Veremar de nit: "El raïm té tota l'energia i la lluna t'esguarda"

Históries de nit.

La història de nit d'avui ens porta cap al Priorat i al Montsant. I en sentir aquests noms, potser pensareu en el vi. Però el vi, què té a veure amb una història de nit? Deia l'Ovidi Montlló que el vi era una solemnitat, un rito que venia des de la nit, una vella litúrgia nocturna inescrutable que encenia la sang cantada.

No podia faltar el vi damunt la taula. Una solemnitat, un rito que venia des de la nit. El vi encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida.

El vi és un ritual de nit i des de fa una mica la varema també comença a ser un ritual de nit. Aquella imatge dels varemadors que descrivia Serrat treballant fins la posta de sol ja no és l'única que pot descriure la collita del raïm. I el nostre company Domènec Sobirà ho ha descobert a falset.

Sara Pérez, vinyerona, productora de vi al Priorat, als cellers de Mas Martinet i Venus la Universal. Molt bona nit. Molt bona nit. Escolteu, ho ha estat fent la Brema aquests dies? Sí, i tant. M'ha estat bermant. A on, exactament? Situa'ns una mica en el mapa.

Bueno, nosaltres estem a la comarca del Priorat i bermem tant a la de Montsant com a la de Priorat. La finca Mare, que és més martinet, està al terme de Falset, tot i que és de Priorat. I tenim vinyes tant al terme de Gratallups com al de Porrera, com al de Falset.

Entre totes les feines que es fan de nit, que és el que tractem aquí, una que ara pot sorprendre a molts és la de fer varema de nit. Sara, els teus cellers, el de Mas Martinet i el de Venus la Universal, quan vau començar a fer-ho, això de collir el raïm de nit?

Doncs, crec que va ser la varema del 22, perquè va ser un any de molta calor. I ja vam veure que començant a les set o les vuit del matí no mos portaven lloc perquè havíem de plegar, perquè a partir de les dotze hi havia massa insolació i aleshores vam decidir que podríem provar de vermà amb frontals, que d'entrada mos va semblar com una idea una mica esbojarrada, però va resultar que sí, que era molt millor que vermà al migdia. Per vosaltres o també pel raïm? Per nantros i pel raïm. O sigui, durant la nit la planta reposa, la sàvia puja, les forces energètiques, depèn de la lluna, baixen o pugen, però la planta es va hidratant i el raïm conté tota l'energia possible ja a l'alba. I llavors, a mesura que va passant tot el dia, va baixant tota aquesta energia. També perdem aigua, també puja el grau alcohòlic perquè es deshidrata i a la nit es torna a hidratar. Aleshores, pel raïm també. A quina hora us hi poseu, Sara? Doncs comencem a dormir a les cinc del matí. Nosaltres ens quedem a les quatre, bé, depèn, no? Qui ve de Rasqueras es queda abans i ens hi posem a les cinc del matí. A veure, intentem seguir-te,

intentem imaginar-nos com és aquesta nit. Et lleves, com deies, cap a les quatre, cap a quarts de cinc. Què se sent quan et lleves aquesta hora a casa teva? Quins sons tens?

Bueno, res. No se sent res. Se sent algun grill perquè dormim amb les finestres obertes i frou. I ja està. Llavors, amb silenci absolut, perquè tothom dorm, la resta de la família dorm, doncs ja està. Jo em faig un esmorzar i tiro cap al mas. Us trobeu amb els altres treballadors per anar cap allà? Sí, ens trobem al mas, al celler, i llavors agafem les pick-ups, i les estisores, i les baixes, i el tractor, i tirem cap a la finca. Quants sou? Doncs, de normal, són set, més jo, el dia que vaig a vermà, i. Durant l'Averema aquest any, debido a que estava fent calors molt forts i que això acaba tenint com a conseqüència que el raïm madura més ràpid i que hem d'anar més ràpid al vermà, o com que hem tingut una pedregada, també hem tingut com dos dies de molta gent, doncs hem estat entre 7 i 20 persones o 18 persones.

Depèn del dia. Arriveu a la vinya. Us hi veieu bé? Com ho feu?

