Xavier Nueno: "Han privatitzat el coneixement i ara ens el volen llogar a través de subscripcions"

El robatori de propietat intel·lectual més gran de la història es va produir a plena llum del dia i només va caldre prema un botó. Així comença la revuelta de los copistas, l'assatge amb què l'investigador i assagista Xavier Nuenó ha guanyat el premi Enneagrama d'aquest any. El llibre explica com els gegants de la intel·ligència artificial han utilitzat milions de llibres, articles i documents per entrenar els seus sistemes i convertir el coneixement acumulant durant segles en un negoci privat. I ho fa resseguint la història de les biblioteques, dels copistes i de les persones que han dedicat la vida a preservar i transmetre el saber. En aquesta cançó que sentim, que és de l'any 1978, Kraftwerk ja cantaven a uns robots que treballaven per nosaltres. Gairebé 50 anys després, les màquines també escriuen, llegeixen i responen preguntes. Però el coneixement, amb què ho fan, de qui és? Xavier Nueno, bona nit. Hola, molt bona nit. D'entrada, la enhorabona. Moltes gràcies. Aviam, comença el llibre amb aquesta afirmació tan contundent que ara dèiem. Nosaltres l'hem resumida, però és una mica més llarga. La llegiré. Diu. Bastó con poco más que apretar un botón para que los gigantes de la inteligencia artificial pudieran descargar los millones de libros y artículos académicos que utilizaron para entrenar sus incipientes modelos de lenguaje. Y continúas así fins a admitir que tot el coneixement acumulat per les persones al llarg dels segles ara forma part d'aquestes grans empreses. Com és possible que una operació d'aquestes dimensions hagi passat pràcticament davant dels nostres ulls sense que hi hagin parat atenció?

Doncs crec que és una pregunta que ens fem tots. En algun sentit, crec que aquest és un llibre que tracta sobre la biblioteca, sobre aquest arxiu comú que defineix la nostra riquesa intel·lectual i creativa, i que és un territori que tradicionalment ha sigut el territori que ha habitat l'humanisme. I de manera més precisa diria que el llibre explica com a través de successives oles de privatització les companyies tecnològiques s'han anat apropiant d'aquests comuns culturals que s'alberguen a les biblioteques. El llibre comença amb el que tu estàs escrivint, que és la descàrrega il·legal de les biblioteques pirates i l'escanet massiu i posterior destrucció de llibres de segona mà, que és un tema que ha estat molt en els mitjans recentment, i també acaba tornant aquí. Però el que el llibre explica realment és una història de dos segles de com tot aquest coneixement s'ha anat privatitzant fins al punt que s'ha pogut acabar descarregant només amb un clic.

I de fet acabes dient que estem pagant per una cosa que ja és nostra. Sí, sí, sí, exactament.

Jo diria que el model d'aquestes biblioteques és que han anat privatitzant tot aquest coneixement i ara ens el volen revendre, o potser et diria, més aviat, ens el volen llogar a través de subscripcions. Amb la promesa que es tracta d'un coneixement nou, però. Que ja d'entrada ens pertanyia a tots. I potser això m'ajuda a respondre la teva pregunta. Com és possible que això hagi passat davant dels nostres nassos? Jo crec perquè estem davant d'un cert enlluernament tecnològic que el meu llibre tracta de desmitificar. En lloc d'imaginar que les respostes que ens donen les intel·ligències artificials són respostes noves i totalment originals de les preguntes que els formulem, jo tracto d'explicar com funcionen realment aquestes intel·ligències artificials, que és buscant informació a la biblioteca i després revenent-nos-la en un format que no infringeixi

els drets d'autor. Hi ha una paradoxa, Xavier, que potser neix d'aquest enlluernament, però al final sí que la intel·ligència artificial, fins on la coneixem avui, ha facilitat l'accés a moltíssims coneixements, ha democratitzat, si em permets utilitzar aquesta paraula, tot i que potser no me la compres, en el sentit que aquest coneixement s'ha privatitzat, però sí que ha permès que qui tingués una pregunta o una inquietud la pogués formular i accedir d'una manera senzilla a un tipus de contingut, que després la intel·ligència artificial pot donar una resposta equivocada, després en podem parlar. Però sí que ha permès que potser gent que no hauria fet mai una recerca pel temps que això implica i també els coneixements en recerca que suposa, però que pot fer una pregunta i accedir ràpidament a aquest coneixement. On situes tu ben bé el problema?

