Vox i Aliança, un tàndem

No, no, no, no, no, no, no.

És que aquest, però. Saludem en Parmoliner, bona tarda. Bona tarda. Una mica tard, perquè he dit moltes coses.

El periodista mai és notícia, però. Però.

Però, ja que he vingut a pelar del meu fricandó. Recordem pels oients que.

Per il·lusions més que per al·lusions. L'última vegada que Joan Foguet va venir va assegurar que feia un molt bon fricandó. Segons la seva mare.

No, no, no. No va ser així. Com manipula? Sembla un periodista, eh? Efectivament.

Molt bé. Gràcies, Isabel. Hi ha dues escoles. La de la llata i la de la no llata.

Llavors, no he tingut temps perquè he convocat d'última hora. Avui, diguem-ne. Llavors, que està molt bé, estic a favor. I gràcies, Catònia Arrado i Oscar Fernández, per aquesta oportunitat que em doneu. Però no he tingut temps de fer el fricandó aquest matí. Clar. Però saps que se't recordarà fins al dia que facis. No, ja n'haig d'aportar, que tingui més previsió.

A veure. Aviso'l aquí, ara mateix, ja en antena, que canviarem les tertúlies per avisar Joan Foguet en un parell o tres de dies. Quants dies necessites per fer el fricandó?

A veure, perquè ha sigut un dia abans. La teva mare deu dir que un dia abans és millor.

No, perdó, un moment. Jo ho vaig aprendre per mi mateix. No vull parlar malament de la meva mare, perquè, si el sigui, que sempre està aquí amb mi, m'està ajudant molt, però el fricandó ho vaig fer jo gràcies. Que no vull entrar en això, eh? Ho vaig aprendre per YouTube en uns cursos que feia la Mireia Carbó. Ah, estupenda cuinera. Home, i tant. I a més, per a persones que, com jo, som nivell usuari, diguem-ne. Estan molt bé aquests cursos. Jo soc el que soc gràcies a Mireia Carbó.

Amb ganes de que la gent ho aprengui. I ara que ja ha involucrat l'equip, no hauràs de fer perder el 15. Se t'ha de demanar un dia abans.

El 15, un dia, sí que fas llarga l'equip del migdia.

Estan trobant més gent a la feixera. Estan trobant gent a la feixera. Gent que no son ni de la ràdio.

Estan entrant els veïns del cinquè, del mateix edifici. Té d'haver-hi cony d'alfarga. Tinc que reparteixer un fricandó ara a Catalunya Ràdio. Estan tots en rincua. Em portaré. Gràcies, Pere, per aquesta.

I deia que tinc diverses carpetes obertes perquè l'última vegada que en Parc Moliner va estar aquí acabava de provar el carnet de conduir. Què? Ja l'hem estrenat o no? Sí.

Què? És extraordinari. Què m'he perdut? Fins ara, tot aquest any sense conduir. Avui una amiga meva m'ha dit, diu que li van treure uns punts per mirar el mòbil, que ella ho nega. Amb un semàfor i jo ara soc talibà de les normes el mòbil no es mira però és que no et pintis els llavis però de veritat efectivament, però que bonic perquè a més a més la ràdio se sent molt bé en un cotxe. És tot molt envolvent.

Sembla que no haguessis anat mai dins d'un cotxe.

Una cosa és que no conduïssis, una altra cosa és que no vagis. Això és com el sexe. Una cosa és ser el copilot i una altra cosa és ser el pilot. És diferent.

L'analogia amb el sexe me l'he perdut, però és igual, tampoc no caldria. No caldria, no caldria.

Frenem-ho, frenem-ho. Ara una pregunta parlamentària ens distrauria. No aniria bé, no aniria bé. ¿Ha dicho usted que conducir es como el sexo, señor Fernández? No, jo no he dit res.

No, perquè recorda que hi ha moltes preguntes parlamentàries. Jo sempre estic a punt de fer el mític el programa no es fa responsable de l'opinió dels seus col·laboradors.

Clar, però tu recorda que Ciutadans va fer una pregunta, em sembla, a Vicent Sánchez, sobre l'unanisme.

