La majoria d'escoles tenen alts nivells de contaminació: "Ens hi juguem la salut dels infants"
"L'escola a la que va el seu fill està en un entorn verd? O té molt trànsit al voltant?". Aquesta pregunta és la que fan als pares, quan van a la seva consulta, pediatres com Anna Knorr. Pertany a la xarxa Pehsu, una agrupació d'infermeres i pediatres que consideren que la salut ambiental és primordial per a la salut dels nens. Per això han participat activament, fins i tot col·locant sensors, en l'estudi elaborat per Ecologistes en Acció, per avaluar la qualitat de l'aire en els entorns escolars de Catalunya.
Malgrat que sabien que els nivells de contaminació sortirien alts, els resultats els han alarmat: en el 95% dels centres estudiats es respira aire que afecta la salut greument.
Són entorns escolars on se superen les recomanacions dels nivells que l'Organització Mundial de la Salut considera que no s'han de depassar, 10 µg/m3.
Si el que es tenen en compte són els nivells que la Unió Europea dicta que s'han de complir cap al 2030, 20 µg/m3, el 61% hi està per sobre.
Ara mateix, la Unió Europea considera que el límit legal és de 40µg/m3, però dona fins al 2030 als municipis per implementar les mesures per no superar els 20µg/m3.
Segons demostra l'estudi, de moment els municipis no estan en el camí d'aconseguir-ho. El que s'està fent no és suficient.
Però més enllà dels números legals, els 10, 20 o 40 µg/m3, el més greu és que ja se sap que el 40% dels casos d'asma i bronquitis infantil són causats per la contaminació pel trànsit.
I no només es tracta de malalties, algunes de cròniques, sinó també de deficiències en el desenvolupament cognitiu i fins i tot la mort.
Tant en ciutats grans, com en petites i zones rurals
Però no es tracta només de grans ciutats com Barcelona. L'estudi d'Ecologistes en Acció destaca que hi ha zones rurals on també s'hi registren nivells perillosos.
És el cas d'escoles de localitats com, per exemple, la Pobla de Mafumet, al Tarragonès, on es tripliquen els nivells marcats per l'OMS. O a la la Llagosta, on en 4 dels 5 centres estudiats, els nivells superen els recomanats per l'OMS i la nova directiva europea.
De fet, tant el Vallès Oriental i Occidental concentren el 40% de les escoles que depassen els nivells de 20µg/m3 de la nova directiva europea.
Per tant, en aquestes comarques s'hi haurà de fer molta feina per tal d'arribar als límits legals que es marcaran el 2030, i només queden 3 anys i mig.
Un cas paradigmàtic a Sabadell
Un exemple de les mesures que es poden aplicar és l'escola on els nivells registrats han estat els més alts de totes les escoles de Catalunya, l'Escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell. Els nivells aquí superen fins i tot els límits legals actuals de la UE, 40µg/m3. L'explicació: està just al davant de la principal artèria de trànsit de la cocapital del Vallès Occidental.
A la porta de l'escola hi llueix un cartell indicant que està dins de la zona de baixes emissions. Però per davant no paren de passar-hi cotxes i camions contínuament.
Ja fa temps que entitats ecologistes denuncien que aquesta ZBE té tantíssimes excepcions que no és gens efectiva. Ara, aquestes dades ho demostren.
Així que l'informe fet pels investigadors d'Ecologistes en Acció indica mesures ben clares: reduir-hi el volum de trànsit, disminuir la velocitat permesa a 20km/h, enverdir l'entorn i també enverdir el pati de l'escola. Ara mateix, el pati del centre és totalment de ciment, no hi ha cap punt de vegetació. Tot i així, està clar que la font del problema és el trànsit.
Aquesta és una escola centenària, que ja hi era abans d'aquesta Gran Via de Sabadell
"Exigim mesures a l'administració, perquè no és només la contaminació de l'aire, també el soroll que patim". És la crida que fa la subdirectora de l'escola Mare de Déu de la Salut, Mònica Vázquez Badia, que confirma que la zona de baixes emissions no ha millorat els nivells de contaminació de l'entorn del centre.
Què es pot fer per reduir la contaminació?
Les mesures aplicables aquí són les que l'estudi recomana per a tots els centres de Catalunya. "Un 7% dels centres estudiats sí que compleix les recomanacions de l'OMS" diu Dídac Navarro, que ha liderat l'estudi "però no és perquè s'hi hagin implementat canvis ni mesures, totes són escoles en entorns privilegiats, sense trànsit i en indrets amb moltíssima vegetació".
El que, segons aquest ambientòleg i geòleg, cap de la unitat de qualitat de l'aire d'Ecologistes en Acció, "demostra que el que s'ha de fer en la resta de centres és emular aquestes condicions".
De fet, segons un altre estudi, el de l'Institut de Salut Global, si es reduís un 25% el trànsit motoritzat a Barcelona es podrien evitar unes 200 morts prematures cada any, ja que s'aconseguiria un descens del 17,6% en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2).
Per tant, abans del 2030 "és urgentíssim pacificar tots els entorns escolars, amb vies de vianants o amb un trànsit restringit que no circuli a més de 20 km/h. I sobretot enverdir aquests entorns perquè facin de barrera", diu Navarro.
Ens hi juguem la salut i la vida de les nostres nenes i nens
Per què la contaminació afecta més nenes i nens?
Evidentment, aquestes mesures no només protegirien els infants, sinó a tothom. Però, en el cas dels nens, és més greu.
Primer perquè el seu cos i cervell estan en creixement, i alts nivells de NO2 afecten el desenvolupament cognitiu.
També perquè, com que els patis estan en aquest entorn, fan més activitat física en els indrets contaminats.
I per últim, perquè els nens respiren molts més cops que els adults al llarg del dia.
"Un infant respira entre 80.000 i 40.000 cops al llarg del dia, mentre que un adult només 20.000." explica la pediatra Anna Knorr.
Els pediatres volem deixar de donar medicació als nens per bronquitis i asma
"El que fa falta és que hi hagi mesures públiques per reduir la contaminació" reivindica la pediatra, que afegeix que cada cop veuen més casos de malalties respiratòries a la consulta.
L'ambientòleg i líder de l'estudi, Dídac Navarro, considera que no hi ha prou consciència del problema i les seves conseqüències: "Hem fet l'estudi per visibilitzar el problema i conscienciar l'administració de la necessitat que activin les mesures, que estan definides i ja saben quines són."
Navarro també creu que cal que les escoles i les famílies en siguin conscients: "Falten més patis verds. I també que els pares i mares entenguin que si porten els seus fills a l'escola en cotxe, agreugen el problema".
L'investigador posa com a exemple positiu una altra escola, aquesta a Barcelona, Doctor Ferran i Clua, on fa pocs anys s'hi va pacificar el carrer d'entrada al centre. "Evidentment hem millorat moltíssim quant a contaminació i a soroll" descriu el director, Quim Martín Bernadó.
Tot i així, aquí s'hi han superat els nivells de la nova directiva europea, ja que un dels carrers que l'envolta té moltíssim trànsit: "Tenim la sort de tenir un pati superverd, un jardí, de fet. Però en la paret que toca al carrer amb trànsit hi estem posant plantes perquè facin de barrera de la contaminació".
I acaba fent una crida a les administracions: "Caldria pacificar els entorns de totes les escoles, que els seus voltants siguin segurs quant a qualitat de l'aire".
