Victòria Porta: "Va ser frustrant arribar a un Mundial i trobar-te una pista en mal estat"

La notícia de l'hoquei. Ahir va començar al Paraguay el Mundial Femení d'hoquei Patins. Per descomptat hi participa la selecció espanyola i ho fa amb una nodrida representació de jugadores catalanes. Però la notícia, de moment, ni tan sols són els resultats. Espanya va debutar amb un 8-0 contra França. Aquesta nit, segon partit contra Xile. És a la pista. Tinc en línia una de les jugadores catalanes de la selecció espanyola, la Victòria Porta. Hola, Victòria, bona tarda. Hola, bona tarda. Què passa amb la pista? És un desastre, com heu denunciat? Han fet algun retoc que us pugui més o menys conformar?

Sí, bé, la veritat és que nosaltres vam viatjar aquí al Paraguay, sabíem que el hockey no n'hi havia aquí, però bé, haver un comitè com hi ha hagut darrere, pensàvem que les condicions serien perfectes, i el pavelló i tot està perfecte, està molt bé, però la pista és impracticable. Vull dir, rellisca molt, perquè el hockey es pugui veure un partit. La pista ha de frenar, ha de tindre. I és impracticable, rellisca moltíssim, no pots frenar i un partit sense córrer risc no el pots jugar. Perquè en qualsevol moment et poden marxar els peus, no pots frenar i és un risc constant.

I arribats a aquest punt, ahir, si no em corregeixes, vau jugar aquest partit inaugural en aquestes condicions. Us han promès alguna millora, si és que és possible, de cara al partit d'avui contra Xile?

Clar, ahir va donar el tret d'inici del Mundial dels Partits, però clar, les eleccions ja feia dos dies que estàvem aquí, que havíem fet prova de pista, que estàvem dient que això no podia ser, que no es podien disputar cap partit, però les eleccions tant l'Espanyola com la. De França, com la de Portugal, l'Argentina, Itàlia, pràcticament totes ho dèiem, no? I ens diuen, sí, sí, ja solucionarà, sí, ja podrem, però no actuaven i anàvem passant els dies i no van actuar. I va ser el primer dia amb la competició i, evidentment, no havíem fet res. I, llavors, una mica parlant amb els jugadors i tot, intentant parlar amb els dirigents de l'organització i tot, de dir que aquí no es pot jugar, sisplau oferir-nos una altra alternativa. I per fi, el primer o el segon partit de començar la competició, que encara no ens va tocar a nosaltres, van dir que sí, que oferir una altra alternativa i era moure i desplaçar el partit a un altre pavelló. I sort una mica d'això. Perquè ara durant tres dies canvien la seu principal, però no ens garantitzen que no haguem de tornar allí.

És a dir, que el partit d'ahir ja el vau jugar en un altre pavelló respecte al que estava previst.

No, no, el partit d'ahir, la jornada inaugural, va ser a la pista que tocava ser. Ah, és avui que canvieu. Correcte, no hi havia els horaris quadrants, a finales d'altres pistes també hi havia partits i coses, i clar, tampoc no és fàcil canviar uns partits o uns horaris d'aquest calibre, no? Però, per sort, avui ja tots els partits s'han disputat amb entrepistes, sembla que va molt bé, es pot jugar a hockey sense cap problema, i bueno podrem disputar el nostre joc amb total tranquil·litat. Però clar, va ser una mica frustrant arribar allà portant tant setmanes preparat i tot això i que al final una pista d'una organització com la que és no respongui a les necessitats, no?

Doncs, com a mínim, l'inici ha estat un desgavell, però com a mínim l'organització ha atès les peticions de les protagonistes, que són les jugadores, i a partir d'avui es podrà jugar en una pista, no sé si òptima, però com a mínim en millors condicions que l'ha prevista inicialment. Victoria Porta, gràcies per explicar-nos la situació i molta sort en el que resta de Mundial.

Moltíssimes gràcies a vosaltres.