Viure a la muralla de Tarragona sota la mirada dels turistes

Una de la matinada i 22 minuts. Avui que ha estat, avui és la Mercè, però ahir va ser Santa Tecla, el dia principal de la Festa Major de Tarragona. Ens feia il·lusió entrevistar una dona que és veïna de Tarragona i que viu precisament en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. La Núria Rosselló, quan surt al balcó, veu el mar davant seu. És molt possible que una imatge d'ella del balcó surti a fotos de molts turistes que visiten la ciutat. Poques cases hi deu haver a Catalunya amb una paret del menjador tan gruixuda

com la seva. Música. Sí,

senyores i senyors, la nostra convidada viu a la muralla de Tarragona, l'obra romana més antiga de les que es conserven a la península ibèrica. I avui l'hem convidat al programa perquè ens expliqui com i per què hi van a viure i què té d'especial conviure en un mur que té 2.200 anys d'història. Nori Rosselló, bona nit i benvinguda al nostre programa. Vostè, un ocellet m'ha dit que de tant en tant escolta la nit dels ignorants, pot ser?

Ui, i ara feia temps, ja com que I a vegades me vaig. Ja me prenc una pastilla i tot això, ja no. Hi ha senyors que són grans, i a vegades s'hi desperten, o estan desperts en aquestes hores. Molt despertes estan, hi ha molta gent. Sí, sí. Perquè jo a vegades. És que dic, jo com pot ser que en aquestes hores aquestes senyores. Bueno. I potser les pobres ja ho esperen, no? Pobretes.

No, ja s'adormen després. Porten un altre horari. Ens escolten i després se'n van a dormir. Vostè avui és convidada d'aquest programa perquè vull que ens expliqui com és viure a la muralla de Tarragona. Vostè, puc dir la seva edat, Nuri? 87 anys. I fa més de 50 que viu en aquest pis? Sí. Se'n recorda com i quan va arribar a aquest pis de la muralla? He passat per dues cases, jo. Ha passat per dues cases. Però en aquesta de la muralla de Tarragona fa més de 50 anys que hi viu. Sí. Perquè vostè va anar a viure aquí amb qui? Amb el seu marit? Sí, i els quatre fills. I ja tenia quatre fills. Sí, sí. Clar, que potser necessitaven una mica més d'espai i van anar a aquest pis.

Sí. El meu home va parlar amb aquest home d'aquí, del que hi ha ara, no, eh? Del que hi havia, que és mort, a mi, a l'altre. Jo vaig traslladar a aquesta senyora que hi ha ara. És com van fer, doncs, nosaltres. Clar. I és un pis, entenc, de lloguer, oi? Sí, sí. Perquè els oients que

saben com és la muralla de Tarragona tinguin una mica d'idea. Vostè viu al costat del portal de Sant Antoni, oi? Sí. Vostè diria que és un dels trams de la muralla especialment més bonic? Bé, jo per mi sí, perquè tothom.

Jo veig la mar i veig la Diputació davant, després et tinc aquí davant també, hi ha coses, hi ha col·legis.

Clar, però vostè la vista quan surt al balcó què veu? La mar. La mar. La mar i el sol que em surt a la matinada primera hora. Imagina't, quin quadre més bonic que té, no? I això és gratis, eh? Exacte. Veure aquesta vista és gratis, és gratuït. Sí, sí, sí. Li passa moltes vegades que quan surt al balcó, Nuri, hi ha molta gent, molts turistes fent fotos a la façana d'on t'està buscant?

Bueno, jo no sé si me la fan a mi o a la paret, no. Aquí fora al portal. A l'entrar hi ha un. Tot és un portal gran. Sí. I a dalt hi ha com una una imatge o una estàtua, no?, d'aquell nen. Vol que se posi el nen.

No, després ja em passa el net. Digui, digui, Nuri, vostè, com es diu el net? Rafalet. Rafalet, molt bé. Després ja parlarem amb el Rafalet. És Rafel, però li diem Rafalet. Li dieu Rafalet, molt bé. Escoltem, Nuri, que facin fotografies del balcó de casa seva, li agrada o és un motiu d'orgull o més aviat li molesta? Perquè, clar, no té intimitat si surt allà amb camisa de dormir i li fan una foto, què passa?

