condicions terribles aquesta immigració i també en els barris populars en els barris obrers i per això creix també en el món obrer el vot d'extrema dreta doncs s'ha d'organitzar a nivell europeu com a nivell de cada país Manuel Valls, moltíssimes gràcies i molt bon dia Gràcies.