Sánchez i Feijóo s'encallen a Andalusia i el seu pols s'enroca
Pedro Sánchez tanca l'últim cicle electoral, de quatre eleccions autonòmiques consecutives en sis mesos, amb quatre derrotes. Els recomptes electorals diuen que l'aposta per convertir ministres en candidats i líders autonòmics no ha funcionat i ara mateix el president espanyol i el seu perfil internacional són l'actiu més potent d'un PSOE que només té en Salvador Illa un referent guanyador, amb permís de l'asturià Adrián Barbón.
A l'altre plat de la balança, Feijóo suma les convocatòries electorals per victòries i els seus barons han revalidat els governs autonòmics que tenien. Però el líder del PP està avui més depenent de Vox, el seu partit ha perdut alguns diputats i el resultat de Moreno Bonilla a Andalusia mantindrà obert el debat al PP sobre quina és la millor estratègia per estalviar-se les exigències de Vox: la línia dura d'Ayuso o la moderació que vol encarnar el líder del PP andalús.
Andalusia atrinxera Sánchez i Feijóo
Andalusia és una altra mala notícia per a Sánchez, que s'ha de conformar amb l'esperança i l'expectativa que podrà capitalitzar la necessitat de pactes PP-Vox com a única alternativa per a qui no vulgui una Moncloa de dreta i extrema dreta la propera legislatura. Fonts socialistes insisteixen que en unes generals amb Sánchez de candidat es pot girar la truita, que hi ha partit i que ni rastre d'un presumpte avançament electoral.
Però Andalusia és també un embolic per a Feijóo, que va concebre la successió d'eleccions autonòmiques com el principi de la fi del sanchisme però també com una manera d'alliberar-se de Vox.
Sánchez en surt més mal parat que Feijóo perquè torna a perdre, perquè Andalusia no és un feu qualsevol --és la comunitat autònoma més gran i poblada de l'Estat-- i perquè Montero era la seva candidata amb més intensitat.
Feijóo pregona en públic una victòria contundent, però els objectius que perseguia a finals d'any, quan el PP va precipitar les eleccions encadenades, no es poden donar per complerts. Resultats en mà, el xoc Sánchez-Feijóo s'enroca i s'emplacen ja per al proper cicle electoral, de municipals i generals.
D'altra banda, la lectura andalusa del xoc entre el PSOE i el PP és una altra rebregada al bipartidisme. Respecte de les últimes eleccions, tots dos perden escons mentre creix l'esquerra a l'esquerra del PSOE en vots i escons i la dreta a la dreta del PP, Vox, que amb el mateix percentatge de vots guanya un escó.
Sánchez resisteix en la derrota
El PSOE de Pedro Sánchez no ha trobat la tecla que li permeti convertir en diputats autonòmics el lideratge del president espanyol, l'aposta per la defensa de valors universals i la marxa de l'economia espanyola.
Els socialistes compten les cites amb les urnes per derrotes contra el PP i no tenen alternativa a consolar-se veient que a cada bugada els populars hi perden un llençol, que en llenguatge electoral vol dir que cada escrutini que es tanca els deixa més en mans de Vox.
De fet, fonts del govern espanyol llegeixen així el resultat andalús, convençuts que això reforçar el vot a Pedro Sánchez a les properes generals. Quan toqui votar a les generals l'únic vot alternatiu a un govern de Feijóo i Abascal serà, diuen, el de Pedro Sánchez. La polarització ja li va funcionar el juliol del 2023 i es torna a perfilar com a actiu electoral. Les mateixes fonts també celebren que a Andalusia el bloc de l'esquerra pugi.
La prioritat nacional de Vox és ara benzina per al motor electoral d'un PSOE que ranqueja perquè els votants han avalat fins ara les propostes de Sánchez amb molt més entusiasme que les seves apostes territorials. Diuen els socialistes que Feijóo alimenta i blanqueja Vox per necessitat i per debilitat. I que aquesta és, com a líder del PP, la seva aportació a la política espanyola.
Castella i Lleó és l'única glopada d'aire que ha rebut el PSOE en aquest cicle electoral. Hi va guanyar dos escons, però el socialisme va caure estrepitosament a Extremadura i ha ensopegat quan la bandera del socialisme l'han agafat l'exportaveu del govern espanyol i ministra d'Educació, Pilar Alegria, o l'exvicepresidenta espanyola, exministra d'Hisenda i número 2 del PSOE, María Jesús Montero.
Sánchez s'ha fet un PSOE a mida on ja només Page remuga davant la indiferència dels seus. Però la pau interna no ha impulsat el PSOE a les urnes i entre el municipalisme socialista regna la preocupació de veure's arrossegats per la dinàmica electoral negativa.
El 27 de juny hi ha comitè federal del PSOE i està per veure si els alcaldes i alcaldables socialistes hi aixequen la veu per demanar a Sánchez que no faci coincidir les generals amb la seva cita.
