Un experiment massiu vol estudiar els efectes de l'eclipsi solar del 12 d'agost en el cos humà
Sabem que quan hi ha un eclipsi els ocells deixen de cantar i tornen als nius, que els ratpenats i altres espècies nocturnes s'activen, que algunes flors es tanquen, però ningú ha mesurat fins ara què passa amb les nostres emocions i, com a conseqüència, amb el nostre cos quan milers de persones observen alhora un fenomen com aquest.
El Vall d'Hebron Institut de Recerca i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya s'han proposat respondre a la pregunta amb un experiment de ciència ciutadana –el projecte Solaris–, en què esperen que la participació sigui, com a mínim, de 5.000 persones.
El projecte d'estudi sobre l'eclipsi total de sol del 12 d'agost l'ha impulsat el Departament de Recerca i Universitats en el marc del programa "Catalunya mira al cel".
Com funciona Solaris?
A través d'una aplicació per a rellotges intel·ligents que us podeu descarregar a la web EclipsiCatalunya.cat a partir d'aquest diumenge, es mesuraran el ritme cardíac i la freqüència respiratòria de tots els que s'hi apuntin per saber com s'alteren amb l'observació de l'eclipsi.
Maria Jesús Cruz, que és coordinadora de l'àrea de Medi Ambient i Salut Global del Vall d'Hebron Institut de Recerca, explica el que esperen trobar en aquest projecte de recerca: "Quan una persona s'emociona, la seva freqüència cardíaca augmenta, la freqüència respiratòria també... És una situació especial, en el sentit que es fa fosc, però a sobre disminueix molt la temperatura. Tot això afecta la fisiologia del cos humà."
Cruz preveu "una barreja de canvis climàtics i de canvis emocionals que fan que la nostra freqüència cardíaca, respiratòria i d'altres paràmetres canviïn durant l'eclipsi".
Els canvis en les condicions corporals provocats pel fenomen astronòmic contribuiran a generar coneixement científic sobre la relació entre els fenòmens naturals, les emocions i la salut.
Un projecte pioner
Es tracta d'un estudi pioner perquè mai s'ha mesurat què passa al nostre cos quan milers de persones viuen alhora un fenomen com aquest.
Eduard Masana, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, confia d'arribar, com a mínim, a uns 5.000 participants per tenir una bona mostra.
Segons explica Masana, hi pot participar gent d'arreu del país, amb la visió parcial o total que tinguin de l'eclipsi allà on siguin: "No cal que el veiem des de la totalitat", apunta.
"De fet, fins i tot pot ser important que els participants es distribueixin en zones amb diferent visibilitat, perquè així podrem analitzar si aquest efecte depèn de la durada de l'eclipsi, de si el Sol està més o menys eclipsat", afegeix Masana.
Un cop configurada, l'aplicació enviarà automàticament les dades biomètriques als servidors del projecte. Durant l'eclipsi, ha precisat l'investigador, els participants no hauran de fer res d'especial: "Simplement han de gaudir de l'esdeveniment", perquè tot el procés de recollida de dades és automàtic.
Cinc dies
Per poder valorar el que canvia en el nostre cos durant un eclipsi, l'estudi compararà les dades recollides durant cinc dies consecutius.
Es prendran mesures dos dies abans, també mentre la Lluna tapi el Sol, i dos dies després, per garantir la validesa científica dels resultats. Es preguntarà als participants des d'on el miraran, però les dades seran totalment anònimes. Els primers resultats de l'estudi es preveuen per al setembre del 2026.
El Departament de Recerca i Universitats habilitarà més de 23 punts d'observació en 18 municipis de la franja sud de Catalunya per garantir una observació segura de l'eclipsi. N'hi haurà en localitats com Lleida, les Borges Blanques, Tarragona, Reus, Cambrils, Valls, Torredembarra, Alcanar, l'Aldea, Amposta, Gandesa, Móra la Nova o Santa Bàrbara.
