Vilafranca, l'Aquelarre i les Jornades Internacionals Folklòriques

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. Arrenca al mans una nova edició del programa de la REL a Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional. L'estiu acaba, però la cultura popular continua ben viva. Avui mirem cap al setembre, perquè d'aquí a pocs dies comencen les jornades internacionals folklòriques de Catalunya, una de les grans finestres del nostre país a les danses i les músiques tradicionals del món. També farem un cop d'ull l'estudi que ha fet la Federació de Treneus de Catalunya, la FAC, sobre l'ús del català en aquests espais. I recuperarem una altra de les novetats discogràfiques que ens ha deixat la temporada de Cris Joanico, Rosa Desbens. I som amb Dolors Joanola a la producció i Quim Rullant a la direcció i locució. Som-hi doncs, comença el Mans. I a les primeres notes, la Reus Jove ens porta aquesta peça de nevat. 50 històries per explicar.

De la compositora Anna Bat hem sentit 50 històries per explicar amb la Reus Jove. Una Reus Jove que avui serà a la Plec de Cambrils, tarda i nit, oferint un parell de ballades de sardanes.

Torna's teus ulls, espases en cesar. Aquell escull amb ses decisions preses.

Cris Joanicu torna amb la rosa Desvents, un disc inspirat en els vuit vents de Menorca i en tot allò que remouen el paisatge, la memòria, l'amor i la mirada mediterrània. Vuit cançons, vuit vents i vuit sonoritats, un retorn a una sonoritat de banda de rock, sol, funk i fins i tot a real i llenca. En parlem amb en Cris Joanicu. Bon dia, Cris. Molt bon dia. Aquesta rosa dels vents, Cris, hem vist que la descrius com una mena de talaia, mirant en els vuit punts que ens dona aquesta fantàstica rosa.

Sí, bueno, de fet el que faig és convertir la ida de Menorca en una talaia. En el moment en que agafo la Rosa dels Vents i la coso damunt l'illa, és una manera figurativa de fer el que estic fent habitualment, que és observar el món des d'aquesta petita roca, des d'aquesta menorca, des de fa molt d'anys. Però ho faig ja utilitzant l'originalitat pròpiament de la Rosa dels Vents. La Rosa dels Vents és un element que és habitual, molt comú, el tenim molt present aquí a Menorca, El tenim assimilat de tal manera que quasi no li fem ni cas. El que faig és això, buscar aquestes direccions dels vents que, com sabeu, a Menorca peguen tots, els tenim tots molt presents i és aquest punt. A partir d'aquí surten mil coses, mil idees i vull consons, bàsicament.

Amb un munt de col·laboracions, retornant a una mena de rock més contingut, potser, que altres vegades, però que sí que hi ha una gran diferència amb el darrer treball, que era aquell Cançons de Xerxe, aquell homenatge a poeta local, que allà sí que jugaves molt amb les percussions, sobretot tradicionals. Aquesta vegada, ¿No et deixes de respirar alguna mena d'arrel, una mena de presa de terra? Hi ha instruments, evidentment, que són molt presents a la tradició. Dóna com la sensació de dir, entre el concepte de Rosa dels Vents i alhora aquest punt de presa de terra, ser universal a partir d'allò local.

De fet, aquest concepte que dius ara és un concepte que jo defenso fa molts anys i no sempre ho he pogut aconseguir. Però crec que és la manera més coherent de ser global. Vivim des de fa molts anys en un món amb la globalitat. Si us en recordeu, fa 25 o 30 anys es parlava molt del món global i que perdríem totes les xifres fixes. Els estils musicals, parlem sempre de música, els estils musicals que arriben a més gent són els que tenen un component totalment, si més no, el punt de partida és totalment local. Digue-li blues, digue-li flamenc, digue-li. El hip hop, diga't el que sigui, tots tenen un punt de partida molt local, molt a la tradició de cada escoltar. I sí, ja són elements que sempre m'agrada aportar als meus treballs. Des del disc Memorial en 2004, que vaig agafar un conjunt de cançons populars i les vaig adaptar als rimes que jo considerava moderns en aquell moment. Aportant, per exemple, no sé, incorporant el guitarró, que és un instrument de folclore d'aquí de Menorca, no només de Menorca, també a Mallorca i també a les Serres de l'Ebre i al País Valencià, evidentment. El que vull dir és que sempre he intentat introduir aquests elements i aquesta vegada, tot i anar-me'n una mica més al. Un punt de partida de música on m'hi sento més còmode, però sí que l'he cultivat més d'una vegada, digue-li un funky, un ritme en blues, un soul. Sempre, al final, les col·laboracions han estat aquests instruments més de falla, més de real. Segurament per aquest disc que deies abans, o de cançons de xarxa, que vinc d'una història que la poesia d'en Joan López-Cardasnovas, que és el poeta que vaig musicar, em va portar en aquesta aire. Intento parlar de coses que m'envolten, ho faig des d'una talaia a la que veig, no només les coses que m'envolten, sinó miro una mica més cap allà i evidentment intento introduir aquests instruments.