Bé, jo d'entrada et diria que aquest no és un llibre que fomenti pànics morals ni pors davant de la intel·ligència artificial. És un llibre essencialment històric i descriptiu que tracta d'explicar la història de com han sorgit aquestes intel·ligències artificials d'una manera que jo descriuria com ben humorada, amb bon humor. I tractant de reseguir tota una sèrie de personatges que normalment no formen part del relat d'aquestes intel·ligències artificials, et diria que aquesta és una història industrial i que s'ocupa d'una indústria molt particular que és la indústria de la cerca d'informació. I sovint quan tenim els llibres sobre aquesta indústria sempre els identifiquem amb els tecnooligarques, amb els Sam Allmans i els Elon Musk. Però jo em proposo en aquell llibre que ens fixem en tota la feina de mans invisibles que hi ha darrere d'aquest tipus de sistemes informàtics. I la història que vull explicar és una història que realment va en contra d'aquesta democratització de la que tu estàs parlant, perquè el que ens va explicant és com a partir del moment que la tasca d'organitzar i classificar la informació va generar un petit benefici econòmic, es va generar una indústria voraz que va compensar apropiar-se de la feina d'aquests professionals i tractar d'automatitzar-la. De manera que avui tenim una situació que és molt particular i sobre la que m'agradaria posar el dit i crear atenció, en la maquinària de monetització més rentable del present. Explica'ns aquesta idea, amplia-la, que l'entenguem. Bàsicament, molt sovint des de les humanitats pensem que el coneixement que s'acumula a les biblioteques és un coneixement que té valor perquè és un coneixement que no és útil. Però les idees, les empreses tecnològiques, des de fa en el llibre el que tracto d'explicar és una llarga història d'això, Sempre han vist un gran valor en aquest coneixement perquè podia resoldre, com tu explicaves, dubtes i qüestions que tothom es plantejés. De manera que des de fa segles estan tractant de generar índex i maneres d'accedir a aquesta informació que després ens puguin revendre.

Deies que recuperaves la història de les persones que s'han encarregat d'aquest coneixement, d'aquests oficis, per exemple, els copistes, oficis que han preservat, classificat, que en definitiva han anat transmetent el coneixement durant segles. Què has descobert investigant aquestes feines? Hi ha alguna cosa que aquells professionals feien i que les màquines, en fi, tot i la seva sofisticació, no poden substituir de cap manera?

Mira, t'ho puc explicar des de la meva pròpia experiència com a investigador. Per fer un llibre d'aquestes característiques, jo he visitat un munt d'arxius i biblioteques a Europa, als Estats Units. I l'experiència que fas quan visites un arxiu, per exemple, que és un lloc en el que els materials que conté estan molt sovint en capses i dels quals no se sap ben bé què és el que conté cada capsa, hi ha una persona amb la que sempre has de començar la teva conversació, que és un arxivista. I un arxivista és algú que coneix bé tots aquests materials que ningú més sap com estan organitzats i et guia en els teus interessos. Tu li expliques. Mira, m'interessa la història d'aquesta companyia de principis del segle XX que es dedicava a indexar informació. I ell o ella et sabrà guiar davant de tot un marc d'informació que tu no pots cercar de manera senzilla com fem normalment quan utilitzem un cercador. Aleshores, aquest tipus d'intel·ligència encarnada, que és una intel·ligència que té a veure amb la pràctica i el coneixement, és una cosa que és realment insubstituïble. Tens por que es perdi? Crec que és molt important avui en dia prevenir el que jo considero que és el projecte últim d'aquestes companyies tecnològiques, que és tancar la biblioteca en els seus centres de dades i ser la porta d'accés d'aquest coneixement. Si això succeís, aquestes professions i aquesta manera d'accedir al coneixement, com deia, més encarnada, més situada, probablement s'acabaria perdent, sí.

Què tenen les biblioteques que et reclamen tanta atenció? Vam veure també, tens publicat l'Arte del Saber Ligero, una breu història de l'excés d'informació. En aquest cas, en revisitaves. Aquest mite de la Biblioteca Universal, també d'alguna manera n'estàs parlant ara. Què tenen aquests espais que continuen sent tan importants per tu?

