Xavier Puig (Orfeó Català): "Tenim un idili amb Gustavo Dudamel"

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Avui som a París fent aquest programa especial del Matí de Catalunya Ràdio, un París que aquest cap de setmana serà un cap de setmana molt cultural. El concert de diumenge que explicàvem de Mariel Margonet, que per cert ens acompanyarà a partir de les 11, no serà l'únic protagonista dels catalans a París, perquè demà dissabte la filharmonia de la capital francesa acollirà un concert de l'Orfeo Català amb la filharmònica de Nova York de Gustavo Dudamel. Xavier Puig és director de l'Orfeo Català. Què tal, Xavier? Bon dia. Hola, molt bon dia. I també ens acompanya l'Irene Rocolons, que és integrant del Cor. Bon dia, també. Molt bon dia. Com esteu?

Molt bé, molt contents, molt emocionants de començar aquesta gira europea de l'Orfeo Català amb la New York Philharmonic i amb Gustavo Dudamel.

Fins a 200 cantaires hi haurà de l'Orfeo Català, el cor de noies i el cor infantil participarà en aquest concert únic que inclou una gira molt més àmplia que ara explicarem en diferents capitals europees. La fronteu també entenc amb molta il·lusió, amb moltes ganes, però també no sé si hi ha aquella cosa d'última hora que mai està res del tot a punt fins que passa i després dius mira, ara ja podem començar a gaudir-ho.

Sí, la veritat és que el món de la música funciona amb molta immediatesa, cadascú ha fet la seva feina per la seva banda, però realment avui és el primer dia que tenim el contacte amb Gustavo Dudamel i demà amb l'orquestra per afrontar aquest repte, que és aquesta obra que és ben diferent de tot el repertori sinfònic-coral que estem acostumats, i per tant és una obra que mai hem interpretat l'Orfeó, de fet molt poc interpretada, que la fa la New York Philharmonic en aquesta gira europea, que fa molts anys que no venia a Europa aquesta orquestra. Estem parlant de més de 200 cantares,

deia, clar, organitzar tot això, Xavi, com ho fas?

Hi ha una part que no me la puc ni imaginar perquè hi ha un staff del Palau de la Música que treballa molt intensament i amb molta eficàcia per poder fer realitat aquesta gira. Nosaltres ens encarreguem de la partitura i de les notes, però realment hi ha un equip al darrere a qui hauríem d'agrair que puguem seguir. Torena, des de quan fa que hi cantes?

Jo fa 8 anys que canto a l'Orfeo. 8 anys? Sí. I has participat, per tant, en altres concerts també internacionals que s'ha fet.

Sí, sí, de fet el primer any que vaig cantar l'Orfeo vam fer una gira també amb Gustavo Dudamel, vam anar a Londres, els prons, vull dir, he participat a tots.

Gustavo Dudamel, ho diem com si fos una cosa excepcional, que ho és, però està molt normalitzada aquesta relació, no? Amb Orfeo, també, i amb la cultura catalana, també, i amb Catalunya.

Sí, jo diria que darrerament hem viscut una mena d'idili que ens agradem mútuament, jo penso. I a nosaltres ens captiva el seu carisma i jo crec que a ell també li agrada molt treballar amb cantares vocacionals perquè realment amb el seu entusiasme els pot portar a unes cotes que no són imaginables i aquesta transformació és la que a nosaltres ens fascina, que és capaç en Gustavo de Donenegro.

Que té molt a veure amb el que fa a Venezuela, però aquí hi ha un salt qualitatiu amb l'Orfeo Català, molt evident. Fa més de 20 anys que col·laboreu amb ell, per tant, no és poca cosa. Aguantar una relació durant 20 anys és complicat.

Exactament. Sí, sí, hi ha una llarga relació de confiança que s'ha creat. I això ha fet que quan la New York Philharmonic, que és la seva nova orquestra, el seu nou projecte, viatgi a Europa, ell confia en els cors del Palau de la Música per encarar aquesta obra tan especial i per nosaltres és un orgull aquesta relació amb Gustavo Dudament.