Ara que hi ha un cel salvatge i miram a l'horitzó. Ara que fent una canya tot això és un poc millor.

La rosa dels vents, al final ens descriuen d'alguna manera, són tota una sèrie de vents que cada un té les seves particularitats. N'hi ha uns que són més secs, altres que són més freds, altres que són més bruts. Això s'hi respira a cada temps, a cada track, no? I de fet les cançons tenen nom, però van acompanyades del seu vent.

Sí, vaig voler identificar una mica cada cançó, des d'on sortia, no? Una mica. I és cert el que deies, els vents, aquí a Manorca no és el mateix una altra muntana que un xaloc, és totalment diferent. Però a més que no només en si mateix el vent, que al principi és aire que corre, tampoc no ens equivoquem, és el mateix aire poder cavar amunt i avall. Però sí que la procedència de cadascun d'ells ens arriba i aporta una sèrie d'elements que afecten les persones i afecten l'estat d'ànim, el dia a dia, afecten la roba que poses, és que és tan directa com tot això. I sí, m'he fet servir aquestes particularitats per posar-ho en la història que estava intentant explicar en aquestes pensions.

La Tramuntana, diu, no més són paraules, és aquesta ventada que aquí a l'Empordà se'ns ho emporta a tots, i potser us passa. Sí, és la mateixa, és la mateixa.

Penseu si teníeu una imatge de les Illes Baleares i. En el cas de Menorca està just enmig del gol d'allò. La tramuntana que arriba a l'Empordà, que jo he viscut a l'Empordà i sé que és la mateixa que també arriba a Menorca i també dura, és dura i dura molt. Sí, és bastant crua, la veritat.

També, de fet, ens recorda això que les coses passen al final,

el sol porta una ventada. Sí, és curiós com la tramuntada és un dels vents que més ens marca, més ens condiciona, perquè en el cas de Menorca sol associat a un aïllament total per mar. És a dir, no hi ha vaixells, i això té una sèrie de conseqüències, depèn dels dies que duri, però també és cert que és el vent que més desitgem, moltes vegades, perquè la majoria de vent són molt buits aquí, i la humitat se'ns cala per tot, hi ha dies fins i tot que en alguns carrers que el sol no hi toca, doncs hi ha basses a terra d'humitat, així perquè ens entenguem, eh? I el que volem és que arribi la tramuntana, faci net. I això sí, la tramuntana és aquell vent que aprofitem per, quan hi ha, doncs, obrir les portes una miqueta, encara que siguin tres minuts, per ir aixar les cases. I sí, és un vent que fa net, neteja, en veritat. I quan hi ha aquesta cançó que parla de parlar de més de la gent, que ho fem tots, això de. Tots som experts en tot, però al final sempre fem els fons dels altres i hauríem de ser una mica més prudents en tot això. Com dic jo, les paraules són. Si el sol es emporta el vent, neteja, i la tramuntada no ho fa.

En aquest cas, aquest només són paraules, t'hi acompanya l'acordió d'en Carles. Bueno, i en Carles ve el mateix, no només l'acordió, està clar. Hi ha un munt de col·laboracions en el treball, pensades fins i tot amb aquesta Rosa dels Vents. Està clar que un llevant a aquesta condemna del Jacint Belacene, que a més a més, de totes les lletres, potser és la més reivindicativa. I ens parla d'un fet que, diguéssim, també hem de sentir.

Hi ha dies en què veig el cel plorar.

Fins demà!