No, home, jo no em poso una camisa de dormir, perquè jo aquí, en aquest balcó, no m'hi poso a la nit. Jo me'n vaig amb els altres i ja dormo. Jo vaig amb la bata de casa. I si li fan una foto amb la bata no passa res, no? No hi ha ara. No hi ha ara.

Vostè diria que té un dels balcons més bonics de la muralla?

El seu és un dels més macos? No, no, que n'hi ha molts aquí, eh? N'hi ha molts de balcons aquí, a la. Però el seu no és dels més bonics? Com el seu no, clar.

Vostè, ara ja m'ha quedat clar que té al costat el seu net, el Rafalet, però als seus 87 anys normalment en aquest pis hi viu sola? Clar, la seva vida. Vostè té set besnets. Sí. Set, déu-n'hi-do. Sí, sí. Amb quatre fills, clar. Escolti'm, en aquest pis de la muralla té ascensor, vostè?

No, no. No té ascensor. Sí, ascensor. Això és el primer pis, i vaig a pujar les escales bé. I puja les escales, i surt cada dia? Jo surto cada dia a les 9 del dematí a primera hora. I què fa a primera hora? Se'n va comprar cada dia.

El menjar del dia o per un parell de dies?

No congela res. Vostè diu, avui em ve de gust un cigrons o un peix i se'n va comprar-ho. I té moltes escales, perquè clar, si puja i baixa cada dia segur que les ha comptat. Les ha comptat, doncs, eh? Però això, que és una finca antiga, que no té ascensor, però I potser. No sé si està molt a prop del mercat.

No, no, abans sí que estava al mercat, perquè teníem un mercat aquí a la part alta. Sí. Però ara, com que estava tancat, era anar al mercat central d'allà baix. I quanta estona triga anar-hi? Bueno, i a vegades són dues hores, tot el mes. Dos i mig i cinc. Dos hores per anar al mercat? Sí, perquè jo vaig caminant. Ja, ja. Pujo i baixo a peu. Ah, però a les dues hores és entrenar i tornar. Sí, sí. D'acord, d'acord.

Per tant, és com el seu exercici diari, és baixar i anar-se'n a comprar. Molt bé. Sí, sí. Si li oferissin un pis nou més a prop del mercat, li agradaria que tingués ascensor? No, no. Vostè ja està fet en aquest pis de la muralla, no? Jo ja.

Ja veig. Allò d'aquí.

Ja. La paret del menjador està feta d'aquestes pedres tan grans que hi van posar els romans, també? Sí, perquè jo no la vaig tocar mai.

Per res. La paret no la vaig tocar.

No, clar. Per tant, vostè des de dins de casa també ho veu. Sí. Sí, clar. I no ha pensat alguna vegada, totes aquestes pedres que tenen tanta història, com s'ho devien fer els romans per col·locar-les aquí?

Ho ha pensat algun cop? Sí. Sí, és veritat. Clar.

Vostè diu que no ha tocat res, però ha fet alguna reforma al pis? Es poden fer reformes en aquest pis que està a la muralla? No, no es pot tocar res. No es pot tocar res, però sí pot fer el bany

nou o arreglar la cuina, això sí? Sí. Sí, però per la façana i això no. No es pot tocar res, clar.

Aquesta paret deu ser molt gruixuda, no? I estic pensant que no sé si aquest estiu ha sigut bo o dolent pel tema de la calor, aquesta paret tan gruixuda.

No, què va. És calor. A l'estiu ha tingut calor i a l'hivern té fred. Són dos extrems del temps, del pis.

És a dir, que necessita ventiladors i necessita calefacció, no? Bueno, sí, mira, anava aguantant. Anava aguantant. I posant abrics. Però no és allò que digui, com que és tan gruixuda la paret, no m'arriba tanta calor, no, això no és veritat. No, no, que va. Una altra cosa, en el balcó que dona la muralla, vostè pot estendre roba?

No, no, no, no, ni a ningú, però n'hi ha persones que l'estend. Jo, com que tinc la persiana així tirada fora, doncs tinc el tenderet allà i l'estenc. Perquè no es pot estendre, no? No. No es pot estendre fora. Després ho van prohibir.