Recorda-ho, recorda-ho. Ja ho recordarem. Escolta'm, què, la Dèria, per on tires? Doncs, espera't un moment. A veure, ja l'has perdut. Sí, és veritat. Passa per mirar el mòbil. A veure, això que m'ha vingut el cotxe. És que l'has quita el mòbil.

No, no l'he quita el mòbil, me l'he enviat per WhatsApp. Me l'he enviat per WhatsApp, des de l'ordinador de taula. Tampoc ho podria escriure al mòbil, jo. Per qui em prens? Tu sabràs. Hem llegit als diaris que Vox considera que Aliança Catalana i ells tenen molt en comú. Com dirien en la llengua de Bascal, vaya, vaya, aquí no hi playa. O com dirien en la llengua d'Urriols, vaja, vaja, mireu com raja. Diu la Bascal que el discurs anti-immigració d'Aliança és una bona notícia sobre com està canviant. La societat espanyola i com està canviant també Catalunya. I diu també que aquestes preocupacions, preocupacions veritablement importants, cohesionaran els espanyols i Catalunya i això s'està produint d'una manera accelerada. El rebuig a la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya. Sí senyor, res uneix més a la vida que un enemic comú, un enemic que moli, no qualsevol enemic, un enemic xungo, sense arestes, perquè matisar és molt cansat. Com diu ell, la Bascal, les preocupacions veritablement importants són aquestes, que la qüestió catalana no. Per què ho diu? Per fagocitar, per no ser fagocitat. Que vol que es preocupa per Aliança ho demostra un fet que Abdal, els de Bascal, fan campanya en català. Alto les seques, eh? A comarques. En català m'encanta. Això li arriba a la idea a la Bascal fa uns mesos i plora. Se girona, s'arrenca aquella camisa blanca que porta, se l'estripa i plora. En fi, aquests 40 dies i 500 nits que ens esperen fins que s'acabi la campanya electoral, avui quan ens en portem? Encara no. Campanya electoral. Estem en pre-campanya. Això és pre-campanya. Però ara això és pre-campanya. La pre-campanya és sempre. Des del dia després de les eleccions és pre-campanya. La pre-campanya és sempre. Fins que s'acabi la campanya serà això com el joc de loca. Ara tiro jo, ara tu te'n menges, ara se't menjo jo. Ara un tercer que passava per allà se'ns menja a tots dos, però després ens vomita i se'l mengen a ell i tot queda com estava. La sensació és que totes les coses que voldríem que passessin no poden passar i les que voldríem que no passessin són les que passaran. La mala política, dic jo, és la que des de les passions prova de pescar els descontents. El que té més nas per trobar descontents és el que s'ho emporta tot. Ja només. Un problema. El descontent sempre estarà descontent i es regirà contra el que l'hagi pescat a la primera de canvi. La societat catalana, jo crec, post-procés, s'ha replegat cap a dins, busquem les petites coses, les grans ens han decebut, i us diré una cosa de la campanya que m'excita. El duel Rufián-Colau em té. Tinc unes ganes de veure'ls a tots dos l'un contra l'altre, que m'emociono molt. Avui s'han llançat floretes l'un a l'altre. Ja, però això és només el principi.

Han acusat les direccions dels seus partits de no haver estat capaces de posar-se d'acord i que en canvi ells dos, Rufián ha dit textualment que no té ni una mana paraula sobre Ada Colau. La campanya, quan has dit que comença? En parla de memòria, 12-13-13-14. És la nit del 12 al 13.

El dia 13. La nit del 13. M'aniré apuntant tot el que es diguin. L'un i l'altre, si és que s'ho diuen. Si no s'ho diuen, al final de tot els abraçaré. Molt bé. Si me'ls trobo. Perfecte. En un mercat.

Algun comentari sobre l'analogia entre Vox i Alianza. Soltem a Rufián i les esquerres i entrarem després, per tant, qualque hi entreu ara. S'ha de dir les esquerres, eh? L'esquerra mai. Perquè són les esquerres. Bueno, ara mateix són les esquerres, perquè ara mateix estan dividides.