Sí, mira, aquesta talaia des de Mallorca, quan vaig girar i em vaig posar a mirar cap allà davant, quan vaig anar una mica més enllà, allà davant realment potser tenim Sardènia, tenim Sicília, Itàlia, però una mica més enllà hi ha Palestina, hi ha Gaza, hi ha tot aquest desastre que encara a dia d'avui segueix sotseguint, tot i que no tenim cada dia el plat a taula. Però és que va venir un moment en què estàvem immunitzats totalment del que estava passant i quasi ho normalitzes, no? I és una bestiesa. És a dir, jo sempre penso que si han tingut una generació. Dos o tres anys, unes generacions aquí, que en els tres mesos del Covid han quedat afectades, imagino, o no em puc imaginar, millor dir, no m'ho he imaginat, com els afectarà a aquesta gent el que. Estiguis en perill perquè caigui una bomba sobre casa teua i quedis a sota i ja no el puguis comptar o la família teua que ja no hi sigui i això crec que amb els nens sobretot és allà on més pot afectar i realment ja no dono la raó a ningú ni crec que faci falta donar-la per pensar o veure que allò és un desastre i que evidentment és evitable el tema és que és evitable.

Hem caminat amb sa tempesta, que avui el cel l'ha dibuixat. Travessant camps de caramuixes, de roselles i de ca.

Un dels temes més mediterranis és aquest que t'acompanya el multiinstrumentista i bufador de sons en general, en Xavi Lozano, amb les coses arriscades, que sí, Quique, ens parles de la felicitat.

Sí, a veure, que la vida són moltes coses, és patiment, és preocupació, és contemplació, és estima, és amor, és gaudir moltes vegades del dia a dia. A vegades pensem que. El darrere està bé i ser feliç i tal, hi ha una gran èpica i no, és mentida, és tot el contrari. Jo crec que es necessita poc per ser feliç. I una mica ho he reivindicat amb aquesta cançó, que sí, que al final aquells petits detalls que fas i els fas a consciència amb la persona que t'acompanya, que t'estimes. Allò és el que has de valorar i has de dir. Evidentment que sí que faràs coses segurament extraordinàries amb aquesta persona, però en el dia a dia és allà on es demostra aquest estil.

Aquestes coses arriscades de col·laboracions, com deien, hi ha moltes. Marina Babyface, la Mare de Mar, de fet, també hi és. Hem sentit amb aquest també hi ha en Pep Oblet. I una grellera com la Laia Gluck, que el so de la grella se'n va cap al saxo d'una manera increïble. A vegades, els prejudicis dels instruments, dius, no, no,

fixa-t'hi com pot sonar. Mira, la Laia, sí, bueno, jo crec que la grella és un instrument que d'entrada ens sota molt. Jo fins i tot fa molts anys havia tocat en un grup de grelles, havia tocat la percussió, quan era jove, estant a Girona. I sempre I així que d'alguna manera ens té un. Ella morirà d'odi, no? Sí, d'alguna manera. Però a l'aigua hi treu un so espectacular. És dolç, és. No sé, per a l'Ivo Engralla, si l'hi venia a dir, no sé, dolçor.

Un passit de simpatia va revelar complicitats. Un pulsit de picaria i una mica, mica de pa.

I és curiós com la Laia és un músic que ella va coincidir precisament amb aquest disc que vaig gravar a la Sinfònica de les Illes Balears. Em van fer una adaptació amb l'OMAC juvenil, que és l'Orquestra de Música de la Reual de Catalunya, la juvenil, i la Laia tocava amb aquesta orquestra. Vull dir que ja havien coincidit abans. Si t'hi fixes, totes les col·laboracions són instruments de vent. Això també ho he fet una mica a París-Françaustres. Hi vam fer un disc inspirat en la Rosa dels Vents. Els instruments han de ser de vent. I en tenim aquí de molt particulars i curiosos. La gralla és un. M'hauria fins i tot agradat incorporar la tenora, però en aquest cas no va poder ser. Però hi ha el sant de Gémecs. Hi ha un sant de Gémecs amb en Francesc Sants, que també és un altre dels instruments A més, molt curios, amb un tema, jo diria que de rock llatí. Però que ell escau perfectament quan van sentir la depressió ser brutal. Bueno, sí, és intentar jugar una mica. Al final, la música no és res més que joc, sobretot amb la gent que hi participa. Ningú no s'ha de tenir uns colores espectaculars i sobretot donar una banda, una base de bateria, bàsica i teatre amb en Pere, en Lluís i en Quim.