Jo crec que molt a prop de casa seva hi ha un negoci en què vostè i tota la família hi ha treballat, un negoci emblemàtic a la part alta, que és el Bar Tòfol, que em sembla que és famós pels esmorzars de Forquilla i pels decorats que hi ha fotos de castellers, pòsters del Nàstic. Vostè té records de quan treballava al Bar Tòfol?

Ai, si tinc fotos. Si tinc fotos. Un quarto ple de fotos. Ple de fotografies. Bé, perquè és la vida del meu home. Clar, perquè això va ser I els fills, i els nens, i de tot. Tinc de la família I vostè encara hi va? I tinc molts records.

I encara hi va o no? On? Al bar Tòfol. Clar, no? Hi va a esmorzar o a prendre alguna cosa, algun cafè? Si el bar és meu. Per això, si va a prendre alguna cosa, per això l'hi dic. No,

perquè jo no soc mai de prendre res. Bueno, vaig a veure el net i la neta que estan allí. Qui porta el bar ara, els seus nets? El meu xiquet. I va, porta ell, el bar.

El porta ell, el bar, molt bé. I hi ha molts turistes ara en aquest barri?

En aquesta temporada, masses i tot. Massa gent. Sí, sí. I també van al bar, aquests turistes? Van vinguent, passen de molts.

Molt bé, Nuri. Si vol, passi'm el seu net, que l'està fent companyia. Sí, sí. Que parlarem bé ell, Nuri Rosselló Massim. Moltes gràcies. Bueno, gràcies a vostè.

Vinga, a dormir. Bona nit. Adéu. A veure el Rafalet. Hola, bona nit. Com estàs, Rafalet? Bé, bé. Aquí escoltant a la mestressa. Aquí escoltant a la mestressa. Escolta'm, explica'm com és això de viure en un pis que està a la muralla de Tarragona.

És un privilegi. És un privilegi. Sí, sí. A més a més, nosaltres, que som de l'apartament, i estem parlant d'aquí, tota la família, a més a més. A la Nuri no la traureu mai d'aquí, no? I és dels llocs que tota

la família hi ve de tant en tant, el diumenge, feu reunions familiars.

No, això era abans. Abans sí que fèiem reunions familiars, però què passa? Doncs ara ja cadascú. És normal, abans, quan vivia l'avi, els diumenges no obrien el bar, llavors veníem aquí, vinàvem tots, però cada 3 anys els temps canvien, l'avi va morir, llavors la família va començar a gestionar el bar. Clar, abans els diumenges no obries, ara se'n va obrir llavors Montiet, treballen de dimarts a diumenge. És complicat, ara ja, trobar-nos. Ens trobem, eh? Ens trobem, perquè quan arriba Nadal i tot això intentem sempre trobar-nos i no perdre aquell esperit de família. Però és complicat, és complicat.

Escolta'm, tu també deus sortir al balcó i deus sortir amb moltes fotos de turistes, probablement, no? Jo no, jo no.

La que surt és la iaia. La iaia és com si fos, si només li faltava. Ell que posi, senyora Nuri, amb una fletxa assenyalant cap amunt. Sí, sí, és ella, però és això. A l'estiu, per exemple, quan ella surt a segons quines hores, que els meus pares pugen amb autobús, que està muntiat què passa, els meus cosins. Ella controla les hores i llavors, pam, ella està fora del balcó. Va sortint pel balcó i controla tot,

no? Molt bé, molt bé. Molt bé, doncs, escolta'm, que per molts anys, gràcies per fer-li companyia aquesta nit, que ha parlat amb nosaltres, et diu que ara ja se'n va cap a dormir. Així que, Rafalet, moltíssimes gràcies i molta sort. A vosaltres. Igualment, bona nit. Bona nit, gràcies. Adéu-siau.

Adéu-siau, adéu.

Imponente fortaleza que además de su belleza el espíritu impresiona. Murallas, murallas de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que pregona otros tiempos soberanos. Murallas, tenéis colores de corona, de riquísimo valor, y por eso Tarragona nos quiere con tanto amor. Murallas, murallas de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que pregona otros tiempos soberanos.

Murallas, murallas de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que fregona otros tiempos soberanos.