"Eclipsi a través d'Europa": les claus d'un esdeveniment únic i sorprenent, a "Sense ficció"

Amb entrevistes amb els heliofísics més importants del món, "Eclipsi a través d'Europa", del "Sense ficció", comparteix la història dels eclipsis totals de sol arreu del món i destaca els descobriments més recents que han fet canviar la nostra manera d'entendre com funciona el Sol.

Un fenomen sorprenent

Un eclipsi total de sol només és possible gràcies una coincidència sorprenent: la Terra, la Lluna i el Sol han d'alinear-se perfectament perquè la Lluna bloquegi la llum del sol.

Per primera vegada en 27 anys, Europa viurà un eclipsi total de sol el 12 d'agost del 2026. El disc del Sol desapareixerà completament i l'ombra de la Lluna recorrerà l'oceà Àrtic i impactarà sobre la capa de gel oriental de Groenlàndia. Continuant cap al sud, tocarà la costa occidental d'Islàndia. Quan la totalitat arribi a la península Ibèrica, l'eclipsi quedarà baix al cel i travessarà la meitat nord cap a l'est. Serà totalment visible al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, el sud de Lleida, el nord del País Valencià i Mallorca.

Amb una velocitat sorprenent de 2.400 km/h i una amplada de 300 km, aquesta meravella còsmica promet ser l'esdeveniment natural més comentat de la dècada.

A banda d'aquesta franja on es podrà veure l'eclipsi total, la majoria d'habitants d'Europa podran experimentar, almenys, un eclipsi parcial, si la meteorologia ho permet. A Londres i París, només un 10% del Sol sobresortirà darrere de la Lluna. A Berlín i Praga, serà aproximadament un 15%, mentre que a Estocolm i Hèlsinki serà visible prop d'un 20% del Sol.

Mesures de seguretat per veure l'eclipsi

El Sol és tan brillant que, fins que la Lluna no el cobreix completament, l'única manera segura d'observar-lo és utilitzant filtres solars certificats o unes ulleres especials per a eclipsis.

L'ull humà té una lent que ajuda a enfocar la llum sobre la retina i que conté més de 100 milions de cèl·lules receptores sensibles a la llum. Aquestes cèl·lules converteixen la llum en senyals elèctrics que el cervell pot interpretar com a imatges.

Mirar directament el Sol fa que el feix de llum enfocat per la lent sigui tan intens que pot cremar fàcilment les cèl·lules de la retina i deixar-hi una taca cega permanent. Les ulleres per a eclipsis ho impedeixen, però l'efecte d'augment dels telescopis i prismàtics igualment pot destrossar la vista.

La predicció dels eclipsis

Els eclipsis solars han meravellat la humanitat des dels temps més antics. Malgrat la seva aparent aleatorietat, darrere dels eclipsis hi ha un patró complex, que es va descobrir fa més de 2.000 anys a l'antiga Babilònia.

Durant segles, els astrònoms van registrar cada vegada que es formava d'un eclipsi. Finalment, cap al segle VII abans de Crist, van detectar un patró. Uns astrònoms babilonis molt enginyosos van descobrir que els eclipsis solars estan governats per un cicle. És l'anomenat cicle de Saros.

Sorprenentment, les prediccions babilòniques eren precises amb un marge mitjà d'unes quatre hores, però no podien indicar a quin lloc del món tindria lloc l'eclipsi. Caldrien 2.000 anys més perquè els astrònoms descobrissin com  fer-ho.

L'any 1715, l'astrònom britànic Edmond Halley es va convertir  en la primera persona que predeia correctament un eclipsi total de sol. Va utilitzar les matemàtiques per calcular l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra i, per tant, on cauria la seva ombra sobre el territori amb una precisió sorprenent.

Avui, amb observacions més precises de l'òrbita lunar, els astrònoms poden predir exactament on es tindrà lloc un eclipsi amb un marge d'uns trenta metres, i quan, amb una precisió d'una dècima de segon. Així és com es pot saber amb anys d'antelació la trajectòria exacta de l'eclipsi total del 2026.

Una gran oportunitat per als investigadors

Els científics poden aprofitar aquests valuosos moments de foscor per explorar una regió del Sol normalment invisible: la seva atmosfera exterior, la corona solar.

La corona és l'origen d'erupcions molt violentes que poden provocar tempestes solars enormes i submergir ciutats en la foscor. Amb l'ajuda dels eclipsis, els investigadors intenten desxifrar aquestes explosions tan perilloses per aprendre a predir-les algun dia.