Que han fet una feina excel·lent. Ara ens parlaves d'aquest sac que hi posa en Cesc Sants, en el perfil salat, i ja per parlar de fons, ens parla d'aquest estiu a Menorca quan s'acaba.

Mira, els menorquistes desitgem les nostres muntanes de l'any i que sigui el mes de finals d'octubre, principis de novembre, a vegades, perquè no per res, ens encanta que vingueu a passar vegades, però sí que és cert que els menorquistes desapareixem una miqueta. Hi ha prou. No, no, és que no, desapareixem. És a dir, és una pregunta que faig als concerts, a la gent. Heu estat a Menorca? El 80% ha estat a Menorca. I quan hem passat a Malarca li estimo molt bé. I quants de menors que ens heu conegut? I allà hi ha un silenci absolut. Si desapareixem és normal. A Malarca som una sèrie de cantidad d'habitants, uns 80-90.000 durant tot l'any, podem ser 70 durant tot l'any. Evidentment n'hi ha més, perquè hi ha molts xavals que estan estudiant, que estan estudiant fora, però que arribem a un pic de 230-240.000 persones al mes d'agost. Però al cap és molt complicat. I és poc sostenible,

també s'ha de dir, d'alguna manera. Ens va donar, Sus, aquesta rosa dels vents, aquesta talaia, no només visual i musical, sinó també anímica, d'alguna manera, aquest nou treball que ens presentes.

Sí, m'ho he après, tot i que, evidentment, hi ha algunes parts que no me les podia callar, com és el so de llevant o la tramuntada mateix, així que a vegades són percepcions que tens o que les has d'evocar, però sí que reivindicar una mica la vida, no? És que és superimportant. No sé, jo fa 35 anys, una mica més, que em dedico a la música, professionalment, i el seri és el més important, és el final del que compta. No és arribar, que jo no estic allà dalt, eh? Estic aquí abaixat i estic allà amunt i avall, però seri seria superimportant i poder gaudir del que fas. Jo he fet de la música el meu ofici, però tot i així segueix sent el meu hobby, i això no convé dir-ho per res. Agrair-te que ens hagis

atès aquesta videotrucada, en aquest cas.

Merci, i salut, que us agradi, o si més no, que us obri la curiositat. I mentrestant,

som lluna mosbanya,

i en clara llum revela el teu perfil cel·la.

I mentrestant, estimada donzella,

I mentrestant, estimada donzella, brilles com una estrella, el cel m'ha regalat. I mentrestant, la llum de Mosbanya, i en clara llum revela

el teu perfil celà.

Des del Rosa des Vents, Cris Joanico, anem sentit per fer el salat. A Catalunya Ràdio, mans. Seguim endavant al Mans, tenim propostes per fer-vos de cara a aquests dies. Avui dissabte s'hi celebra, evidentment, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, una de les celebracions patrimonials més importants de Catalunya. Fins dimarts els carrers s'ompliran de seguissis, valls populars, gegants, foc i castells. Demà diumenge arribarà un dels moments més esperats de l'any amb la Diada de Sant Fèdix, considerada per molts la millor actuació castellera de la temporada. També avui, jornada gran de la Calarre de Cervera, a la Sagarra. La ciutat torna a omplir-se de bruixes, diables, espectacles de foc, música i fins ben entrada la matinada culminant amb una tradicional aparició del mascle cabró.

Al Vallès Oriental, Granollers, darrers dies de la Festa Major de Blancs i Blaus. Després d'una setmana de rivalitat festiva entre les dues colles, avui i demà es decideix quin dels dos colors s'emportarà la victòria d'una de les festes més participatives d'aquest país. Més coses que passen encara aquests dies. Al Bages, la seva capital manresa continua immersa en la Festa Major. Aquest cap de setmana concentra. Bona part dels actes tradicionals, amb gegants, seguissis, danses, música i activitats populars, abans de la Cluenda, que serà dilluns. I ja mirant el cap de setmana que ve, recordar-vos que divendres dia 4 comença la Festa Major de Sabadell, al Vallès Occidental, amb quatre dies de cultura popular, concerts, castells, bestiaris, sarcaviles i activitats per a tots els públics.

