Xavi Vilajoana: "Potser és més difícil ser vicepresident d'un club com l'AE Prat que del Barça"

Hola de nou. Ets al costat del Xavi Vilajoana, eh? Sí, sí, que ha vingut ràpid perquè són dies de molta feina, moltes coses.

Ha vingut corrents per atendre's. Xavi, nerviós? No, nerviós no, amb moltes ganes. Amb moltes ganes. Què tal, com esteu? Bé, no, increïble, no? Per aquest club. La primera vegada que ens afrontem un equip de primera divisió amb 81 anys d'història, doncs. Doncs s'ha de gaudir. Ni més ni menys. Eh. Hola Xavi, bona tarda. Com estàs, Jordi? Escolta'm,

hi ha cinc categories de diferència, però pel que t'he anat escoltant aquests dies no ho dones en absolut per perdut.

No, no, no, perquè si parlem de percentatges, ja saps que quan comença un partit, l'inici ja és 50-50. A partir d'aquí, òbviament, la qualitat individual és molt diferent. Però també et dic una cosa, eh? Avui en dia, la diferència de nivell entre categories, entre Lliga Élite tercera o tercera de zona ref, no és tan alta com ens podem pensar. De primera divisió a Lliga Élite, evidentment, hi ha molta diferència, però. No sé, tinc un ronron i unes sensacions que, com a mínim, ho farem molt bé i la gent gaudirà moltíssim del partit. Molt bé.

Explicava el Francesc Ripoll que hi ha molt d'ambient a la rodalia de l'estadi. ¿Us ha penalitzat gaire, a nivell de venda d'entrades, el fet de no poder jugar a casa?

No, no, al contrari en aquest sentit, perquè el Sagnier té un aforament bastant menor, no sé si són 1.500, 1.600 seients, i per tant des d'aquest punt de vista ens ha anat molt bé. És veritat que no és casa nostra. Però, escolta, no passa res, no? És a dir, al final el que importa és que el màxim de gent possible del Prat i dels entorns puguin veure aquest espectacle. I, per tant, agraïts a l'Ajuntament de l'Hospitalet, a l'Hospitalet en si, al club, i jo, en definitiva, també és com si tornés a casa, perquè jo vaig jugar dos anys aquí a l'Hospitalet, o sigui que.

Tot perfecte. Tu també vas jugar al Barça, de fet vas fer moltes coses al Barça. L'altre dia la Laia Tudela al Barça reservada explicava que el Prat, o m'imagino que tu personalment, vau demanar jugar aquest partit al Johan Cruyff i que us van dir que no. Què ha passat?

Bueno, no, jo simplement vaig proposar, li vaig proposar al club, al vicepresident, que creia que era una bona oportunitat, perquè el club una miqueta institucionalment donés suport al futbol més modest de Catalunya, i més a més tenint en compte que el Barça com a club, lògicament, s'ho empassa tot, en tots els sentits, hi ha aquesta sensació, aquest ronron en general en el futbol català, que és lògic, és una bona oportunitat. De mostrar aquest recolzament i aquesta solidaritat. Però bé, es veu que l'enginyeria de la gespa, que li diuen ara, no recomanava que es jugués aquest partit al Johan.

Vaja, doncs sí, una oportunitat certament perduda per part del Barça. Acabo, Xavi, què és més difícil, ser vicepresident del Prat o del Barça?

És una gran pregunta que no m'havia plantejat així directament. Doncs no sé què dir-te, eh? Perquè jo crec que gestionar i portar un club semiprofessional, intentar-lo portar el més professional possible, on, evidentment, els números costa de quadrar-los, l'estructura l'has de fer créixer, però poquet a poquet, perquè els recursos són limitats, no és gens fàcil. I en molts aspectes et diria que és més complicat. Gestionar un club semiprofessional que no tot un Barça.

Doncs el Xavi Vilajoana, vicepresident esportiu i econòmic de l'Associació Esportiva Prat, que d'aquí a mitja hora mal comptada rep l'Atlètic Club. Xavi, que guanyeu i si no pot ser que gaudiu d'un partit històric.

Esperem-ho i moltes gràcies, com sempre.