Creatina i càncer: què diu realment l'estudi sobre aquest suplement que ha creat confusió
Els últims dies s'ha fet viral un estudi publicat a la revista Nature Communications que en el seu titular ajunta les paraules "creatina", "metàstasi" i "tumor".
La revolada que ha generat és proporcional a l'entusiasme generalitzat que hi ha actualment per aquest suplement que prenen moltes persones.
La captura del titular ha corregut com la pólvora, però els experts confirmen que l'estudi no estableix que la creatina provoqui càncer.
La creatina és un suplement inicialment indicat per a esportistes que ara s'ha generalitzat.
Entre altres coses, ajuda millorar el rendiment físic, retardar la fatiga i afavorir la recuperació.
També es recepta per mantenir la memòria i l'agilitat en persones grans que van perdent la massa muscular.
Què diu aquest estudi
En primer lloc, cal dir que l'estudi ha analitzat els efectes de la creatina sobre les plaquetes humanes, i després, l'efecte d'aquestes plaquetes en ratolins, no pas en persones.
Per tant, si bé és cert que hi ha humans implicats en els experiments, l'efecte final s'observa en animals. La investigació del càncer amb ratolins és molt habitual i els experts consultats confirmen que el mètode utilitzat és robust.
Tot i això, aquesta primera frontera ja pot servir per agafar distància de les conclusions massa tremendistes, com apunta la cap d'Oncologia de l'Hospital Clínic, Teresa Macarulla:
És un estudi preclínic, és a dir, no s'ha testat res en pacients humans.
El que ha fet aquest estudi és agafar 11 persones sanes i joves –una mostra molt petita– i subministrar-los 20 grams de creatina al dia durant 14 dies. Es tracta d'una dosi alta, perquè la dosi recomanada estàndard ronda els 3-5 grams al dia.
Després de subministrar-los aquesta dosi alta de creatina, els investigadors van extreure plaquetes de quatre d'aquests voluntaris. És sabut que la creatina potencia l'activitat de les plaquetes.
Aquestes plaquetes potenciades amb creatina es van injectar en ratolins que estaven immunodeprimits i als quals se'ls havien injectat també cèl·lules canceroses.
En aquest context molt concret (de ratolins immunodeprimits, amb cèl·lules canceroses injectades externament i afegint-hi plaquetes potenciades amb creatina) es va observar que aquestes plaquetes protegien les cèl·lules canceroses i en facilitaven l'expansió per l'organisme.
En última instància, doncs, es pot dir que s'ha provat que la creatina en ratolins en unes condicions molt determinades ha ajudat a protegir cèl·lules canceroses i ha facilitat la metàstasi.
Aquests resultats, segons el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, apunten que cal més recerca en aquesta línia:
(Els resultats de l'estudi) no es poden ignorar. Tampoc s'han de prendre com una evidència definitiva de res. Però sí que crec que obliga a seguir aquesta línia.
El que no diu l'estudi
El que aquest estudi publicat a Nature Communications no demostra, en canvi, és que la creatina provoqui càncer.
De fet, no ho demostra aquest estudi ni cap dels fets fins ara.
Existeixen diversos estudis clínics i epidemiològics fets amb humans i creatina, i fins ara "demostren que la suplementació estàndard (3-5 grams/dia) amb creatina no augmenta els compostos cancerígens ni eleva el risc de càncer primari", segons Albanell.
Segons la Dra. Macarulla, no hi ha evidència per canviar les recomanacions actuals de creatina.
Es considera un suplement relativament segur, perquè no hi ha cap dada que ens faci pensar que realment hi ha una estimulació del càncer.
A més, en aquest estudi –i en d'altres– l'efecte demostrat de la creatina es produeix quan ja hi ha cèl·lules canceroses a l'organisme del ratolí; per tant, no és que la creatina contribueixi a l'aparició del càncer, sinó que fa reaccionar les plaquetes d'una determinada manera quan les cèl·lules canceroses ja són a l'organisme.
Per tant, l'estudi no ha demostrat que la creatina sigui una substància cancerígena.
Sobre el titular de l'estudi publicat a Nature Communications, que ajunta tres conceptes que criden molt l'atenció com "creatina", "tumor" i "metàstasi", la Dra. Macarella aconsella prudència:
Sempre hem de rebaixar una mica el to, sobretot quan són missatges que venen de treballs totalment preclínics.
La paradoxa de la creatina
Per molt paradoxal que sembli, quan parlem de creatina també trobem estudis que apunten que pot ajudar en la lluita contra el càncer.
Tal com remarca el Dr. Albanell, hi ha evidència que aquest suplement pot ajudar el sistema immune:
S'ha vist que (la creatina) pot fer més actius els limfòcits T, que són una de les branques de la resposta immunitària contra el càncer.
Amb les evidències disponibles, doncs, no hi ha cap contraindicació evident per deixar de receptar creatina en pacients sans.
Pel que fa a pacients que ja tenen càncer, Albanell suggereix prudència "valorant beneficis coneguts i riscs potencials, fins a disposar de més informació".
En resum, malgrat el rebombori generat per aquest nou estudi, avui no hi ha evidència que la creatina provoqui càncer ni que permeti desaconsellar-ne el consum.
En pacients amb càncer, en canvi, la prudència i l'estudi cas per cas és la resposta amb més suport científic.