Vero Brunati: "Vam ser més feliços i som millors gràcies a Messi"

Allá va Leo. Allá va Messi. Allá va el capitán de todos, va Leo. Ahí está Messi. ¡Gol! ¡Gol! ¡No! ¡No! ¡No!

¡No!

¡Gracias, Leo! ¡Gracias por hacernos sentir tan orgullosos! ¡Messi, Messi, Messi, Messi!

No es un partido más, no es un día más, no naturalizamos este momento y vamos a tratar de disfrutarlo. Es una tristeza imposible de disimular. Gracias Messi, de verdad, nos hiciste muy felices. Imposible no agradecerte, imposible no emocionarse.

Adiós. Bueno, no sé, la verdad es que estoy hablando más que nunca. La verdad es que no me quiero ir de acá. No quiero dejar la cancha.

Solo decirle que los quiero. Los voy a extrañar.

Sort de tu, canten els Ocas Grasses, que avui comencen el seu tour de comiat al Palau Sant Jordi. Avui sí, si el temps ho acaba permetent, que sembla que sí. Sort d'haver vist Messi, que encara el continuarem veient amb l'Inter Miami, però ahir d'aquesta manera tan emotiva va posar fi a la seva carrera com a internacional argentí amb un discurs llarguíssim, jo diria que ben bé 10 minuts de discurs, i en què, com us deia a l'inici, a mi em va cridar l'atenció que gairebé l'única referència individual va ser el record. Evident pel seu pare, tota la resta, el grup humà, l'orgull d'haver representat aquesta selecció, com ho trobarà a faltar, vaja, el que hem estat comentant en els últims dies. Messi és el millor de la història i mai li hem sentit dir ni tan sols que era el millor del món. Molt ràpid, que haig d'anar cap a l'Argentina. Us heu quedat? Bonals, Autet, Correas? Jo sencer no, però unes hores.

No, jo no, jo ho he vist al matí.

Igual, al matí. Molt bé. Per tant, el malalt sóc jo. No, jo tinc una petita crítica aquí.

Jo diré i m'expliqueré quan ell deixi el futbol. Quan plegui. Ja, ja t'entenc. Plega de la selecció argentina. D'acord, un homenatge a la selecció argentina. Però jo quan es retiri ell. La crítica quina és? No, no, no.

La crítica no, la crítica és que. Que el gran homenatge. Ah, però a veure. No ho entenc, però vull dir que jo. El que té el seu país és Déu. Sí, però vull dir que plegada argentina, els argentins se'ls enfonsa i continua jugant amb l'Inter Miami.

Però nosaltres no som argentins. Jo quan deixi el futbol, realment, llavors faré el resum i el tuit.

Entenc el que vol dir. És veritat que jo crec que el que significa Messi per l'Argentina és difícil trobar un futbolista en un altre país. Però que quan un futbolista anuncia que deixa la selecció, normalment no. No em fent tant de.

Us ho diré al revés. A l'espera de l'homenatge que volem aquí i que veurem, jo em vaig conformant en veure comiats emotius de Messi i aquest ho ha estat, tot i que ha tingut algunes falles.

Has vist l'homenatge, la veu, que no vam veure aquí.

Ah, sí, sí, correcte. Bé, jo deia ahir, anem agafant idees de cara a l'homenatge que

li haurà de fer el Barça. Algunes coses són millorables, començant pel rival.

L'ovació del minut 10 a ell crec que no, molta gràcia no li va fer.

És que Messi és un jugador de futbol i això de parar el partit li ha sonat a Mandarí. Leo Brunati, Buenos Aires, bona tarda. Leo Brunati. Buenas tardes. Buenas tardes para todos. Leo Brunati. Leo Brunati, seguro que no te lo has. Leo Brunati, me encanta.

Te gusta, lo sabía. Es insensible. O sea, solo empiezo a extrañar y que me quede así el apodo. Leo Brunati.

Sabía que te gustaría, para una vez que me equivoco y esa satisfacción del interlocutor también mola. Vero, ¿cómo es el día después? ¿Cómo lo habéis vivido? ¿Con qué te quedas de este homenaje a Leo Messi?

