El soroll, l'assassí invisible: causa més de 16.000 morts prematures a Europa
Qui viu a prop d'una zona d'oci amb moltes terrasses, o d'una artèria de trànsit, sap molt bé què suposa viure envoltat de soroll. És molt més que una molèstia, és una greu amenaça contra la salut i la vida de les persones, malgrat que els planejaments urbanístics no ho han tingut en compte fins fa ben poc.
La prova més clara és que fins i tot zones verdes, parcs urbans concebuts per al repòs i tranquil·litat dels ciutadans, registren sovint nivells de soroll inacceptables. Ens ho mostra, sonòmetre en mà, Carles López Sala, responsable d'avaluació i gestió de la contaminació acústica de la Generalitat: "Aquest parc, a Esplugues, és un exemple clar que cal planificar les ciutats tenint en compte la contaminació acústica."
En el parc en qüestió, en Carles hi mesura més de 60 decibels, un matí d'un dia laborable qualsevol. "Aquí com a molt hi hauria d'haver uns 50 decibels, però el parc és just tocant a la B-30. Hauria de ser una zona tranquil·la, però evidentment no ho és."
I quines mesures s'hi podrien aplicar? En Carles apunta sobretot a la gestió del trànsit, reduint-ne el volum o la velocitat, tot i que admet que no sempre és possible. Però també "s'hi poden col·locar pantalles, o àrees perimetrals verdes que facin el mateix efecte".
El soroll provoca morts i hospitalitzacions
El soroll ha estat el gran menystingut de les polítiques urbanístiques, però és un assassí invisible. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, causa 16.600 morts prematures l'any a Europa i provoca diverses malalties que deriven en 72.000 hospitalitzacions. A més, es calcula que genera molèsties a 32 milions de persones i trastorns del son a 13 milions. Com explica l'expert en contaminació acústica Carles López:
Els ciutadans que viuen a prop de llocs amb molt de trànsit, o estan exposats a alts nivells de soroll, tenen un augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, així que poden tenir més malalties cardiovasculars, per exemple."
La llista d'efectes sobre la salut és llarguíssima: estrès, irritabilitat, depressió, dolor crònic, disminució auditiva o sordesa, trastorns del son, alteracions cognitives, malalties cardiovasculars... En el cas dels nens, els pot fins i tot afectar a l'aprenentatge, la memòria i l'atenció. Però també s'està investigant si pot provocar altres malalties greus com càncer.
Només a Barcelona, les morts prematures de la contaminació acústica i atmosfèrica s'estimen en més de 1.200, segons ISGlobal. El fet que soroll i pol·lució de l'aire vagin lligades es deu al fet que un dels desencadenants principals de totes dues és el trànsit. Així que reduint i millorant la gestió del transport, se salvarien vides i es milloraria la salut de persones afectades pels dos tipus de contaminació a la vegada.
Però, encara més, ajudaria a combatre la crisi climàtica, l'efecte illa de calor, a augmentar la resiliència enfront d'inundacions en les ciutats, i milloraria la qualitat de vida en general dels ciutadans.
Crisi climàtica, contaminació i soroll
Per això, diversos investigadors i experts reunits en el congrés bianual Acusticat, a Barcelona, reivindiquen a les administracions públiques que es faci una gestió integral dels dos problemes. És lògic que si el trànsit és un dels principals causants de soroll i també de partícules contaminants de l'aire, reduint el trànsit millorem tots dos aspectes a la vegada.
Jaume Fons, doctor en Biologia i investigador del Grup d'estudi sobre la contaminació acústica a Europa, analitza quines mesures són les més eficaces. I ho fa mesurant si les zones verdes són zones tranquil·les o si són sorolloses. "És sorprenent, perquè en un gran nombre de ciutats europees, la majoria de zones verdes no són tranquil·les."
És urgent que hi hagi mesures per millorar la situació, però no és sempre fàcil. "El problema, diu en Jaume, és que les ciutats ja te les trobes fetes, mal planificades, i actuar-hi és gairebé impossible. Així que el millor és una feina integral: reduir el trànsit, fer barreres verdes, connectar els indrets sense zones tranquil·les perquè l'accés a àrees amb bons resultats acústics sigui més obert a tots els ciutadans..."
Però també apunta a les noves planificacions urbanístiques:
Encara no ens hem pres seriosament que cal planificar tenint en compte el soroll i tota nova planificació ho hauria de fer. En la majoria de casos reduiríem contaminació de l'aire a la vegada que l'acústica i hi guanyaríem tots.
Un bon exemple de polítiques encaminades a reduir la contaminació de l'aire que han donat com a resultat millores en la contaminació acústica són les superilles de Barcelona. Per exemple, a la de Sant Antoni, la mitjana de soroll durant el dia va disminuir en 3,5 decibels, un 5,2%.
Ara bé, durant la nit, el soroll va disminuir alguns mesos, però en altres (sobretot coincidint amb l'estiu) va augmentar. Aquesta és una mostra de la necessitat d'actuacions integrals, ja que sovint no es té en compte que una pacificació d'un carrer pot fer que les terrasses i l'oci nocturn augmentin.