Com es va gestar "Pubertat": la sèrie de Leticia Dolera aborda les "masculinitats heretades"
Redacció
El fenomen "Pubertat", la coproducció de 3Cat dirigida per Leticia Dolera, explora l'educació emocional i sexual dels adolescents. Aquest dilluns a la nit s'ha emès l'"Especial Pubertat" del programa "MésNit", amb la directora, alguns dels actors i expertes en justícia restaurativa que han assessorat Dolera durant tot el procés.
La sèrie, guardonada amb un Premi Ondas, ja es pot veure a la Plataforma 3Cat. Ambientada en el context cultural de la tradició castellera, "Pubertat" és un drama familiar gravat íntegrament en català que explora el pes del tabú i l'herència psicològica transmesos de generació en generació.
La sèrie qüestiona si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho fos, de qui seria la responsabilitat: del nen, de la família o de la societat. "Vaig imaginar aquest tema poc després del cas de la Manada", explica Dolera, que a banda de ser la directora i guionista, també hi té un paper.
"Veia com, d'una banda, el feminisme tornava a aflorar, però, d'altra banda, hi havia una resistència cada cop més forta", afegeix.
Dolera ha aprofitat la sèrie per posar el focus en els menors i el pes de l'herència transmesa de generació en generació: "M'interessava parlar de l'herència generacional, de masculinitats heretades".
I per representar-ho va triar una colla castellera, metàfora central de la sèrie:
És un simbolisme entre tradició i progrés.
El càsting compta amb la mateixa Leticia Dolera, que es posa a la pell d'una feminista plena de contradiccions quan el seu fill és acusat d'agressor, Xavi Sáez i Betsy Túrnez, que han participat en el programa especial.
També hi apareixen Alexandra Russo, Jean Cruz, David Vert, Biel Duran, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre d'altres. El repartiment adolescent està encapçalat per Carla Quílez, juntament amb actors debutants de 13 i 14 anys.
El "MésNit" també ha comptat amb el testimoni del cap de colla dels Nens del Vendrell, Kevin Prados, que ha assessorat Dolera durant tot el procés.
"S'exemplifica molt bé com les colles castelleres funcionen com comunitats on hi ha una convivència molt intensa entre persones d'edats diferents, gèneres diferents i orígens diferents", ha dit Prados, casteller i filòsof.
Queden molt ben representades amb les seves llums i les seves ombres.
Un altre dels temes que treu a la llum la sèrie és com afrontar les converses amb els infants, especialment sobre la sexualitat i la intimitat, i el consum de pornografia entre adolescents.
"Vaig veure que la pornografia era cada cop més violenta i arribava a gent més jove", explica Dolera.
El paper de la justícia restaurativa
A la sèrie també es parla de la justícia restaurativa, un enfocament de la justícia que se centra a reparar els danys causats a la víctima i a prioritzar la reparació abans que el càstig.
A Catalunya es va començar a aplicar el 1998 i cada any hi participen més de 4.000 persones, entre adults i menors.
"Catalunya va ser pionera a tot l'Estat a l'hora d'iniciar programes de justícia restaurativa", explica Carme Gil, magistrada i presidenta a Espanya del grup europeu de Magistrats per a la Mediació.
És una eina molt desconeguda per la ciutadania.
Per iniciar un procés cal que la persona reconegui els fets pels quals se l'acusa. Gil apunta que serveix per a tota mena de delictes, sempre que les dues parts vulguin.
Pot sorgir com a iniciativa de qualsevol de les parts, dels advocats, de la Fiscalia o dels mateixos jutges. Un equip de mediadors i experts s'encarrega del procés, on el més important és no causar cap mena de dany a cap de les parts.
Dolera en parla a la sèrie. Es va documentar i assessorar amb dues psicòlogues especialistes en pràctiques restauratives, Alba Muro i Núria Iturbe.
Expliquen que la justícia restaurativa atén les necessitats emocionals que en un judici no es poden abordar.
Segons les psicòlogues, serveix per donar resposta a una de les preguntes essencials per a les víctimes: "Què necessites?".
Per això, consideren que és molt important tenir un espai on es puguin atendre aquestes necessitats.
Menors de 14 anys, inimputables
Un altre dels temes que aborda la sèrie és l'aplicació de la justícia en casos on els agressors són menors d'edat.
A l'estat espanyol, la llei no permet imputar els menors de 14 anys. És el cas de dos personatges, el Roger i l'Steven. Com que no pot iniciar un procés judicial, es planteja iniciar una mediació de justícia restaurativa.
D'altra banda, la justícia sí que considera responsables dels seus actes els menors d'entre 14 i 18 anys, una franja d'edat que es va fixar l'any 2000 i que alguns experts demanen que es rebaixi.
"Moltes vegades l'edat i la maduració no van de bracet", diu Gil, "però la llei posa un límit i després de 26 anys ha donat molt bons resultats, sobretot amb la justícia restaurativa".