I ja que hem parlat de la Calarra de Cervera, doncs els que hi actuaran aquesta nit són el Germà Negre, el Baile del Japó.

I a l'aguilla que et repica els cascabells. 30, 40, la teu mare canta, pinyol madur, vés-te'n tu, si tu te'n vas. Nero, nero, nero, si tu te'n vas.

Nero, nero, nero, si tu te'n vas. Nero, nero, nar, si tu te'n vas. Nero, nero, nero, si tu te'n vas. Nero, nero, nar. Este es un baile que ha venido del Japón. Carabasí, carabasí, carabasó. Este es un baile que ha venido del Japón. Carabassos, carabassos, carabassos.

Són, són, són els booty players, players, players. Els que no diuen res i ens roben la carmanyola. Els que no diuen res i ens foten el burro. I ens foten el burro. I ens foten el burro. Qui no diu res.

Este es un baile que ha venido del Japón.

I un present ple de bronyols, un futur d'aquells més mansos i una escudella de cols. I una escudella de cols I una escudella de cols I una escudella de cols.

I un present ple de brunyols, un futur d'aquells més mansos i una escudella de cols.

Carabasí, carabasí, carabasó Este es un baile que ha venido de un sapó Carabasí, carabasí, carabasó.

Si creus que la cultura popular és cosa de quatre, és que no ha sortit mai del teu algoritme. Mans.

Els ateneus han estat històricament espais de trobada, de formació de cultura popular i també de defensa de la llengua, però quin ús es fa avui del català dins d'aquestes entitats? Des de la Federació d'Ateneus de Catalunya, des de la Plataforma per la Llengua, s'ha impulsat una primera diagnosi que analitza les activitats, l'atenció al públic, la rotulació, les pàgines webs, vaja, tot el que envolta en els ateneus, a partir de l'exemple de 15 d'aquests ateneus. Una fotografia que en general és positiva, però que també assenyala alguns punts febles. En parlem amb el Pep Morella, president de la Federació de Taneus de Catalunya. Pep, bon dia. Hola, molt bon dia, Quim. Pep, per què creus que calia fer aquest estudi i comprovar aquest ús real del català dins d'aquest àmbit?

Perquè moltes vegades, quan mirem de cara endins, creiem que tot ho fem bé. I de tant en tant hem de tornar-nos a revisar, revisar procediments, revisar si realment s'estan fent bé les coses i sobretot, com sempre es pot fer, en què podem millorar. I amb el tema del català, tot i que sabíem que el que anàvem a fer. Doncs quasi bé podíem intuir la nota final, doncs ho volíem fer perquè sabíem que hi havia aspectes on es podia millorar.

Alguns dels punts febles que s'hi detecten en aquest estudi, recordem que s'ha fet a partir de 15 mostres de Taneus, passen sobretot quan entren en joc empreses,

professionals, agents externs, Un dels punts més febles és amb tot el que té a veure amb la restauració, amb els bars i cafès, però no només ens passa als autoreus, sinó que com a país també és un dels problemes que tenim. Però en els detenents, com és un reflex del que passa, a la societat també és un problema important. El que ens puguin atendre en català, que les pissarres on col·loquen el menú, col·loquen les ofertes, on viuen totes les tapes que ens poden fer, que estiguin en català. Això és una lluita i una lluita que tenim i ho fem.

Clar, hem dit algun dels punts febles però també és cert que dels 15 ateneus analitzats n'hi ha 7 que obtenen un màxim nivell en aquest cas, per tant. Diguem-ne que es pot arribar a excel·lir, no? Home, evidentment.

L'excel·lència sempre s'hi pot arribar i un cop has arribat encara tens marge per millorar. Això sempre. En aquest cas, també. I els que no han arribat, que fins i tot han tingut algun que, clar, que s'ha molestat perquè a ningú li agrada veure que tens. Però el fet que s'hagi molestat és un senyal que n'és conscient de la feina, que n'és conscient de la importància i que farà tots els possibles per millorar. Això és important també, que et diguin, escolta, tens aquest punt feble i que et sàpiga greu. Això està molt bé.

