El govern espanyol lliura al Suprem el nom dels 163.355 nacionalitzats per la llei de nets amb el vot suspès
Redacció
El govern espanyol ha lliurat aquest dimecres la llista sol·licitada pel Tribunal Suprem amb la identitat de les 163.355 persones afectades per la suspensió del dret a vot a conseqüència de la coneguda com a llei de nets. D'aquestes, 901 podran votar perquè ja han acreditat davant el consolat la condició de descendents d'exiliats, segons ha xifrat el Ministeri d'Exteriors.
La sala contenciosa administrativa del tribunal va reclamar divendres als ministres de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, la relació de les persones afectades inscrites en el Centre de Residents Absents (CERA). Una informació que havien de lliurar abans de les 15 hores d'aquest dimecres, amb l'advertiment de multes o deducció de testimoniatge en cas d'incompliment.
El Tribunal Suprem va exigir la llista en considerar-la "fonamental per a la correcta conformació del cens electoral de referència", un mes i mig després de la suspensió cautelar que va paralitzar la inscripció en el CERA dels descendents d'exiliats.
Fonts de Justícia han informat que s'ha complert el termini requerit i s'ha facilitat la llista dels 163.355 afectats, lleugerament superior als 163.020 que s'havien notificat prèviament sense arribar a identificar-los. De tota manera, han lamentat que previsiblement bona part d'ells, en cas que no puguin certificar que són fills o nets d'exiliats, veuran suspès el seu dret de vot, tal com ha acordat l'alt tribunal.
Altes de votants a l'estranger suspeses
El Tribunal Suprem manté en suspens de forma cautelar el vot i les altes incorporades al CERA per als nacionalitzats per la llei de nets fins que acreditin als consolats que compleixen la condició de ser descendents d'espanyols exiliats per raons polítiques, ideològiques, de creença o orientació sexual.
Una decisió que va prendre després que Vox i el moviment polític Iustitia Europa recorreguessin la instrucció posterior del govern espanyol, en la qual presumia la condició d'exiliat a tots els espanyols que van sortir entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, amb la qual cosa no era necessari provar l'exili mitjançant documents per acollir-se a la llei de nets.
Denuncien falta de suport als cònsols
Davant aquesta situació, l'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE) ha denunciat el desistiment del Ministeri d'Exteriors i la "falta de suport" als cònsols per complir amb el requeriment del Tribunal Suprem per identificar les persones nacionalitzades per la llei de nets i amb el vot suspès.
En un comunicat de l'associació, han explicat que, tot i que han tramitat totes aquestes sol·licituds de nacionalitat d'acord amb el conjunt de les instruccions dictades per les autoritats "amb un esforç descomunal", la xarxa consular "es troba greument desatesa" pel que fa a mitjans humans i tècnics, d'infraestructures o seguretat en el treball.
Segons els diplomàtics, els consolats no van saber fins al 23 d'octubre el termini per escometre la revisió dels més de 163.000 expedients afectats, i que fins a l'últim moment el ministeri que dirigeix José Manuel Albares no va reforçar les plantilles, a banda que van haver de fer servir una eina informàtica "rudimentària i poc eficient".