De l'accident d'Urda a la vaga general: qui capitalitzarà el nou guió a les portes de la campanya pel 29N
Arrenca el compte enrere perquè comenci oficialment aquest divendres la campanya electoral i la maquinària política ja torna a treballar a marxes forçades. En els últims dies, els partits han reprès els actes que l'accident d'Urda va obligar a paralitzar. I ho han fet amb un nou guió que dimecres suma un capítol més: la vaga general per l'habitatge.
La tragèdia ferroviària ha obligat les formacions a recalibrar les seves estratègies i repensar els missatges, que se centren ara en la gestió de l'accident. La responsabilitat del govern espanyol s'ha convertit en l'arma llancívola més afilada de la campanya amb la dimissió d'Óscar Puente com a punta de llança.
Tot plegat, mentre l'ombra de la corrupció torna a planar sobre el debat polític.
La dimissió de Puente: ariet contra qui?
La inesperada renúncia del ministre de Transports ha obert un nou escenari per als socialistes, després del desgast patit per la segona catàstrofe ferroviària en nou mesos. Pedro Sánchez no ha dubtat a fer de necessitat virtut, i ha convertit la dimissió de Puente en un actiu electoral. Això, malgrat que l'havia rebutjat fins al final.
Els socialistes situen la renúncia de l'exministre com un exemple de dignitat i de "bona política", un relat que els permet recuperar la iniciativa amb uns valors que connecten amb l'electorat progressista.
Amb Puente fora de l'equació, el PSOE es vanta d'haver donat la cara amb transparència i d'haver assumit totes les responsabilitats polítiques i confronta amb el Partit Popular per no haver fet el mateix en altres crisis, com la dana del País Valencià o la tragèdia d'Angrois. És el missatge amb què Sánchez va tornar a la precampanya divendres des de València, on va esprémer les diferències entre l'actitud de Puente i la de l'expresident Carlos Mazón.
El PP també reiniciava la precampanya des d'una localitat paradigmàtica: Valladolid, la ciutat que Puente encapçalava el 29N. I tot i assegurar que la ubicació era pura coincidència, Alberto Núñez Feijóo no ha escatimat paraules a l'hora de carregar contra el PSOE per enaltir la dimissió de l'exministre.
La gestió, un altre front de batalla
Els populars han trobat en l'accident de trens un nou flanc des d'on desgastar el govern de Sánchez i situar la gestió al centre de la confrontació, un terreny en què el líder del PP se sent especialment còmode.
Feijóo confia a fer valdre el seu perfil gestor i la seva trajectòria al capdavant de l'administració com a segell de qualitat, una característica que, a parer seu, també el diferencia de Vox.
És aquí on entra Carlos Cuerpo, vicepresident i ministre d'Economia, que ha agafat les regnes de Transports a l'espera del que passi després de les eleccions. Un perfil tècnic, sense carnet de partit i d'estil moderat amb què Sánchez ha volgut contraatacar l'estratègia del PP d'abanderar la gestió i, alhora, mitigar el malestar intern del sector ferroviari.
De fet, Cuerpo ja ha posat fil a l'agulla a les negociacions amb els sindicats per intentar evitar les aturades dels dies 10 i 12 de novembre, una convocatòria que se suma a una altra data clau: la vaga per l'habitatge de dimecres.
La vaga general, un cartutx per a l'esquerra
L'habitatge, la qüestió que havia monopolitzat l'agenda política i precipitat l'avançament electoral, arriba a les portes de la campanya en una situació paradoxal.
Al fracàs dels decrets en aquesta matèria van seguir setmanes d'acampades i mobilitzacions, però l'accident d'Urda ha relegat el conflicte a un segon pla i ha refredat l'impuls inicial de la protesta. Tot i que algunes acampades encara resisteixen, com la de la plaça Catalunya de Barcelona, d'altres ja s'han desmantellat, com la de la Puerta del Sol de Madrid, la primera a activar-se.
Les formacions de l'esquerra s'aferren a aquesta carpeta per intentar recuperar el protagonisme perdut en una campanya que se'ls ha complicat abans de començar. La vaga general de dimecres es presenta com una oportunitat per reivindicar l'habitatge com a bandera electoral i tornar a situar-lo al centre de la confrontació política. Però l'aposta arriba en un moment delicat, amb les mobilitzacions en hores baixes i les acampades perdent força.
La convocatòria serà, per tant, una prova per mesurar la capacitat de l'esquerra de recuperar la centralitat de l'habitatge en una setmana en què el focus s'ha desplaçat cap a altres qüestions.
Torna el fantasma de la corrupció
La corrupció ha tornat a irrompre en el debat polític i amenaça de fer trontollar l'estratègia de Sánchez per avançar els comicis.
Quan feia setmanes que el cas Koldo no ocupava cap titular, una nova operació de la Guàrdia Civil ha tornat a situar en primera plana una de les carpetes més lesives per als socialistes, amb Adif a l'ull de l'huracà.
En el marc d'una nova peça secreta, l'Audiència Nacional va ordenar dijous escorcollar la casa de l'exministre José Luis Ábalos i detenir sis persones, entre les quals un militant socialista que hauria col·laborat amb Sánchez a la campanya de les primàries i a qui la investigació assenyala com a xofer. El PSOE ho nega i acusa el PP d'instrumentalitzar aquesta nova derivada judicial.
Perquè, en paral·lel, han sortit a la llum unes gravacions de Koldo García en què assegura que va pactar amb l'advocat del PP un milió d'euros a canvi d'informació per derrocar el govern de Sánchez. Els populars denuncien una maniobra electoral, però es freguen les mans davant la possibilitat que les sospites de corrupció al PSOE tornin a copar l'agenda informativa, un escenari que juga a favor seu en plena precampanya.
I per si fos poc, la Fiscalia europea ha mogut fitxa i ha obert una investigació sobre un possible frau en els contractes d'Adif de manteniment de la línia d'alta velocitat Madrid-Andalusia finançats per la Unió Europea.
Qui capitalitzarà el nou guió?
Queda per veure com incideix aquest nou escenari en Vox i fins a quin punt aconsegueix rendibilitzar les acusacions de corrupció. L'accident d'Urda i les noves derivades judicials poden oferir-li combustible electoral en una cursa en què, segons les enquestes, han aconseguit rendibilitzar bona part del malestar i la desmobilització de la ciutadania.
L'esquerra, per la seva banda, busca arguments per combatre el derrotisme i reivindicar que el cicle de l'extrema dreta no és irreversible. En aquest relat, l'escenari internacional juga a favor seu: la victòria de Lula al Brasil i el triomf dels demòcrates a les eleccions de mig mandat als Estats Units alimenten l'esperança que encara hi ha marge per capgirar els pronòstics electorals. La incògnita és si aquest impuls s'acabarà traduint en suport electoral.