A veure, estan dividides, perdona una cosa. Quan han estat unides les esquerres? Quan? O sigui, des de l'imperi romà, quan? Estan dividides, quina novetat s'arriben a posar d'acord i ens pensem tots que tenim una malaltia incurable i que ho fan per donar-nos esperança i fe a veure,

estic esperant els comentaris mirant en silenci no

és que tens raó és que no m'agrada donar la raó. No paro a ningú.

Quan ets tertulià i dius, jo, totalment d'acord, sembla que no has de cobrar. Totalment d'acord i vull afegir una reflexió. Llavors, això és per no cobrar.

El tertulià. Quan et senties a l'inici sobre el tema de Vox i Aliança, les dades de totes les enquestes, i aquesta setmana hem tingut 6 i hem tingut CEO, I diuen que, efectivament, hi ha transbassament de vot entre Vox i Aliança. És a dir, no sé si les cúpules dels partits ho veuen bé o no, però que el seu electorat es toca i que voten.

Es toca en algun cantó, en un altre. No tant, però. És que quin és l'altre cantó? Perquè més de la meitat de l'electorat d'Aliança Catalana diu que no és independentista. Sí. De manera que les prioritats. Però és catalanista? No ho sabem, però les prioritats que posa l'electorat d'Aliança Catalana és primer la immigració, després la seguretat, que són exactament les mateixes prioritats que té l'electorat de Vox.

El seu parlava d'un 23%, que és el mateix.

Si mires aquestes enquestes que aquesta setmana hem conegut, quan mires el perfil dels votants, és molt semblant. El tipus de votant jove que s'informa via YouTube, xarxes socials, que tenen efectivament en la immigració i en la seguretat les principals preocupacions, són molt semblants. La diferència és que uns parlen en castellà i els altres parlen en català. I fan això de. Mirem de no prendre mal, per entendre'ns, i el que fa algun dirigent d'algun dels dos partits és. Bueno, nosaltres traurem els vots a Tabàrnia i ells a la C25, no? O sigui, per la part del darrere del país. És un repartiment d'espais que el tenen bastant digerit les dues formacions. I de fet, ara quan ho veiem,

com que l'aliança no es presenta a les eleccions nacionals espanyoles, doncs veurem aquest percentil, com deia l'Òscar, si acaba sent un 23, i això ens permetrà també veure en quin punt estem. I també si aquestes prioritats, com deia l'Isabel, la immigració, seguretat, i que a més ells ho relacionen, doncs a veure en quin punt està. Un cop arribem a les eleccions catalanes, veurem si això és Tabàrnia i el rei de País o no. I també veurem com es A veure, jo crec que en aquest sentit Vox fins ara estava molt còmode només utilitzant aquest discurs, diguéssim, pel seu carril i ara té competències que al final podem extrapolar després quan parlem de les esquerres, però al final tots els carrils polítics en aquestes alçades de la Lliga estan molt tocats i llavors hi ha molta competència. Però deixem afegir també que,

tot i que sembli una extravagància, perquè, clar, la gent té el cap bocs, és un extrem, i Aliança Catalana és l'altre, perquè un és independentista i l'altre és ultraespanyolista. Històricament, des de l'origen mateix dels nacionalismes, el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol conservadors, sempre tenen un origen vinculat al cristianisme. No vol dir que sigui l'únic nacionalisme, però el nacionalisme espanyol més conservador va fer una creuada bajo palio, diguem, amb el suport de la Conferència Episcopal, I els orígens del nacionalisme català conservador, que no vol dir tot el nacionalisme, insisteixo, doncs és tot allò d'en Torres i Bages que deia que Catalunya serà cristiana o no serà. Per tant, quan l'eix nacional no és el que mana, històricament també hi ha hagut moltes similituds i això explica que part d'aquest neocarlisme català acabés perfectament integrat en el franquisme i fins i tot lluités el terci de Montserrat. No és tan estrany, això.