Arribem a la vinya i quan s'apaguen les llums del cotxe no veu res. No, tot depèn, no? Tot depèn de quina nit fa, no? Si hi ha lluna plena, bé, i no només plena, si ja va de quart creixent a plena, doncs s'hi veu molt més, i de plena als inicis de minvant, doncs també. I si no, hi ha núvol. Però tot i això, la vista ha de reposar una mica per reconèixer tot. Però bé, ja ens col·loquem els frontals i si necessitem fixar-nos més, doncs ja anem amb els frontals. Com t'hi trobes, tu, ara demà de nit? Què sents? És estrany les primeres vegades que ho fas, perquè no estàs acostumat. Suposo que hi ha gent que treballa de nit, però treballa amb llums. Però quan agafes els caixes, quan el frontal té una llum molt centrada, però tu ja ho veus tot, i veus que són les 5 del matí, amb no res, ja comença l'alba, o sigui, no es veu, però sí que veus que és molt bona als companys, veus els CEPs, Sí, doncs per on camines, més o menys, més o menys, eh? No sempre. Però és estrany treballar a la vinya, no? I estar pel camp de nit, no? I aleshores, les primeres vegades, doncs, jo recordo com incertesa, no? No sé com dir-ho. Tant a l'hora de caminar, no? Com a l'hora de fer les coses, no? Com que ho fas més, no sé, que estàs com més insegur, no? Fins que ja. La nit té un silenci especial, no és el mateix que estiguis en una habitació tancada, perquè hi ha una cúpula, estàs al món, estàs obert, estàs al de fora, però no hi veus i no se sent res, pràcticament. Aleshores. Bueno, sents el soroll de les tisores i com la fresa que fan les fulles i ja està, no? I aleshores és un silenci que pesa, no? Però és bonic, eh? Vull dir, no és un pes negatiu, eh? Ja. I és estrany, no?

I feu la barema. En silenci o aneu parlant entre vosaltres? No sé si esteu molt a

prop els uns als altres o molt escampats. Mira, t'acabes de despertar en aquella hora i la veritat és que d'entrada hi ha molt de silenci. I cadascú està en si mateix. I després, de tant en tant, tenim en Robert que canta.

En Robert

que canta. Robert canta. Qui és en Robert?

Aleshores, quan ja es desperta, posa un xic de rasquera que treballa en un antro de la vinya, fa moltíssims anys, i llavors, quan ja comença una miqueta l'alba, aleshores canta. I llavors, doncs, mos té amenitzats. I què canta? De tot. Cada dia en canta una que acabes arribant a casa amb aquella cançó com a mantra. Però canta molt el Kiko y el Celio. Ah, sí? I el Lomut de les Ferreries. I canta coses. I cançons tradicionals. I ell canta. Aleshores, pues bueno, mostre aquí, mostre entre ti. Hi ha un moment que has de dir, mira, prou. Sí? Però. Però sí, aleshores, clar, quan ja comença el dia, ja comencen les converses. També ja veus qui tens a dalt. És que no saps qui és la persona que està a la fila del costat, no? Però bé, la veritat és que és un ritme diferent, és una sensació de pau immensa. Tens una visió del cel increïble, no? Les nits de lluna plena o quasi plena és. La lluna t'esguarda i és una preciositat. Hi ha una energia molt diferent, molt diferent que de dia. Així que és realment.

Tu anava a dir, tens temps en algun moment entre cep i cep de mirar una mica el cel?

Sí, bé, quan estàs i vas a Pinyó, doncs vas a Pinyó, però sí, i a mi m'agrada, i és realment, no sé, tens una connexió molt diferent amb el moment, amb el lloc, amb la natura i sobretot amb el cosmos, perquè de dia ens costa molt mirar el cel, bé, no veiem els astres, no veiem. Però clar, quan vas a ver-me de nit encara pots veure Venus en una banda i just a l'altra i et trobes amb Júpiter, amb Mart. Hòstia, és impressionant, no? Veus les constel·lacions, és. No sé, és que veus tota la cúpula celeste, no? I hi ha una connexió molt bonica amb la natura.

Clar, un paisatge de vinyes jo crec que sempre és bonic de veure. Però clar, de nit, i amb tot això que m'expliques, deu ser molt, molt diferent, una experiència absolutament diferent. Sí, no veus.

De fet, no veus les vinyes, en tota la vinya, però el que sí que veus són les llumetes dels companys, perquè tothom porta el seu frontalet, i també és bonic, i sembla que hi hagi com. Sembla que sigui un reflex del cel estrellat a la terra, i vas veient totes les llumetes, i és.

