Ebola a la República Democràtica del Congo: opcions d'expansió i riscos en ser una zona en guerra
El brot d'Ebola a la República Democràtica del Congo ja ha provocat 88 morts confirmats, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i un total de 336 casos sospitosos. Una emergència sanitària en una zona de guerra, immersa en un conflicte bèl·lic entre les forces armades i els rebels de l'M23, que fa témer una expansió més gran de la malaltia.
Aquests punts poden ajudar a entendre què suposa que el nou brot d'Ebola s'hagi produït en aquestes circumstàncies, i què se'n pot esperar a partir d'ara.
Quan i on es va originar el brot?
Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d'Àfrica van informar del brot el divendres dia 15 de maig, quan ja hi havia 65 morts i 246 casos sospitosos a la província congolesa d'Ituri, al nord-est del país, després de confirmar en anàlisis de laboratori que 13 de les 20 mostres analitzades contenien el virus de l'Ebola. Tot i això, el virus havia començat a circular a finals del mes d'abril.
Fins ara, els contagis es concentren a les zones sanitàries de Mongwalu i Rwapara, pròximes a Uganda i el Sudan del Sud. De fet, a la veïna Uganda ja hi ha confirmats dos casos a Kampala, la capital, entre els quals un mort, i a Sudan del Sud hi ha un altre cas a l'estat fronterer d'Equatòria Occidental.
Quins riscos suposa el fet que sigui una zona en conflicte?
La guerra a la part oriental de la República Democràtica del Congo ha provocat més de 273.000 desplaçats interns a la província d'Ituri, segons dades de l'ONU. Això limita les possibilitats de desplegar correctament les necessitats sanitàries de la població i fa més propenses les pràctiques funeràries insegures, dues circumstàncies que dificulten el rastreig efectiu dels contactes.
La situació és tan delicada que tant el govern de Kinshasa com els rebels que controlen les zones afectades s'han posat d'acord --un dels pocs consensos de les negociacions que mantenen per un alto el foc-- en la necessitat de consolidar al més aviat possible rutes d'ajuda humanitària.
Quina és la taxa de letalitat de la malaltia?
Al darrere del brot d'Ebola actual a la República Democràtica del Congo hi ha una soca coneguda amb el nom de Bundibugyo que té una letalitat d'entre el 25% i el 40%, segons Metges Sense Fronteres, i per la qual no hi ha vacuna. Tot i això, la variant de la malaltia amb una taxa de mortalitat més alta no és aquesta, sinó l'anomenada Zaire, que pot arribar al 90% segons l'OMS.
Aquest virus és endèmic al país, i els brots són habituals des que es va descobrir el 1976.
A escala regional, el brot més gran és el que va afectar Libèria, Sierra Leone i altres països de l'Àfrica Occidental entre el 2013 i el 2016, amb 11.300 morts i 28.500 contagiats confirmats, per bé que l'OMS assegura que les xifres reals podrien ser més altes.
Quines són les recomanacions sobre mobilitat?
Després de declarar l'alerta sanitària, l'OMS ha demanat als països veïns que no tanquin fronteres amb la República Democràtica del Congo ni imposin restriccions als viatges internacionals o al comerç. Segons l'ens internacional, aquestes mesures serien contraproduents perquè provocarien moviments no controlats a les fronteres.
Des d'Espanya, el Ministeri de Sanitat manté la recomanació de no viatjar-hi, i ha establert una sèrie de mesures preventives per a tots aquells que tornin de les zones afectades pel brot. La directriu és que, després de la tornada, aquestes persones controlin el seu estat de salut durant 21 dies, que és el període d'incubació de l'Ebola. Si tenen febre sobtada, debilitat o cansament intens, mal de cap, vòmits, diarrea, erupcions cutànies o hemorràgies, cal que s'aïllin, truquin al 112 i evitin anar a un centre de salut sense haver avisat.
Quines possibilitats d'expansió hi ha?
Sobre la possibilitat que el brot d'Ebola s'escampi, l'OMS tem que efectivament s'estengui a escala regional. Per aquest motiu ha demanat als països veïns que activin els sistemes d'emergència i que facin controls a les fronteres.
Malgrat que l'OMS ha rebutjat expressament la mesura, Ruanda ha decidit tancar la frontera amb la República Democràtica del Congo. Uganda ha desplegat equips de resposta ràpida per aïllar contactes directes, i el Sudan del Sud ha implementat protocols de detecció a les zones frontereres.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat insisteix que el risc és baix.
El 2014 l'estat espanyol va registrar el primer contagi d'Ebola fora del continent africà, quan una auxiliar d'infermeria que atenia un missioner a l'hospital Carlos III de Madrid es va contagiar. El missioner, que es va infectar a Libèria, va acabar morint, i l'auxiliar d'infermeria es va recuperar a l'hospital.