Me quedo con la belleza de un momento hermoso. Yo tuve la fortuna de vivir la despedida de Diego Maradona, pero claro, este Messi que fue durante tantos años, 21 años, jugador de selección argentina. Que ha conquistado la mayor cantidad de títulos en la historia de nuestras elecciones argentinas, que se convirtió en un líder, que es el mejor de la historia, máximo goleador, máximo goleador en presencia de partido, máximo asistidor de la selección argentina. Esta comunión con el público argentino fue algo hermoso, o sea, ver a Leo además no querer irse de la cancha, porque él en realidad cuando lo escuchan hablar, que habla más de 10 minutos, no estamos acostumbrados y creo que ustedes tampoco a escucharlo hablar tanto tiempo con tanta soltura, tenía que ver, al final termina diciendo es que no me quiero ir. Y todo lo que dijo él siempre poniendo por delante a sus compañeros, habla de sus compañeros que lo hicieron campeón del mundo el agradecimiento al público argentino al hincha argentino que lo acompañó en todas las canchas, que siempre llegó a las canchas y que él dice, yo a partir de ahora voy a estar sentado con ustedes en la tribuna yo voy a ser uno más, alentando a estos chicos esta selección, dándole su respaldo a la generación que viene que lo va a suceder y que. Y que tiene que continuar manteniendo el listón de la selección argentina, dedicándoselo a su papá, cerrando por completo

todas las suspicacias respecto a lo que sucedió en la final. Una de las primeras cosas que dice es que no pasó nada en la final, y ahí empieza a hablar llegamos cansados a la final, que en la Argentina se habló muchísimo del tema de las conspiraciones. Y bueno, y el cierre con la canción Brindis de la Sole Pastoruti fue también muy emotivo. Pero cada tramo de partido, ustedes hablaban del minuto 10, pero el minuto 10 fue un momento muy emotivo también. Fue un momento en el que se frenó. Sí, sí, o sea, yo tengo un video, mirá, están brazos en alto, todo el estadio cantando Messi con una alabanza, que es lo que habitualmente hacemos los argentinos. La final del Mundial, cuando los españoles se enojan porque Argentina se da la espalda y va a saludar al público argentino, es porque la hinchada argentina que estaba en ese. En ese sector de la cancha, empieza a cantar por la selección y empieza a hacer la alabanza a Messi. Entonces la imagen era impresionante porque todavía había humo de los fuegos artificiales, Messi entre ese humo y todo el estadio cantando Messi, Messi, Leo, muy emocionado. Los rivales lo iban a saludar, sus compañeros lo iban a saludar, él aplaudiendo a la gente, saludando. Cada gol, bueno, el gol se hizo esperar, o sea, finalmente, al final, Berín hizo marcaje personal a los argentinos, se la puso difícil,

primer tiempo íbamos 0 a 0, un rival muy débil, pero se la puso difícil en el homenaje, todos nos mirábamos como diciendo, bueno, esperen muchachos de acá, hay que darle un gol a Messi, y de repente, bueno, llegó una acción de penal le dieron el gol también se cayó el estadio abajo, fue artificial después los drones hubo una polémica con los drones porque los drones que hicieron bueno, eran esponsorizados gran

publicidad ya ha dimitit a l'organitzador dels drons perquè clar pels que no veu vist han organitzat un espectacle de drons, realment espectacular i molt bonic amb imatges de Messi, etc però clar. Tothom aixeca el cap quan va anar a començar i el primer que es veu és el patrocinador que m'imagino. Una asseguradora. Fins i tot el mateix Messi ha fet una cara una mica, home, de veritat, que ho hem de fer així, això.

Sancor Seguros. Home, ells estaran encantats de la vida. No sé si és bona publicitat.