Torene, què et dediques a la vida?

Jo soc professora secundària, faig música a l'Institut Isaac Albeniz de Badalona.

I per tant entenen, si és en l'àmbit musical, entenen que avui puguis ser aquí, per exemple.

Home, jo crec que és un valor molt positiu tenir una professora que estigui en actiu en el món cultural. I els alumnes? És a dir, què et diuen els alumnes quan. Home, jo els explico tot. Els explico, mira, me'n vaig a I a més és que els poso els vídeos després quan torno perquè vegin que moltes vegades hi ha molts alumnes que no tenen cap tipus de contacte amb el món cultural i a ells els encanta de cop, mira, t'hem vist a tu cantant i és molt xulo, la veritat. Estem parlant d'un centre

del teu que és l'únic centre de referència de Badalona coordinat amb el Conservatori de Música per tant entenc que també els teus alumnes tenen certa sensibilitat Sí,

de fet jo vaig estudiar al Conservatori de Badalona i molts companys meus que estudiaven amb mi al Conservatori anaven a l'Isaac Albenit a l'institut

Ara que parlem també d'educació a França aquests dies amb les protestes i també a Catalunya han posat molt l'accent en l'educació creus que li posem també prou d'importància a la música en aquest currículum escolar que estem discutint tot el dia?

Bueno, jo soc professora de música i per tant et diré que per mi hi ha poca música a l'escola. Jo tinc molta sort que estic en un institut que realment valoren molt la música i per tant hi ha optatives a tots els cursos, però és veritat que l'assignatura de música només és obligatòria en dos cursos de primer tercer. Per tant, aquests alumnes hi ha un any que no fan música i tots els agrada molt la música, els agrada molt fer música i de fet. Crec que és molt important a les escoles públiques que tots els alumnes puguin participar d'això, perquè no totes les famílies a vegades tenen els recursos, no? I, clar, sempre em diuen, home, a Tercer d'ESO no fem música, jo no, em sap greu, no hi ha música. Però, bueno, amb les optatives i així ho anem solventant.

Nietzsche deia, no?, que la vida sense música seria un error. Doncs potser el currículum a partir de Tercer d'ESO és un error. En tot cas, sí que és veritat que hi ha una certa resistència, no?, que sempre a la música a Catalunya hi ha hagut una part molt amateur, d'una classe molt popular que sempre ha incorporat la música a les famílies, és una forma de comunicar-nos. I això potser ha fet que encara tinguem certa sensibilitat i puguem entendre el que fem i la importància d'un dia com el que demà es viurà aquí a París, Xavier.

Sí, jo crec que està sintèticament demostrat que la música ajuda en molts altres àmbits de la formació personal. I justament Catalunya s'ha construït en base d'aquesta societat civil, aquest voluntariat general, i l'Orfeo Català és una mostra, és un exponent, un pal de paller del món coral, que ha estat aquest activisme cultural de tants i tants anys i que ha constituït aquesta tradició tan arrelada a Catalunya i que jo crec que és tan important que valorem i que mantinguem. Demà què interpretareu? Doncs demà interpretem en la transmigració de les ànimes una obra de John Adams, probablement el compositor americà viu més important, més reconegut, i és una obra que ell la va concebre no ben bé com un requiem, perquè no té les característiques d'un requiem, però sí com un memorial, com un espai de memòria i de record per a les víctimes de l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York de l'any 2001. És el que sentíem just començar aquesta conversa, no? Exactament, i és una obra en la qual ella es planteja aquesta capacitat de la música, que possiblement no té la paraula, d'arribar al consol, d'arribar als familiars de les víctimes, a donar-los aquest confort, i és capaç, aquesta música, de crear l'angoixa, de crear l'obsessió, però també, finalment, de crear un espai de llum, un espai d'explosió, que pugui ajudar en aquella societat traumatitzada d'aquell moment. I per tant, és una obra que en aquest cas no és una pirotècnia i una obra, diguem-ne, extrovertida, com van fer pocs dies amb la Novena Sinfonia Beethoven, sinó que convidem a un recolliment, convidem a viure aquesta experiència transcendent que Joan Adams va voler compondre dedicada a la ciutat de Nova York i a aquests fets tràgics. Aquesta és una, n'hi ha més de peces. Hi ha més peces, però a l'Orfeo Català participem en aquesta. Hi ha una estrena d'una compositora canadenca, i finalment hi ha la Cinquena Sinfonia de Prokofiev, que és també una obra molt simbòlica per Gustavo Dudamel, perquè és la primera obra que. Molt imponent, no? Exactament. I és la primera que ell va dirigir, quan va dirigir per primer cop la New York Philharmonic Orchestra, i per això l'ha volgut posar en la seva estrena a la titularitat.