L'estudi, ens dibuixa d'alguna manera, ens fa aquesta radiografia sobre el català en els ateneus, i sí que és cert que és la voluntat d'una programació, d'una interacció entre socis, membres de l'entitat, etcètera, que el català és el llenguadús, com dèiem, hi ha aquests punts febles que és quan hi entren en joc altres professionals, però no sé si aquí també s'hi valora el fet de què representa. Què representen aquests ateneus? Què representa la llengua com a punt de partida de coneixença o de donar-se a conèixer a les generacions o a les noves vingudes de gent al nostre país?

Evidentment, vull dir, la llengua, en el cas dels ateneus, el català és la llengua vehicular i la llengua d'ús quotidià i d'ús en tot el que és el tronc de les activitats. Sé que ens pot passar que hi hagi algun. Monitor o monitora d'activitats tipus fumbes o tipus quina tipologia de ball, doncs que el monitoratge que sigui contractat per dur a terme aquella activitat. Hagi vingut de fora o no estigui del tot integrat. La feina és nostra per anar-lo acostumant a anar utilitzant el català cada cop més. A més a més, dins dels ateneus, els ateneus ja van sent al seu moment la porta d'entrada de la nova ciutadania. I també va ser on es va normalitzar l'utilització de la llengua i ara, diguem-ne, que ens hi tornem a trobar. Aquesta setmana tenia una reunió amb un president d'una entitat d'Almeria i, bueno, no, l'entitat és sonataneu, eh? Però ell és nascut a Almeria, portant molts anys, i tenia un català, en parlava un català quasi ben millor, per no dir millor que el meu català. És a dir que la gent que ve, la gent s'integra el que es vol integrar s'integra més ràpid, això és evident hi ha una part de voluntat. Per l'altra banda, per l'altra persona, i els ateneus el que fan és facilitar i sobretot normalitzar-los, sense exigir res, però sí normalitzant i fent veure la necessitat que per una millor integració dins del col·lectiu, dins d'aquest col·lectiu de cultura, d'aquest col·lectiu de cultura popular, etc., El teatre amateur és molt important el fet que puguis expressar-te amb la llengua vehicular de tota la resta de la comunitat.

Després d'aquesta diagnosi, es plantegen o apunteu accions concretes de cara a aquesta segona part del 26, 27, o voleu continuar estudiant primer la situació? No, no, no,

ja seguim estudiant i seguim treballant. És a dir, ara obrim una segona, una segona tongada amb unes altres parts del territori. La sort és que, en el cas dels ateneus, són en aquest moment, són 223 punts situats a tot el territori, a tot el país, i això fa que ara puguem triar una altra part del país. Diagnosticar també amb un altre grup de 13-15 Ateneus fer la diagnosa. I amb els que ja l'han fet mirar de millorar. Una altra cosa que no t'he dit és que, per exemple, ens hem trobat que la cartelleria pròpia de l'Ateneu sempre és en català. Però a vegades ens venen alguns cartells, fins i tot alguns venen del mateix ajuntament i ens venen en castellà. L'entitat el penja, cap problema i tal, i hauríem de començar a ser més valents i a dir, no, escolta, oi que tindràs la versió en català, doncs passa-me-la en català. Hem de fer aquest pas, penso que ara ens falta fer aquest pas, ser un punt més valents, i si ens porten un cartell en castellà, dir, escolta, no et sapia greu, però segur que tens la versió en català, segur que la tens, i si no, amb el canva, a veure, això són tres. Són tres minuts, vull dir que per engegar i apagar l'ordinador, imagina't, és molt ràpid. És molt ràpid. Aleshores, ens falta que més valent de. Moltes vegades ho fem per no molestar, perquè ningú es pareixi susceptibilitat, i dius, no, escolta, si aquí tot ho pensem en català, doncs ho demanem, no ha d'haver cap problema. Jo et dic, alguna vegada ens ha passat amb algun cabell, fins i tot que ve del mateix ajuntament. És una mica un mantinc

el català social, no? Correcte. És a dir, com a comunitat. Una cosa és el compromís personal i l'altra cosa és dir, no, no, com a entitat posem aquests límits i ja està. Correcte, hem de ser més activistes. I això també passa, m'imagino, per aquestes subcontractacions, al final.