No, no, porque te digo, la verdad, está rechazada. Recibiendo muchas críticas muchas críticas quedó muy muy expuesto sobre todo a ver es una decisión comercial de la AFA pero la realidad a ver yo les digo en general que cuál es mi apreciación que este partido se debió hacer se debió hacer más adelante con el estadio en otras condiciones no estaba la pantalla principal de River. Que le quitaba mucho, porque en la pantalla principal siempre aparece la imagen de los jugadores en el momento de las alineaciones, reproducciones de momento de partido. Después, me hubiese gustado que lo hicieran participar a Leo de su propio homenaje y preguntarle qué es lo que realmente él quería, ¿no? O sea, hiciera el momento para hacerlo. ¿Él no creía el res? No, no. Nada, nada, nada. Él le dijo a él, hay un contexto particular de la AFA, que son el avance de las investigaciones contra el presidente de la AFA por la Ode Diner, y yo creo que están tratando de ganar tiempo con diferentes situaciones, y bueno, esta era una de ellas. Pero bueno. Por otro lado va el homenaje de toda la Argentina. Vos ayer tomás el subte en la Argentina y cada estación de subte tenía el Gracias Leo, había carteles por toda la ciudad. La gente por toda la ciudad iba a trabajar con la camiseta de. Los chicos iban al colegio con la camiseta de Leo. Toda la Argentina movilizaba, más allá de que hubo 90.000 espectadores en el estadio rindiéndole tributo a Leo. Estaba toda la Argentina movilizada y era muy emocionante hacer salir a la calle y que todo el mundo O sea, vos ibas a cualquier negocio y los que te atendían en el negocio tenían la camiseta de Leo. Que es un poco lo que significa para los argentinos, ¿no? O sea, que es un Leo de todos, es un Leo que es parte de nuestra vida. Nuestra vida se explica también por Lionel Messi. Fuimos más felices y somos mejores por Lionel Messi. Y eso es lo que también quiso mostrar la Argentina antes.

És un final perfecte per un conte de fades suposo que a l'Argentina ningú no recorda perquè la trajectòria de Messi a l'Argentina és molt llarga però en realitat els anys bons on ja no hi ha hagut crítica on l'aficionat argentí s'ha rendit a Messi a partir del 2021 això ja no ho recorda ningú diríem a l'Argentina aquelles crítiques dels primers anys.

La realidad es que incluso los comunicadores que fueron de alguna manera los autores de muchas de esas críticas, por momentos muy despiadadas, están prácticamente fuera del sistema tradicional de medios hoy. Y la realidad es que es antipopular hoy cuestionar a Messi. Te diría desde la Copa América 2024 y te diría desde el principio antes de que ganaran la Copa América, porque el principio del ciclo de Leonel Scaloni que fue bastante caótico porque entró como interino, Y en realidad se queda porque empieza a ganar y con el respaldo de César Menotti, que entra con una figura de manager de selecciones argentinas, que es la persona que hace que Leonel Escanol tenga su primer contrato hasta el Mundial de Qatar. Era un proceso de reconstrucción. Entonces, ese proceso de reconstrucción hizo que la selección argentina, que el hincha argentino bajara de alguna manera sus pretensiones. Entonces, la primer Copa América que hacen es la 2019, ya con Maradona fallecido. Y claro, el homenaje de Messi a Maradona en Camp Nou, cuando muestra la camiseta de Newell's. Eso fue el primer, te diría. Primer gesto que produjo el enamoramiento del hincha argentino, el hincha en general, que empezó a callar críticas y después hace una jugada igual a Maradona en el inicio de Copa América 2019, creo que contra Chile, un gol igual, igual a uno de los más recordados de Diego y toda esa Copa América la gente lo tomó como que Leo le estaba rindiendo tributo a Diego y. Y fue como si esa situación propiciara en parte lo que vino después, acompañado por supuesto de un grupo excepcional de cuerpo técnico, de un grupo de jugadores excepcionales que fueron parte de la renovación de selección argentina. Y como decía Serleo, estos chicos me hicieron campeón en el mundo.

Doncs així s'ha viscut a l'Argentina aquest adeu de Messi a l'Albi Celeste i d'aquesta manera tan emocionada ens ho ha explicat la nostra Vero Brunati. Leo Brunati pels amics. Vero, un abraçador. Un abraçador gran. Gràcies. Doncs ja ho veieu. Estan encantats i és que, com deia la Sònia, és que és el final a un conte de fades, tot i que, mira, justament, la Vero, servidor de vostès, va cobrir la Copa Amèrica del 2011, que es feia a Argentina i que va ser un fracàs absolut de l'Argentina, que crec que no van passar ni de la primera fase, i Messi ja era el millor del món, parlo de 2011, just després de Wembley. I, perdó, les hòsties a Messi eren descomunals.