Doncs per mi la Biblioteca és el lloc on s'acumula tot el saber. I el nostre patrimoni social i cognitiu, i és un espai realment inexhaurible i fascinant. Pel que em sembla que molt sovint considerem com un lloc amb una mica de pols, però el que a mi sempre em sopta és veure com darrere de totes les revolucions tecnològiques que estem vivint, les biblioteques semblen sempre retornar i ser el lloc essencialment en disputa en tots aquests debats. De manera que. Que crec que és molt important defensar les biblioteques i és molt important que en aquest moment en què estem vivint una bombolla, es podria dir, financera al voltant de la inversió en intel·ligència artificial, és bastant simptomàtic que també estiguem vivint un moment en el que hi ha una inversió pràcticament nula o molt baixa en biblioteques i crec que m'agradaria reivindicar la importància de les biblioteques precisament en aquest moment.

Abans has parlat dels llibres de segona mà, efectivament n'hem parlat en els últims mesos de la desaparició de l'estoc d'alguns llibres de segona mà que. Que aquestes grans companyies han comprat, han adquirit per tal de pujar els continguts en els servidors, etcètera, per ensinistrar la intel·ligència artificial, oi?

Sí, això ha sigut una notícia que ha estat molt als medis últimament, que ha sigut la sorpresa de descobrir que les companyies d'integència artificial estaven comprant milions, i vull subratllar la xifra, perquè així s'ha establert en els casos judicials que estan en disputa ara mateix als Estats Units i també a Europa, milions de llibres que compraven al mercat de segona mà i que digitalitzaven. A través d'un mètode que implicava la destrucció del llibre. Bàsicament el que fan és tallar el llom del llibre i el posen en una màquina que és similar a un escàner d'alta velocitat, i un cop el llibre ha sigut digitalitzat, els papers de les pàgines sense el llom es destrueixen. I aquí veiem, de nou, aquesta tendència a tancar la biblioteca en centres de dades, que et comentava fa un segon. Sí.

Estem parlant amb Xavier Nueno, que és premi en Anagrama d'Assaig 2026 per aquest llibre que es titula La revuelta de los copistas. ¿Cómo el conocimiento perdió el juicio? Aquest és el subtítol. Xavier, els divendres a aquesta hora sempre parlem amb algú del món de la cultura que ens explica, per exemple, el teu llibre, com estem fent avui. I sempre li demanem quina notícia de la setmana li ha cridat més l'atenció, amb quina es queda, i també un pla cultural. Així que avui et llenço a tu les dues preguntes. Si vols podem començar per la notícia.

Doncs mira, la notícia de la setmana jo et diria que, com crec que no pot ser d'una altra manera, és la notícia de l'accident tràgic de tren a Toledo. I és un accident del que potser podem treure una conseqüència que té a veure amb un dels temes que tracto del llibre i és l'automatització. Estem automatitzant tot el món a una gran velocitat, mentre estem també desmantellant el criteri humà que ens pot protegir quan la màquina falla. Hem vist en les últimes hores treballadors desbordats que han de gestionar una situació en crisi i una red pública envellida que està sent privatitzada a través de la venda de la seva capacitat. Aleshores, crec que quan. El sistema falla, tornem a reposar sobre el judici humà, però el risc que assumim en aquest context és enorme.

És molt interessant això que estàs dient, Xavier, i molt, molt, molt oportú. I el pla cultural, què ens proposes?

Doncs, com que hem parlat de llibres de segona mà. Volia cridar l'atenció que aquest és l'últim cap de setmana de la Fira del Llibre d'Educació i Antic de Barcelona, que té lloc al Passeig de Gràcia, i a més a més, aquest cap de setmana també hi ha una altra Fira de Llibres important, que és l'Arts Libris, que celebra la seva 17a edició al recinte dels Àngels del Magva. I potser animaria la gent que abans que les companyies tecnològiques comprin tots els llibres de segona mà i els destruixin, anem a aquests esdeveniments per gaudir de la cultura en les seves dimensions més artesanals i humanes.

Doncs apuntadíssim i també molt encertat. Gràcies, Xavier Noeno. La enhorabona.

Bona nit. Moltes gràcies. Adéu.

Les notícies. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Catalunya Ràdio.