El Parlament aprovarà avui els primers pressupostos del govern de Salvador Illa
El Parlament, finalment, donarà llum verda aquest dijous als pressupostos de la Generalitat del 2026 després d'una llarga negociació que no ha estat un camí de roses.
Són els primers pressupostos que tindrà el govern de Salvador Illa i també són els primers que s'aproven des del 2023, gràcies al suport dels seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns.
Coincidint amb l'equador de la legislatura, el president de la Generalitat aconseguirà tirar endavant els preuats pressupostos, la llei més important de qualsevol govern, que seran un baló d'oxigen per afrontar la segona part del mandat, en un moment complex per a Illa amb la crisi educativa enquistada o amb els presumptes casos de corrupció que esquitxen el PSOE.
Probablement, també seran els últims comptes de la legislatura perquè l'any que ve hi ha eleccions municipals i generals, si no s'avancen, i el 2028 toquen les eleccions catalanes. Un escenari gens propici, amb els comicis pel mig, perquè els partits es posin a negociar uns nous pressupostos.
Des de Junts --que mantenen vives les esmenes, com el PPC i la CUP--, Antoni Castellà ha assegurat que "no hi ha projecte de país" i ha titllat Illa d'arrogant, "també amb els seus socis de govern perquè ja té els pressupostos al cabàs".
Castellà ha acusat el govern d'ignorar el dèficit fiscal amb Espanya.
Vostès perpetuen el cafè per a tothom i Catalunya sempre perd. Tenim una oportunitat d'aconseguir un finançament just, però vostès s'hi neguen i els seus socis s'ho empassen. A canvi de què?
Castellà ha assegurat que els pressupostos "no tenen direcció ni model nacional". Per això, mantenen les 1.300 esmenes com uns pressupostos alternatius que "escolten el territori", amb uns "serveis públics forts" i que "defensen la transformació del model econòmic".
Ester Capella, d'ERC, ha defensat el seu suport als pressuposts assegurant que "Catalunya no es pot permetre a renunciar a avançar amb totes les eines que té al seu abast".
No creiem en els xecs en blanc, però tampoc en el bloqueig. Ser coherents és defensar els objectius i aprofitar les negociacions.
3 de cada 4 euros per a polítiques socials
Els pressupostos de la Generalitat del 2026 pugen a 49.162 milions d'euros, un 22,8% més que els del 2023, els últims aprovats i que s'han anat prorrogant fins ara.
3 de cada 4 euros del pressupost es destinaran a polítiques socials, fet que enfortirà sectors com la salut, l'educació i els drets socials.
El camí per arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil. Va haver-hi un primer intent fallit d'aprovar els pressupostos al març, però, abans de la votació el govern els va haver de retirar perquè no tenia lligat el suport d'Esquerra i els comptes haurien descarrilat.
Mai abans un president de la Generalitat havia fet marxa enrere retirant uns pressupostos.
El partit d'Oriol Junqueras es va negar a negociar els comptes perquè el govern espanyol no complia amb la seva principal exigència: que Catalunya pogués recaptar els grans impostos, com l'IRPF.
Després d'aquell xoc, es va decidir posar el comptador a zero i ERC i el govern del PSC van asseure's a negociar.
Les contrapartides dels socis
La construcció d'una nova línia de tren, l'anomenada línia orbital, és el que va aplanar el terreny perquè Esquerra acabi donant el seu aval als pressupostos. Es tracta d'un nou corredor ferroviari, concebut fa més de 20 anys però que havia quedat guardat en un calaix.
La idea és que uneixi, l'any 2041, el Garraf amb el Maresme sense passar per la ciutat de Barcelona, amb un cost total de 5.200 milions d'euros que hauria d'assumir l'Estat.
Els republicans també han aconseguit, a canvi del seu suport als pressupostos, la creació d'una societat mercantil participada per la Generalitat i l'Estat que vetlli per accelerar les inversions estatals en infraestructures a Catalunya i una reformulació del Consorci de la Zona Franca perquè la part catalana –Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona– tinguin un pes majoritari en la gestió.
La pedra angular de l'acord amb els Comuns ha estat l'habitatge. El govern del PSC s'ha compromès a destinar 2.500 milions d'euros a polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge durant aquesta legislatura. També es crearà una Direcció General de Disciplina en Habitatge, que s'encarregarà de multar els incompliments en els topalls dels preus dels lloguers.
A més, al Parlament, hi ha el compromís d'aprovar-se dues lleis: una per limitar la compra especulativa d'habitatge i evitar així que els grans propietaris i els fons d'inversió hi facin negoci i una altra per reconvertir oficines i locals comercials en pisos de protecció oficial.
Amb els pressupostos sota el braç, el president Salvador Illa podrà governar una mica més tranquil durant els dos anys que li queden de mandat i desplegar el seu pla de govern. L'aprovació dels comptes al Parlament consolidarà la majoria de la investidura, l'única que ha donat senyals de ser operativa des que va començar la legislatura.