Sí, perquè aleshores la crítica allà era que només jugava bé al Barça. Correcte, sí, sí.

Fecho frío. Exacte. Fecho frío, catalán. Com l'Andrea Ors ens deia ahir,

europibes, els coneixen els futbolistes, no?, que es formen a Europa, malgrat que després vagin a jugar a Argentina. I era una mica el que el consideraven perquè ell havia crescut a la Masia i, per tant, no el tenien com un dels seus.

A mi, del que ha explicat la Vero. Em queda a l'atenció una cosa, que no sé si és el sentiment de la Vero, només, o ja és sentiment de molts argentins. Ha dit el mejor de la història, com pels argentins. El mejor de la història era Maradona, perquè és Maradona. Llavors no sé si això ja ha canviat. Jo crec que ja fa temps que.

Crec que el Mundial de Qatar va fer superar.

Els costa molt perquè Messi és una figura que se circumscriu al futbol. I Maradona va ser més que un futbolista i això costa de. Sí, però va ser més per un futbolista també per coses dolentes. Sí, però el que ha quedat de Maradona amb el temps no és que tingués problemes amb les drogues, etcètera, etcètera, sinó que a la seva manera era un revolucionari i això ultrapassa la figura del futbolista. L'Autet es nega a parlar d'aquest homenatge.

L'Autet el que diu és ja ho farem el programa quan toqui d'aquí dos anys.

L'Autet es nega a parlar d'aquest homenatge.

Òbviament m'agrada molt veure qualsevol reconeixement que se li faci a Messi. Crec que qualsevol reconeixement serà poc per la figura que al final ha significat Messi pel Barça, pel futbol, per l'Argentina. Sí que veure l'homenatge d'ahir estic una miqueta amb l'autet de dir. Ara sí, no? Vull dir, ara sí. Abans del 21 em semblava molt dolent més i no li vèiem futbolísticament tot el que tenia i ara sí que ho veiem i li fem tot això. Però bueno, crec que també, més que per Argentina, que òbviament endavant, és per Leo, perquè ell necessitava aquest tancament després de la mort del seu pare, després d'un Mundial que va ser molt dur per ell. Per tant, si és la manera en què ho ha volgut fer, el tempo que ho ha volgut fer. Per sort, crec que una vegada se li ha respectat al jugador els tempos que ell ha volgut, per tant, tot el que li passi a Messi serà bo.

Sí, sí, ell potser no ha participat de l'organització, però és evident que ho ha gaudit, s'ha fet. No sé si s'ha fet a la seva manera, però s'ho ha fet ser,

ho ha dit el que volia dir. I quan ella ha volgut, que ha posat el punt final, quan ell realment volia. Amb la Vero Brunati

hem conegut el vessant periodístic, el vessant argentí. Ara, i em permetrà que ho digui així, mirarem aquest homenatge de Messi des del punt de vista d'un pertorbat. És un aficionat del Barça, és de Berga, i se n'ha anat a Buenos Aires a veure l'homenatge de Messi. Marco Rominas, bona tarda. Molt bona tarda. M'ho permets, no ens coneixem, però m'ho permets això de pertorbat, eh?

Sí, una mica boig estic, una mica boig estic. El que he fet és una bogeria total, però s'ho mereixia, l'ocasió s'ho mereixia. I què has fet? Explica-m'ho. Bueno, doncs, venir aquí a la despedida del Messi de forma una mica boja amb la meva dona i a despedir el millor jugador de tots els temps i una persona que és molt important per mi, pel barcelonisme, pels catalans i pel món del futbol. Es va donar l'oportunitat i vam venir. Però bueno, una bogeria. L'any passat havíem d'anar a la finalíssima a veure el Messi, tenia la meva dona i els meus fills em van regalar l'entrada per anar-hi. Es va anul·lar, no vam poder anar, volíem anar al Mundial, però els preus estaven desorbitats, no vam poder anar, i quan van dir que feien el partit de despedida, doncs de seguida vam dir, ostres, seria brutal anar-hi, però és una autèntica bogeria. Llavors vam intentar aconseguir entrades i va ser una bogeria, era impossible, impossible. I casualitats de la vida, el meu fill juga a futbol, juga amb un nen que el seu pare és argentí, que té un germà que viu a Buenos Aires, que no sé què. Vam dir, ostres, si els donés la possibilitat, si els donés la possibilitat. I dijous passat, al migdia, quan ja era impossible venir, que ja havíem descartat totalment venir, vaig rebre un missatge i, ostres, hi ha la possibilitat de tenir dues entrades. I aquí comença la buigeria.

