Youssef: "Em van venir a despertar a casa per dir-me que la meva foto corria per tot arreu"

El que li ha tocat viure al Josep Abraui. És aquest jove de 29 anys, de Manresa, a qui han acusat falsament de matar una dona a Burgos. Ha circulat per les xarxes una fotografia seva, també d'un altre noi, per cert, de l'Ahmet, amb un text que deia que havien comès aquest crim, això sí, atribuint-los altres noms i altres edats. Josep, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estàs?

Bé, intentant no mirar gaire els comentaris, perquè jo no he pogut tenir res, perquè té la. Com te'n vas assabentar, tu, de que circulava la teva fotografia? Bueno, em van adonar d'haver vingut a despertar a casa perquè estava dormint després de treballar i em van dir que la meva foto estava corrent per tot arreu, que havia matat a una senyora de Burgos. Bueno, clar, la gent que em coneix pel nom de la fotografia que posava allà, clar, sóc de Manresa, sabien que era mentida, però m'estaven avisant que mirem si això que estava passant. I quan et vas assabentar que circulava la fotografia,

què és el que vas fer? Com vas reaccionar?

Bueno, en verdad, en shock, no me lo puedo creer. No sé, es que no lo entiendo en cano. No lo puedo asimilar, no lo entiendo, no lo entiendo.

Fa una estona n'hem parlat amb el president Salvador Illa, deia això.

A les xarxes socials s'ha acusat a dues persones, a dos catalans, per cert, d'haver comès un crim a Burgos, i un estava fent de taxista, em sembla que és a Manresa, i l'altre estava aquí a Barcelona fent un curs, no? Ho han defensat, ho han d'Espanya, nosaltres també ho hem defensat, de dir, escolti'm, no pot ser que està anonimat. S'ha de regular. Per descomptat que sí.

Vosaltres heu denunciat, en aquest cas, aquesta compta de Twitter. A qui denuncieu? Perquè és una compta de Twitter que tampoc. No se sap qui és, el que hi ha al darrere.

Bé, a l'esquina del fil, fins al primer Twitter, qui el va penjar. I després el compte aquest ho repenge i mica en mica ho van penjar més comptes i si tu vas tirant enrere tot queda registrat a Twitter i es pot saber qui va ser el primer que ho va fer córrer i més o menys ja ho tenim bastant encaminat. Ja sabem més o menys qui són i bueno. Espero que es pugui arribar fins al final i que la gent sàpiga qui som, perquè pot ser gent que estigui treballant entre nosaltres o a ajuntaments i que els hi pugui posar cara i que sàpiga a qui es dediquen a fer. A ajuntaments, has dit? Sí, sí. Hi ha gent que pot estar treballant a ajuntaments de Catalunya que s'està dedicant a fer coses d'aquestes, o som el que has dit. I això ho tens identificat? Bueno, estem treballant en poder identificar-ho, però estarem encaminats, sí. Clar, hi ha un altre noi que

també és català, per cert, que circulava també en aquesta informació falsa. No sé si t'has posat en contacte amb ell, amb l'Ahmet.

Sí, em va trucar i em va trucar bastant més espantat que jo i sí que és veritat que viu a Barcelona i s'ho ha après bastant diferent. I al final sóc de l'Andresa i aquí ens coneixem tots. Però ell sí que diu que hi ha una tendenciatat, que algun cop hi ha tingut algun episodi racista pel carrer, sense haver fet res. Diu, imagina't ara que la meva foto corre per allà i que algú es pensi que és veritat o alguna cosa. Tu has rebut molt l'odi, per exemple? Dius que no mires Twitter? Els comentaris. Hi ha moltíssim odi, però jo no n'hi faig cas, perquè són tot perfils de gent que. Una gent que posa això, que crea odi, que no té ni la seva foto, ni la seva identitat publicada, ni res. Vull dir, no em posaré a parlar en un conte ni a discutir en un conte que no posa ni el seu nom. La seva fotografia no és res, que només té una foto de la bandera per insultar la gent i ja està. No perdré el temps amb això.

Aquest és un fet que és transcendent perquè s'ha fet públic i per això avui estem parlant per telèfon, però en el teu dia a dia, Josep, tu notes molts tics racistes?

A mi personalment tinc sort que no, però sí que ha dit coses al tot arreu de molt racisme. I et preocupa? Malauradament sí, ha canviat molt tot. La meva mare va néixer aquí, jo he nascut aquí, no conec res més que no sigui el català i Catalunya i Manresa, però tot i així a mi la gent d'aquí no em veurà com un català. Alguns sí, alguns no. Al final això és un problema de concepte per cadascú.

Josep Abraui, gràcies per acompanyar-nos i una abraçada.

Moltes gràcies a vosaltres. Adeu i bon dia.