I això que deies, de mica en mica es va llevant el dia, de veure la sortida del sol, no?

Clar, tens tota l'alba i fins a sortir del sol, perquè nosaltres no estem a nivell zero i a part tenim tot de turonets, o sigui, una de les característiques de Priorat és que tenim poca perspectiva perquè cada X metres hi ha un turonet, aleshores el sol tarda en aparèixer i sortir. Llavors veus tota l'alba fins que t'apareix el sol. I és una preciositat. Allà al rei sol, en sec. I bueno, hi ha un tema energètic que se et posa la pell de gallina. Sí? Sí, sí, sí. Quan notes els rajos del sol. Sí, és com el despertar llavors, perquè vas sortint de la nit, vas entrant a l'alba i aleshores tens els primers rajos i és realment d'una energia, és una explosió.

Pot ser que aquests dies et trobis, per exemple, que un vespre vegis la posta de sol mentre estàs acabant de treballar, i després, de matinada, vegis la sortida mentre fas la verema? O sigui que veus la posta i la sortida? Sí. Sí, sí, clar. Sí, sí. Sí, sí. Escolta, i quan esmorzeu? O esmorzeu abans de sortir de casa i ja teniu un bon coixí,

o com va això? No, no, si esmorzem a les quatre i ens hem d'esperar a l'hora d'anar, potser ens desmaiem pel camí. No, normalment esmorzem sobre les nou i mitja, però quan anem a vermar, com que ja hem començat a les cinc, i tenim finques petites, doncs jo què sé, si a les 8 o 8 i mitja hem acabat una finca i ja mos hem de moure cap a l'altra, doncs esmorzem en aquella hora, entre una finca o l'altra, parem tots i esmorzem.

Esmorzeu junts a la vinya?

Esmorzem junts, cadascú es porta el seu entrepà i esmorzem junts, sí. El dia que vinc jo, com que jo vull fer festa. Obrim ampolles de vi i ja està. Obrim un escumor i llavors celebrem que estem dormant. O que hem acabat una finca en especial o el que sigui.

Ostres, que xulo, no? Si ets tu, si hi ha la jefa, hi ha festa.

No, però no perquè sigui la jefa, perquè ell també podria portar les ampolles, no? Però no sé, no A més, cada dia, no sé, portar-nos aquí més botelles, doncs igual tampoc, però sí, hi ha dies com especials, hi ha fins que és bonic, és especial, que les acabem, i que llavors a mi em ve de gust celebrar-ho.

Escolta, i. Pels que ho desconeixem, quin raïm ens surt d'aquesta varema de nit? Es nota en les propietats del fluid o m'imagino que en el vi després no, no, no, no es deu notar, o sí.

És molt difícil poder discernir que és el que correspon a cada cosa que fas, de tenir cura de la vinya. Si és perquè ho has fet així o perquè ho has fet així. Però és veritat que és segur que la planta està més hidratada i, per tant, són raïms més sorgents, que guarden tota plena l'energia just a l'alba, no a l'entrada de la nit, que començaria. La tarda-nit, a partir de les 4 de la tarda, a les 3, fins a mitjanit, doncs tota l'energia és descendent, però després ja torna a ser ascendent i aleshores estem collint amb un pic màxim d'energia en el raïm i també d'hidratació. Per tant, hi ha molta vivacitat en aquest raïm.

Sara, creu-me que jo crec que a partir d'ara, quan destapi una ampolla de vi, pensarem tot això que ens has explicat. Exacte, exacte.

Tot això està a dins, o sigui, és una gran part d'una ampolla de vi. Clar, clar, clar.

I a més és que a la nit, o sigui, jo m'ho imaginava d'una manera, moltes vegades hem vist collir el raïm, però ara és qüestió d'obrir una ampolla i imaginar-s'ho d'una altra manera, molt diferent després del que ens has explicat. Per això t'agraïm molt que ho hagis compartit amb nosaltres. Gràcies per explicar-nos. Gràcies a vosaltres. aquesta experiència.

Molt bé. Sara, fins una altra. Que vagi molt bé. Molt bona nit. Fins una altra. Gràcies.

Luna, luna llena, llena. Ai, vengo ante. Ai, luna, luna, luna llena.

Y anda muchacho a la casa.

Y me traes la carabina pa' matar ese gavirán que no, que no me deja

gallina.

No sé, no sé.