És a dir, tu vas decidir que ahir series a Buenos Aires la setmana passada.

Dijous passat. Dijous passat. Dijous passat al migdia rebo un missatge quan em diuen "hi ha possibilitat?". Ostres, amb la meva dona dic "mira, hi ha aquesta possibilitat?". Dic "no sé, és bastant fiable que pugui ser". Comencem a parlar amb les feines, amb les nostres feines, amb els nostres jefes a la tarda. "Ostres, que hi ha la possibilitat?". Bé, ens diuen "ben, cap problema, ja sabem que estàs molt loco pel Messi". I durant la tarda del dijous vespres vam començar a tenir missatges que si això era fiable, si no era fiable i a veure si muntem un viatge, ens anem a Buenos Aires i després no podem entrar perquè al final l'únic objectiu era venir a veure el partit del Messi i a les 11 de la nit

perdona, perdona t'anava a preguntar si ha valgut la pena però per com ho expliques ja veig que sí ha sigut

increïble però a les 11 de la nit d'aquell dia es va donar la possibilitat. Diuen, sí, sí, hi ha les entrades. Quan estàvem dient, ostres, però el preu, no sé què, ostres, només en queden cinc, hòstia, pues sí, i a les dues de la matinada entre el dijous i el divendres agafàvem els bols. I vam dir, home, ja que anem a Argentina, que ens costa una pasta anar-hi, aprofitem i ens estem uns quants dies més, no? I al final, pues res, ens estarem uns dies més per aquí, i, bueno, l'experiència s'ho va valdre el prepartit, el partit, el postpartit, va ser una autèntica bogeria, una autèntica animalada.

Has dit abans que el Mundial era en preus prohibitius, entenc que no anirem a aquells nivells, però vaja, que la bogeria no t'ha sortit barata, eh?

No, la bogeria no m'ha sortit barata, però no per l'entrada precisament, sinó pel vol i tot plegat, però l'entrada, a veure, sí que ha pagat, però diria que és més barata que les entrades per anar a veure el Barça, que t'ha fet.

M'ha dit l'Isaac Vilalta, que és amic del Marc de Berga, que heu anat a alguna final del Barça junts. Tu ets més del Barça o més de Messi?

Home, hòstia, el Barça el porto a la sang. Però, hòstia, aquesta pregunta és delicada, eh? El que passa que, evidentment, que soc més del Barça que del Messi, perquè sense el Barça no seria del Messi, no? El Barça soc des de petit, gràcies al meu pare, és un sentiment enorme. I el Messi també és un sentiment, eh? O sigui, al final la gent em. Diuen, hòstia, però són superirracionals. Per què ets del Barça? Per què te'n vas, fas el que sigui per anar a veure el Barça? I avui, aquesta bogeria, els meus amics estan flipant. Estàs boig, tio. Sí, però és inexplicable. És un sentiment que es porta dintre, que no saps explicar ben bé. El Barça és un sentiment, i el Messi, per mi, és un sentiment enorme. Els cops que ens ha fet aixecar de la cadira, abraçar-nos, moments de felicitat. Tot el que li devem al Messi és només donar-li les gràcies per haver-lo viscut, per haver viscut el seu temps, i els meus fills han viscut el final, però encara l'han viscut una mica, però nosaltres som uns autèntics privilegiats d'haver pogut viure la seva època.

Doncs res, Marc, ara ja comença a estar el viat de cara al comiat de l'Inter-Miami, que n'hi haurà un altre, imagino. Exacte. No, Marc? El comiat, perdó. El comiat de l'Inter-Miami. Vull dir, hi haurà un dia en què es retirarà del futbol. Aquell dia també hi voldrà ser.