Amb aquest monitoratge que ens ve de fora, també hem de vigilar molt on està el límit, perquè si ens ve a fer una conferència una persona que ve d'una altra zona que no és de. En una altra part del món que no sigui Catalunya i podem aprofitar perquè està per aquí o perquè ve fer una presentació del llibre o ve fer una presentació d'una pel·lícula, esclar, aquí hem d'acceptar-ho, evidentment, no hem de ser tampoc més papistes que el papa, però amb tot el que es pugui, amb tot el que sigui el dia a dia, amb tot el que sigui aquesta programació d'escenes, aquesta programació de pel·lícules, doncs sempre mirar. Si hi ha la versió en català. Sí que ens costa més, sí que, per exemple, en pel·lícules no les podem tenir perquè les versions en català moltes vegades sempre surten més tard, o fins i tot la presentació dels llibres, mirar de sempre fer la versió en català.

Doncs Pep, gràcies per ajudar-nos a entendre aquest estudi que heu arrencat. La bona sensació és que els ateneus aproven en català, però que feines sempre n'hi ha per fer. Pep Morella, president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, gràcies per atendre la

trucada del programa. Moltes gràcies a vosaltres i siguem més activistes.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets el mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.

Ja fa temps que no estem junts, però quan em llevo els dilluns i veig el meu reflex en el mirall del bany. No puc evitar, amor meu, veure al meu costat el teu. I res em treu del meu engany. És cert que tots dos vam dir bestieses, però del temps d'aquelles promeses del dia.

I a corrent d'aire al passadís la llum de la tarda inunda el pis. Que trist va ser no veure't marxar. No vam fer cas dels endevins embriagats per aquests rodolins que ens van obrir per dins com una clau a un pas. Quan no calia fer proeses per creure en contes.

Dóna'm un segon que pensi.

Busco un canvi que em convenci de que per fi és moment de que comenci el desengany. Potser un ocell que amb la tardor marxa volant o el pètal d'una flor que cau al sol fonant-se amb l'horitzó, reflexant-se amb l'estirador. Que em pesa que em treguin a fer una.

Tal dia farà un any. Des del barri es comenta la Ludwig van, que avui seran a Figueres de l'Acústica. També hi actua Sopa de Cabra. I encara més coses que passaran aquests propers dies. Les GIF, les Jornades Internacionals Folklòriques, arriben a Catalunya. Una nova edició que començarà el proper dia 4 de setembre. En parlem amb el seu director, l'Oriol Ramírez, d'Adi Folk, l'Associació per la Difusió del Folclore, que és el responsable d'aquestes Jornades Internacionals Folklòriques.

Bon dia, Oriol. Molt bon dia.

Fa pocs dies, res, deu, que fa que heu arribat de la plega internacional. Tot bé, no? És per Estocolm? Sí, sí, molt bé, molt bé. Ha sigut una celebració o una jornada amb més participació que mai, amb un esforç important que representa per part de les entitats. Va evolucionant bé la plega? Com el valoreu des de Defolk?

Bé, home, la plega, des que vam poder entrar de la mà de les diferents delegacions del govern, és més fàcil accedir a. Quan tu vas a trucar a la porta freda es complica tot molt més, no? I a més a més, en guany, haver anat a una capital com Estocolma dins del festival aquest, del Kulturfestival, amb la projecció que té, doncs estem. Pràcticament estem molt contents.

I us passa sempre, arribeu de l'alplec i esteu amb les GIF a sobre, evidentment porteu moltes més setmanes i mesos treballant-hi. Unes GIF que enguany d'aquestes jornades s'allargaran del 4 al 13 de setembre. Explica'ns una mica com es planteja aquest any poblacions que hi hauran, quines són les principals fites.