Feijóo guanya però no tanca el debat intern
Feijóo i la seva direcció han encarregat una nova lona que ja llueix a la façana principal de la seu central del PP. S'hi llegeix "El canvi està més a prop". És, curt i ras, la lectura que els populars fan de sis mesos de campanya electoral continuada en quatre comunitats autònomes on segueixen governant, on s'han imposat clarament al PSOE i que apuntalen l'hegemonia dels populars.
Per a Feijóo, els electors estan dient no a Pedro Sánchez "no a la política de la por i sí a les propostes del PP". Però les urnes no li han sortit gratis, al líder popular, i el cost és l'auge de Vox que vol marcar el pas als populars. L'eina que han triat és la prioritat nacional, que desperta recels dins del PP perquè Vox busca forçar-los les costures, situar-los al límit del que és constitucional, i perquè els obliga a comprar un discurs que lliga sense matisos amb els postulats de l'extrema dreta.
La pregunta ara és si el preu de mantenir les presidències autonòmiques ha estat massa alt. El PP no va amagar en el seu moment que la convocatòria electoral en cadena del 2026 buscava desempallegar-se de Vox, que feia la vida impossible als líders territorials del PP amb el trencament institucional i el seu no a nous pressupostos. Ara Vox exigeix al PP cadires, discurs i polítiques si vol tenir governs.
Juan Manuel Moreno Bonilla només s'ha deixat veure un cop en tota la campanya electoral amb Feijóo. Buscava una campanya en clau andalusa desconnectada de la crispació de la política espanyola i s'ha encapsulat després que Ayuso hagi protagonitzat l'última polèmica amb el govern espanyol pel seu viatge a Mèxic just quan ell es jugava la majoria absoluta a Andalusia.
La majoria absoluta era l'objectiu de Moreno Bonilla i no se n'amagava. Però no només no l'ha aconseguida, sinó que ha perdut cinc escons. Dins del PP, el líder andalús i Ayuso encarnen dos referents diferents de com plantar cara a Vox i dominar l'espai de la dreta. Tots dos tenien majories absolutes. Ella, per expansió, els menja el vot. Ell, per distanciament, no l'havia necessitat.
A Feijóo li retreien que cada cop més abraci Ayuso quan podia optar pel model moderat que ofereix Moreno Bonilla. Tots dos models tenien l'aval de majories absolutes, però ara ja només el té Ayuso i el seu sector dins del PP, ben engreixat en la maquinària interna, suma una altra victòria.
Feijóo fa mesos que recorda que el seu PP ha guanyat totes les eleccions que ha disputat, a excepció de les catalanes i les basques. El cicle Extremadura-Castella i Lleó-Aragó-Andalusia n'havia de ser el colofó i avantsala de les generals i els resultats avalen el lideratge de Feijóo, que manté totes les presidències autonòmiques.
La prioritat nacional és l'exemple paradigmàtic de tot això i caldrà veure fins on arriba a Andalusia, on la sanitat, els serveis socials, la immigració i l'habitatge són elements tan determinants que han estat un còctel sorprenent per al resultat electoral.
Andalusia castiga el bipartidisme
Fins que va començar el recompte, tot indicava que Andalusia revalidaria la majoria absoluta de Moreno Bonilla. Però l'escrutini ha deixat un resultat ben diferent. Andalusia ha apostat pels extrems.
És més una conseqüència de la llei D'Hondt a l'hora de repartir els escons que la fotografia dels vots en brut, però el cert és que cauen el PP i el PSOE mentre creix la dreta més dreta i l'esquerra més esquerra.
A la dreta, Moreno Bonilla passa d'una possible majoria absoluta a perdre cinc escons. Vox es manté en percentatge de vots, però té premi en forma d'un escó més. Entre els votants de dretes es lamenten, per exemple, pel desgast dels 95.000 vots que han anat al S'ha Acabat la Festa, d'Alvise Pérez, que no entra al Parlament andalús.
A l'esquerra, María Jesús Montero, que havia de reflotar el PSOE Andalús, l'enfonsa una mica més perdent dos escons i s'anota el pitjor resultat de la història per als socialistes en unes eleccions autonòmiques a Andalusia. Els socialistes andalusos reconeixen la patacada i es conformen amb el fet que el PP hagi perdut la majoria absoluta. Volien més participació, i hi ha sigut, però no els ha beneficiat.
Sí, en canvi, a Endavant Andalusia, que també ha tret gent de l'abstenció i s'enfila fins als vuit escons. L'aliança que ha integrat l'espai d'Esquerra Unida, Sumar i Podem ha mantingut el tipus, conserva grup propi i al Parlament andalús reté els cinc diputats que tenia. Però l'aliança ni suma ni multiplica, i així ho han reconegut.
Tot plegat és la fotografia d'una Andalusia on el regionalisme segueix marcant els resultats electorals.