El que voldria ser és una despedida al Camp Nou, com es mereix, i com ja hauria d'haver sigut. Perquè ahir penseu que, més que. Els argentins tampoc no deien, hòstia, esteu bojos, no? Perquè ells han fet coses molt boges per anar a veure l'Argentina, no? El que ens deien molts és dir, hòstia, i com és que no hauríeu fet una despedida al Camp del Barça? I bueno, tots sabem una mica la situació que hi ha, però, hòstia. La resposta seria molt llarga, no? Sí, no, és complicat explicar, però, hòstia, el Messi hauria de tenir una estàtua allà al camp del Barça. No fa falta demanar-li si vol una estàtua o no, no? Ja l'hauria de tenir, no cal que l'hi demanem. L'hi posem i ja està. I la despedida, no sé com ho hem de fer, si fer firmes entre tots els barcelonistes, però, hòstia, hauria de tenir un novenatge, perquè ahir va ser al·lucinant. La gent plorant, hòstia, per anar a veure el Messi, i si haguessin, el que deia l'Escaloni, haguessin fet cinc monumentals, els haguessin omplert els cinc. Tu també vas plorar? Sí, també em vaig emocionar, també em van caure les llàgrimes. Soc de llàgrima fàcil pel Barça i pel Messi, no per altres coses, però és el que deia abans, és un sentiment i això, no sé, no s'explica, és com ho deia, no hi ha paraules per

explicar el que vam viure. Doncs el Marc Corominas, un bargadà a Buenos Aires, l'he presentat com un pertorbat, però ja veieu que és un afortunat. Està feliç de la vida d'haver estat ahir al Monumental de Buenos Aires. Marc, gràcies i felicitats.

Moltes gràcies, moltes gràcies a vosaltres. Visca el Messi, visca el Barça.

Ara de seguida Cristiano Ronaldo, però sempre ens ve de gust escoltar el muchacho, sobretot estaria bé que hi posés el Salmurri, que és el gran intèrpret de la redacció.

Segur que ho està sentint a casa, encara que faci festa, avui el Salmurri estarà sentint en tot costat com cada vegada que.

Jo recordo el metro de Qatar cridant com si

fos de la barra del tabló. Tu hi vas ser una setmana que tard. Imagina't un mes amb aquesta cançó i amb el Salmurri cantant-la cada mitja hora.

Vinga. Costa i jo vam ser a Rio de Janeiro, al Mundial de Brasil, i vam haver de suportar l'altra cançó, també. La de l'anterior.

Decime que se siente. Això era cada dia. Has de dir que a mi aquella em feia gràcia.

Perquè les brasileses A mi aquesta em feia gràcia i em fa gràcia encara. Fins a la següent vegada, no? Exacte, no, fins a l'últim dia del Mundial, que ja se'n va fer una mica excessiu, però sí, sí.

Molt bé, doncs, si ningú hi té. Com ho explicava el Marc, per això? Tal com ho estava explicant, veia que era realment un sentiment que passa qualsevol. Has vist clar que t'havies d'haver quedat ahí a veure'l.

No, no.

Això m'ho ha explicat el Marc i la Vero. Jo és com m'havia imaginat la Déu de Messi. Jo la Déu de Messi al Camp Nou me l'havia imaginat sempre en un últim partit. Hi ha Déu al futbol, com a mínim al futbol d'elit. Amb la gent plorant, amb gent llançant-se per la tercera graderia, perquè allò, el món s'acabava.

Però, Ferran, encara som a temps, eh?

Sí, però s'ha refredat molt la cosa. No serà el mateix. Jo percebo que molts culers ja han passat pàgina i no.

Sí, però han passat pàgina, però el dia que facis l'homenatge, evidentment, estarà ple. No en tinc cap dubte.

104.000 tios amb ganes d'anar a plorar per més. Encara els trobarem, però jo tinc la sensació que el que era una figura unànime.

No, i potser continua sent un ànima, però no és el mateix el moment que l'amlega que ara.

Segur, ja no s'ha de dar el primer comiat.

Tot i que és cert que jo un dels partits més emotius que recordo del Camp Nou és l'homenatge al Dream Team.

I va ser més temps, més temps. Sí, sí, molt temps.

Solo Dios sabe lo que ha costado llegar hasta aquí. Quin any va ser, recordeu? Ah. 98? Estem tirant molt llarg. És que ara diria una cosa inexacta. Ara ho busquem, però és que hem de parlar de Cristiano Ronaldo.