Bé, doncs aquest any tenim 20 poblacions, que arribem a les quatre demarcacions, que és l'objectiu sempre de Dipot, doncs, de cobrir tot el territori, i farem la inauguració a Calella, com ja portem fent els últims 35-36 anys. La colenda, com sempre, la farem a Itinerant, i aquest any la farem a Sant Vicenç de Castellet. Hi haurem tres grups internacionals, més la representació catalana, que seran un grup de Mèxic, un grup de Panamà,

Del 4 al 13, recordem-ho, amb Epicentre a Calella, que un any més aquest enllaç entre Difolgue i Calella funciona i que, a més a més, ja no només són aquestes actuacions dels grups, sinó també com Calella viu les jornades. Sí, a més a més,

des que el curs comença un pèl abans, coincideix que comencen les classes, i amb Calella ja fa un parell o tres d'anys que aprofitem un dels matins i anem a les diferents escoles a mostrar la cultura, una mica. Ja no és tant la dansa que sí, que és l'objectiu del festival, sinó ensenyar als nens això que que tots som, al final, tots riem per lo mateix, tots ponem per lo mateix, i, bueno, una manera, també, d'integració, bueno, i de poder ensenyar als nens les diferents cultures que reclamen de terreny del món.

Doncs, des de Calella, Sant Vicenç de Castellet, del 4 al 13 de setembre. Passa per Barcelona, enguany?

Enguany anirem a Sant Andreu, sí. Sant Andreu del Palomar. Doncs, també, i Sant Vicenç. En visita al Parlament, entenc, en algun moment o l'altre. Visita al Parlament. Els 54 anys han anat al Parlament. És una de les activitats que espero que el Parlament sempre ha respost i sempre ens ha acollit molt bé. Els he fet la visita després a l'hemicicle i tot plegat. Bé, bé, contents. Anirem a Montserrat, també els portarem a Montserrat d'excursió. Ja s'ha acabat el mil·lenari, però tenim bona relació amb Montserrat. I vam considerar amb ells que podíem continuar en anti encara que no fos el mil·lenari. Queda claríssim.

Nova edició de les jornades internacionals folklòriques, el Festival Internacional de Dança de Gà. No sé si només dels països catalans, sinó gairebé de tota la península, perquè tants anys ja dona tot un caché, no?

Sí, sí, som un dels festivals històrics ja.

Doncs a partir de divendres que ve i fins al dia 13 de setembre. Oriol, Ramírez, gràcies per atendre la trucada del programa, que vagi molt bé.

A vosaltres, una abraçada.

Del món que ens han deixat. Si busquem un nou significat podrem ser pedra i riu, arena i mar, un bosc, un llac, serem la intensitat.

Ja t'has adonat que.

Hem nascut entre la pluja i l'erosió, arrelades entre cims i valls, poc a poc creuen muntanyes, pels camins tu m'acompanyes, que quan cantes jo, tu sempre danses. Despertar-me amb tu dalt d'un penya assegat, descendir-te i tornar a pujar, pas a pas obrint les vies, descobrint d'alternatives, ser en pedra i riu, arena i mar. Ser en pedra.

Arena i mar, un bosque, un llac, serem la immensitat.

Ja t'has adonat del poble. Navegant per tots els mars i els oceans, hem deixat enrere tots els mals. Avançant d'en vent d'en popa, a la costa ens apropa una brisa amb sabor, amb sabor a sal. Des de cada poble fins a les ciutats, recuperem el verd dels nostres plats. Barris vius alçant ruïnes, descobrint alternatives, seren pedra i riu, arena i mar. Ja t'has adonat que el poble crida.

Terra que no oblida, des del primer ball, són els diluvis. Seran a Banyeres de Mariola, a l'Alcoyà, al País Valencià, a partir de les 6 de la tarda, en el festival Sons de la Nit.

I nosaltres que per aquest dissabte ho deixem ja aquí, esperem haver-vos fet companyia. Una nova edició del Mans i portar-vos propostes i ganes de viure la cultura popular als carrers. Demà hi tornarem a ser, una nova edició del Mans, per continuar recorrent el territori amb tota la rel, amb molta música, a la Ràdio Nacional. A la producció de Dolors Genola, aquí us ha parlat Quim Rutllant. I ens acomiadarem amb una sardana de Jordi León, és la Petita Princesa, amb la copla Sant Jordi. Si sou pel Maresme, la podreu trobar aquesta formació a la Plec de Premià, que celebra una intensa jornada de sardanes, matí i tarda, amb les coples Marinada, Jovení Bola de Sabadell i la mateixa Sant Jordi, avui mateix, per tant, a Plec de Premià de Mar. Que passeu un bon cap de setmana, que passeu un bon dissabte, fins demà a les 6 del matí.

Des de les places fins a les festes majors, la cultura viu al mans.

SENSE ÀUDIO PARLAT