El votant cristià català. Des que no hi ha democristians, s'ha quedat orfe, i no deuen ser pocs. Català, una part és el PP, una part és Vox, i Aliança Catalana. El votant catalanista, el que votava Unió Democràtica,

que no sabem quants eren. Jo no crec que el votant de l'espai democristial o el que era Convergència Unió sigui ara mateix Aliança Catalana.

No, jo no estic dient això, però estic dient que s'han quedat orfes. Sí, sí, segur, segur. En Jordi Aragonès, que és el candidat a Barcelona d'Aliança Catalana, ve d'Unió. Bueno, és familiar de qui és, però vull dir, tampoc. No, però és a dir, Junts no és el partit que els ha convocat ara. Ell va militar un matís, i no ho tinc mal entès. O sigui, que hi ha una part d'aquest catalanisme conservador, fins i tot reaccionari, que és perfectament normal que estigui en un partit que es diu Aliança Catalana.

Però jo crec que els orfes, com altres persones en el catalanisme polític, s'han miet a orfes. És veritat. Orfes, orfes, i a més orfes i de tot orfandat perquè sembla que ningú els vulgui acollir. Ara, per exemple,

Junts no és el paradigma dels. Hi ha molta gent cristiana catalanista. Sí, sí, catalanista sempre a dreta, es pot dir tranquil·lament. Sí, correcte. No està prohibit.

Però que no votaria el PP. No, clar, el que li costa. Perdonar, però ha votat perfectament el PSC, perquè el president de la Generalitat on l'ubiques? És veritat, és veritat. Sí, sí, sí. Ah, mira, també. Sí, sí, és veritat. Aquí la diferència a l'hora de triar aliança catalana o qualsevol dels altres partits catalanistes és quan et poses els peus en el terreny de la immigració i dius o cristianisme o califato. Que és el que fa la Sílvia Oriols, parlant d'immigració. Bé, i Vox.

Sí, sí, també, també. I amb dues forces van a parlar de la islamofòbia i no pel tema nacional. Efectivament. Sí, de fet, jo ara potser m'equivoco, però l'aliança catalana ha baixat, diguéssim, la profusió al Mugávar bastant. Bueno, ara no sé, aquest eix no mana.

Si mires, per exemple, totes les intervencions que fa Aliança Catalana al Parlament, ja sigui de la mà de Silvia Oriols o de la seva companya diputada, que ara perdoneu però no me'n recordo el nom, Sobirana, o alguna cosa així de cognom, tenen més a veure amb la immigració i amb la seguretat que no pas amb la independència.

I deixeu-me afegir que els joves, com molt bé ha llegit Rosalía, sigui perquè veuen altres joves que sí que són desacomplexadament religiosos, però sembla que sorgeix en ells una certa fe, misticisme, etcètera, que això els partits sabran aprofitar.

Però deixa'm contrarrestar això, perdona, perquè es diu molt i hi ha una part de veritat, però cada any hi ha un baròmetre de la Fundació Ferrer i Guàrdia que mostra que la majoria dels joves d'aquest país són agnòstics o ateus. No, no, sí, sí, a més a més.

Però la part esotèrica, i amb tot el respecte a la fe catòlica, també, aquests nois també moltes vegades estan molt dependents dels horòscops. Això també ho trobem a les enquestes. Bé, la gent gran també, eh? Bueno, jo m'ho miro, jo m'ho miro, jo m'ho miro sempre, per si de cas.

Déu tindrà sort, Déu tindrà sort, gràcies.

He buscat les dades del CEU d'aquesta setmana i un 23% de gent que va votar Vox a les últimes eleccions, un 23%, ara votaria Aliança Catalana. Ostres. Quarta part, com a mínim. Sense fer campanya encara. Ja pot anar parlant de sardanes en Garriga. Dels que el 24 van votar o simpatitzaven amb Aliança Catalana, que han mantingut el 92%, el següent grup ja és els que ve de Vox. Després hi ha d'haver de Junts un 20%, hi ha un 16% del Partit Popular, un 8% d'Esquerra, un 7% del PSC O sigui, de tot arreu. Pràcticament de tot arreu. Excepte la CUP i dels Comuns, que d'aquí no, dels altres sí.

