El Tramvia Blau fa 125 anys pendent d'una reforma que n'ha de permetre el retorn
El Tramvia Blau és una de les imatges més emblemàtiques de Barcelona. Inaugurat el 29 d'octubre de 1901, va néixer per connectar l'avinguda del Tibidabo amb el funicular, que permetia completar l'ascens fins al cim. El projecte va ser impulsat pel doctor Salvador Andreu, que volia convertir la muntanya en un espai de lleure per als barcelonins amb el parc d'atraccions.
Per a moltes generacions, el trajecte amb el tramvia ja formava part de l'excursió al Tibidabo. Ho recordava Jordi Ibáñez, especialista en tramvies de l'Associació d'Amics del Ferrocarril, en una entrevista a TV3 l'any 2001. Vint-i-cinc anys després, continua reivindicant el valor d'aquest mitjà de transport.
Era la primera atracció per anar al Tibidabo.
"Tu anaves al Tibidabo a veure les atraccions, però és que el tramvia era la primera atracció", explica Ibáñez. "Per pujar a dalt necessitaven algun transport, van fer el tramvia i després el funicular. En els meus temps, encara me'n recordo que per anar al Tibidabo agafàvem primer el 23, que era el tramvia que sortia de la plaça Catalunya fins al Tibidabo, després el tramvia blau, després el funicular i a dalt les atraccions."
La construcció de la línia va començar el juny del 1900. El recorregut, de 1.276 metres i amb un desnivell de 93 metres, es feia inicialment amb quatre cotxes amb capacitat per a 45 passatgers. El trajecte durava uns vuit minuts i el bitllet costava deu cèntims.
Amb la inauguració del tramvia de Vallvidrera, el 1905, el nombre d'usuaris va començar a disminuir i la continuïtat del servei va arribar a estar en perill. Però quan el 1971 van desaparèixer els tramvies de Barcelona, el Tramvia Blau va quedar com l'únic supervivent de l'antiga xarxa. Llavors era habitual trobar-lo a les postals turístiques, al costat de Floquet de Neu.
Un monument que cal preservar
Jordi Ibáñez creu que la singularitat del Tramvia Blau mereix ser preservada. "Al món existeixen museus de tramvies antics que són operacionals, funcionen. Jo els conservaria en l'estat origen, i els tramvies clàssics els faria circular els caps de setmana", afegeix. Per a aquest especialista, el Tramvia Blau "és un monument".
Almenys a l'altre costat dels Pirineus sí que el consideren un monument. Ara, aquí, sembla que sigui un trasto.
El 1979, la Societat Anònima El Tibidabo el va cedir a la ciutat. Dos anys més tard, el 1981, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en va assumir la gestió, el material mòbil i el manteniment.
La línia va viure una renovació de les vies el 1984 i, més endavant, les obres del Segon Cinturó –l'actual ronda de Dalt– van obligar a modificar-ne el traçat. Després de les actuacions, el servei es va reinaugurar el 14 de desembre de 1991.
Un patrimoni protegit
El valor històric del Tramvia Blau va rebre un reconeixement institucional el maig del 2023, quan la Generalitat va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) trenta elements singulars del patrimoni ferroviari català. Entre aquests béns protegits hi ha les unitats 2, 5, 6, 7, 8 i 10 del Tramvia Blau, així com la jardinera 129, procedent de la transformació de la unitat número 9.
La conservació d'aquests vehicles centenaris requereix una feina constant. Tot i que el servei està aturat, les cotxeres continuen fent tasques de manteniment de les unitats, les instal·lacions, les vies i la catenària.
La línia no està en servei, però hi ha una catenària i unes vies i tot això s'ha de mantenir. I com que no existeixen peces, les fem des de l'inici.
Algunes peces ja no es fabriquen i s'han de fer artesanalment, tal com expliquen els dos mecànics de TMB que hi treballen, José María Vila i Fernando Reyero.
Però conservar el patrimoni també vol dir preservar-ne les característiques originals. Jordi Ibáñez considera que algunes modificacions tècniques que s'han fet als vehicles poden desvirtuar-ne el valor històric.
''Els combois 2 i 10 es conserven incorruptes i en estat de marxa. Però alguns cotxes han estat tunejats en els motors i controls, i això a mi no m'agrada. M'agrada que es conservin en estat d'origen, perquè si no arribarà un moment que no sabrem com era un tramvia d'abans", explica.
El 28 de gener del 2018, el Tramvia Blau va fer l'últim trajecte abans de quedar fora de servei. Aquell dia el conduïa el veterà xofer de TMB Lauren Quer. ''Va ser un dia supernostàlgic. Saps això que tens, que has d'aprofitar cada moment, el soroll i tot? Intentar que no s'acabi mai", recorda. "El trajecte va ser rapidíssim. Molta gent que venia a veure'l, perquè sabia que era l'últim, ens venia a saludar, ens portaven bombons... anaves fent el recorregut i et trobaves gent fent fotos. Va ser molt bonic, és el més antic d'Europa!", afegeix Quer.
Una reforma integral pendent
El projecte de reforma està enllestit però l'Ajuntament de Barcelona preveu obrir un procés participatiu amb el veïnat i les entitats del districte de Sarrià-Sant Gervasi. La intervenció té un pressupost estimat de 45,5 milions d'euros i podria començar a finals del 2027. Els treballs s'allargarien entre quatre i sis anys, de manera que el retorn del servei regular se situa en l'horitzó del 2031 al 2033.
El projecte preveu renovar tota la plataforma ferroviària i la catenària, construir un nou col·lector d'aigües pluvials sota l'avinguda del Tibidabo i modernitzar les cotxeres. També inclou la restauració dels set combois històrics: quatre es tornarien a posar en funcionament i tres quedarien preservats.
La proposta de reorganització de la calçada preveu un carril únic de pujada on haurien de conviure el tramvia, els autobusos, els cotxes i les bicicletes. Aquest plantejament ha generat crítiques veïnals.
Mentrestant, les activitats commemoratives dels 125 anys permeten tornar a acostar aquest vehicle històric a la ciutadania. L'exposició d'una de les unitats aquest cap de setmana i les visites a les cotxeres el 14 i 15 de novembre són una oportunitat per recordar-ne la història, però no representen la recuperació del servei regular.