Leticia Dolera: "Necessitem una educació sexual integral"
Actriu, guionista i directora, Leticia Dolera ha passat pel programa "Col·lapse" coincidint amb l'estrena a TV3 i 3Cat de la seva sèrie "Pubertat", una ficció que posa el focus en una etapa especialment vulnerable. Però el seu discurs va molt més enllà de la sèrie: és una alerta directa sobre com la societat està gestionant o deixant de gestionar l'educació emocional i sexual dels més joves. El punt de partida és clar: hi ha una generació exposada a continguts per als quals no està preparada.
Menors exposats, adults desbordats
Dolera no esquiva el diagnòstic: els adolescents estan creixent en un entorn radicalment diferent del de generacions anteriors, amb accés immediat a la pornografia i unes xarxes socials dissenyades per captar la seva atenció. I tot això, sovint, sense eines per interpretar-ho.
Estem abandonant generacions senceres, deixant-les a mans dels mòbils i de la pornografia.
La directora posa el focus en una realitat incòmoda: mentre els dispositius i les plataformes evolucionen a gran velocitat, la societat no està sabent reaccionar. Els adolescents construeixen la seva identitat en espais digitals pensats per retenir-los, no per cuidar-los.
Aquests dispositius estan dissenyats per ments brillants per enganxar-te; si ens passa als adults, imagina't a ells.
A tot això s'hi suma un altre factor: el context familiar. Amb jornades laborals cada vegada més exigents, moltes famílies no poden dedicar el temps ni l'energia que voldrien a acompanyar els fills. Però Dolera insisteix que el problema no es pot carregar només sobre les famílies.
La pornografia com a "educació" i la manca d'alternatives
Un dels punts més contundents del seu discurs és el paper que està jugant la pornografia en l'educació sexual dels joves. No és l'única causa de determinades conductes, però sí un element amb molt de pes, especialment quan arriba a edats molt primerenques.
No tenen eines per construir una sexualitat sana si l'únic que reben són aquestes imatges.
Dolera descriu com molts adolescents consumeixen aquests continguts amb una mirada encara infantil, gairebé com si fos entreteniment, sense ser conscients del que estan veient. Aquesta desconnexió entre el que reben i el que poden entendre és, per ella, una de les grans alarmes.
Al mateix temps, denuncia la contradicció social: la sexualitat continua sent un tabú en l'àmbit educatiu i familiar, però és omnipresent en l'àmbit digital i comercial.
La sexualitat està atrapada entre el tabú i el capitalisme.
Davant d'això, reivindica una idea clau: la sexualitat hauria de ser un espai de comunicació, autoconeixement i respecte, però sense educació prèvia és impossible arribar-hi.
Una responsabilitat col·lectiva, no només familiar
El missatge de fons de Dolera no és només de denúncia, sinó també de responsabilitat. I aquí és on situa clarament el focus: no en les famílies, sinó en les institucions.
Cal una educació sexual integral i ha de ser responsabilitat dels poders públics.
Per ella, la solució passa per incorporar aquesta educació de manera estructural, adaptada a cada edat i basada en el consens polític. No com una qüestió ideològica, sinó com una necessitat social urgent.
També amplia la crítica al funcionament de les plataformes digitals, que segons explica responen a interessos econòmics per sobre del benestar.
La tecnologia hauria d'estar al servei de la vida, no la vida al servei de la tecnologia.
En aquest sentit, defensa que cal regulació i voluntat política per posar límits a un sistema que, avui, funciona sota la lògica del benefici econòmic, encara que això tingui conseqüències sobre la salut mental dels més joves.
El que proposa, en definitiva, és un canvi de mirada: entendre que el problema no és individual, sinó col·lectiu. Igual que en un castell metàfora central de la seva sèrie, la base ha de sostenir els més joves perquè puguin créixer amb seguretat. Perquè si no, el risc no és només que caiguin, sinó que ningú estigui preparat per sostenir-los.