Parleix. Aquí ja estem en aquell punt on aquests percentatges en alguns partits ja han arribat al màxim que podien arribar. Per exemple, tot el trasbassament de vot de Junts probablement ja està al límit, ja no trasbassarien més. I comencen a captar vot d'altres partits. I aquí és on es pot explicar una mica aquesta caiguda sostinguda en les últimes enquestes que té el PSC i que probablement estigui xuclant Aliança Catalana. Vull dir que xuclan de tot arreu.

Bé, en tot cas, ja veus que sí, hi toquen en l'electorat entre Vox i Aliança Catalana. 6 minuts i seran dos quarts. Empar Moliner, gràcies, bona tarda. Gràcies a vosaltres. Tornes en cotxe o tornes en transport públic encara?

En transport públic fins a la Universitat de Barcelona, que és una zona. Autònoma. El tren és una zona. Si vas a Sabadell, ja són dues zones. Sí, a l'autònoma, sí. I dins del cotxe a l'autònoma. Sí, que allà hi ha aparcament.

Però li has tret el llaç? S'ha d'avisar, s'ha d'avisar com seria de gana. Però, en part, li has tret el llaç? Sí. Què vol dir, llaç?

Què vol dir, llaç? No, que portava llaç. No t'he ensenyat la foto. El senyor del concessionari, en Pere.

En Pere de Sant Joan de Vilatorrada. És que aquesta informació no l'havíem donat, de l'antena. A més, t'has comprat un cotxe. Els oients perduts.

Un cotxe de segona mà, però molt net. Molt net. Moníssim. I en Pere, de Sant Joan de Vilatorrada. I molt gran. Mira, he anat al concessionari, un concessionari de quilòmetre zero, Sant Joan de Vilatorrada, i li he posat una ressenya. Extraordinària, en Pere, de Nou Motor, perquè m'ha agradat molt. M'ha tractat, li he preguntat 500.000 coses, ja l'he hagut de. Com fa el frac? Escolta'm, ni calat. Pujaré, pujaré. Ni calat, ni calat.

Per favor, sisplau. Com diria la meva mare, vés amb compte per la carretera. I cal que vigilis. Vigila i truca quan arribis, que és l'altra frase que també. Grans èxits els whatsapps, grans èxits.

Truca quan arribis, no fos cas. Ja de veritat que quan vaig venir aquí amb el carnet jo em pensava que no prosperaria i que diria, i que la frase seria, aquell autobús no sé d'on va sortir, va sortir de cop. Aquells nens. No el vaig veure, no el vaig veure venir.

He trobat la ressenya que li has posat a mi. No m'ho puc creure. El periodisme d'investigació era això. És una resella sinceríssima, sinceríssima, de veritat, eh? He mirat molts concessionaris per una compra, que és de les més decisives per una persona. Està llegint de debò, eh? Que et portarà un motor

i he trobat el que faltava. És molt llarga, eh? Mira, perquè eren concessionaris d'aquests que es diuen crosticar, no sé què és això, que. Hola, passi usted, señora, que quiere. Però és un gimnàs, crossfit que ara és un gimnàs, crossfit, se'n fa amb una roda. En Pere va ser una persona amable, i em va dir, espera un moment,

jo te'ls ensenyo tots. Digo una cosa, d'això, perquè no ho deu saber mirar, t'han contestat. No ho deu saber mirar, és terrible. Ah sí? El que m'ho comidi jo, però si escolta una cosa, a veure una cosa, Òscar, jo estic avui,

jo estic avui amb uns nervis, perquè m'haig de donar d'alta. Això que se'n diu als satelais, que et deixa passar sense pagar per la CD16. I no ho sé fer. Llavors, hòstia, si haig d'anar pagant. Llavors, jo ara. Per exemple, posaré una altra ressenya.

Moltes gràcies, Ampar, per una valoració tan especial. I, a més a més, diu les teves paraules cap a Empera. Ah, perquè és que és l'àlbum. Com entenen la nostra feina.

Doncs mira, dic una cosa. Aneu a Pere. De veritat, eh?

Ampar, gràcies. Bona tarda. De res.