Dèiem que aquest serà el primer concert d'una gira que ve aquest mes d'octubre, que us portarà per tot Europa. Just aquest dilluns vinent sereu a l'Auditori de Barcelona, que també hi ha molta expectació perquè hi ha entrades exaurides ja des de fa temps. Sí. Jo crec que a casa és quan fa més respecte això, no? Irene, sí. Sí, a veure,

és normal que estigui exaurida, si hagués pogut comprar-les per no veure. Normal, en aquest país no hi ha res normal, però sí, entenem que ja sí. Però, home, aquest concert és extraordinari, escoltar la Filharmonica de Nova York, bueno, llavors sí, sempre fa il·lusió cantar a casa.

El 13 d'octubre seu a Madrid, el 19 d'octubre a Hamburg, i el 22 d'octubre tancareu la gira a Viena. El Musikverein,

la gran sala del Musikverein. Sí, sí, jo crec que és el primer cop que hem cantat a Viena a l'Orfeu, però no al Musikverein i ens fa molta il·lusió. Jo, personalment, que vaig estudiar allà a Viena, doncs em fa moltíssima il·lusió tornar-hi.

Clar, és la mítica sala del concert d'any nou. Sí, sí. Per tant, la gent que es faci una idea de la importància de tot plegat.

I és el nucli de la tradició clàssica a la ciutat de Viena. Ja heu cantat mai per això, no? Sí, a Viena, sí, i hem cantat a l'Orfeu. Jo no, jo no hi era encara.

La idea és internacionalitzar cada vegada més aquest cor? Esteu en una fase de seguir treballant en un pla més estratègic perquè l'orfeo català arribi a tot el món?

Sí, ja fa uns anys que l'Orfeo té aquesta demanda internacional, perquè hem de dir que a vegades fins i tot hem de descartar invitacions perquè, com diu la Irene, és un cor vocacional que es poden demanar uns certs premis però no poden estar contínuament de gira. Però l'entrapada la deuen pagar, no, Irene? Això sí, no? Home, sí, això sí. Però realment estem en aquell moment àlgid en el qual a vegades hem de descartar algunes propostes internacionals i podem escollir les que realment ens omplen i ens motiven. Però sí que podem dir

que dins d'Europa l'Orfeo Català juga primera divisió dels Corts Musicals.

Sí, sí, realment estem participant de les produccions professionals més importants d'Europa i tenim el contacte i la confiança dels directors més importants de l'actualitat. Per tant, jo crec que estem en un moment privilegiat que no hem de oblidar, que hem de també compaginar amb la nostra tasca el país i el Palau. Perquè també el que volem és donar aquest servei, aquesta música, als nostres conciutadans. Xella Puig, director de l'Orfeo

Català i Irene R. Colons a Cantaira, moltíssimes gràcies i molta sort, molta merda demà. Que vagi molt bé el concert i la gira que us espera. Gràcies. Que també podrem gaudir, recordem Catalunya.