"Estic molt penedida de no haver-ho fet abans": parlar català després de tota una vida aquí

"Estic molt penedida de no haver-ho fet abans." Aquesta és la sensació que comparteixen diverses persones que, tot i portar dècades vivint a Catalunya, no s'havien decidit fins ara a aprendre català ni a parlar-lo amb naturalitat. 

No són joves ni acabades d'arribar: fa més de quaranta anys que formen part del país. Ara, coincidint amb la Setmana de la Llengua de 3Cat, han fet el pas i han explicat la seva història com a membres de la comunitat dels nouparlants de català.

Als micròfons de "La nit dels ignorants", aquests testimonis sincers i amb ganes d'aprendre han explicat la seva experiència i han admès que la gramàtica —i, especialment, la ce trencada— encara se'ls resisteix.

"Era a Catalunya i havia d'aprendre català"

Algunes històries tenen un punt d'inflexió vital. És el cas de la Pepita, una de les alumnes, que recorda com una pèrdua personal la va empènyer a començar de zero i a fer el pas d'aprendre català.

"Vaig venir perquè el meu marit es va morir i llavors vaig pensar: 'No pot ser, Pepita. Ets a Catalunya i, per tant, has d'aprendre català.' I aquí em van rebre molt bé."

Eugènia, alumna: "Miro enrere i veig que he perdut molt de temps"

Altres veus coincideixen en una sensació recurrent: mirar enrere i constatar que potser el pas es podria haver fet abans. És el cas de l'Eugènia García, una de les alumnes del curs, que expressa aquest sentiment amb una franquesa colpidora.

Porto aquí, a Catalunya, molts anys. Penso que he perdut molt de temps. Estic penedida de no haver-ho fet abans.

És un testimoni que reflecteix l'experiència de moltes persones que, durant dècades, han viscut al marge de la llengua per por, vergonya o manca d'oportunitats, però que avui decideixen fer el pas amb determinació.

Albert Montaner: "Aprendre català és, sobretot, parlar-lo"

Els docents ho tenen clar. L'objectiu principal no és la perfecció gramatical, sinó animar a parlar. Ho explica Albert Montaner, professor:

"El que fem és animar i facilitar que es parli català, perquè aquestes persones que han vingut fa potser 40 anys no saben català."

A les aules, equivocar-se no està penalitzat. Al contrari: és part essencial del procés.

Poemes, frases mítiques i ces trencades

L'aprenentatge va molt més enllà de memoritzar regles. També passa per descobrir la cultura que s'expressa a través de la llengua. Ho explica Marga Sánchez, professora:

"Em dedico també a fer que entenguin un poema; quan els explico què vol dir, s'adonen que és un món diferent."

I fins i tot hi ha frases icòniques que serveixen com a termòmetre lingüístic. A partir del famós "setze jutges d'un jutjat", els professors animen les alumnes:

Quan sapigueu dir això bé, ja us prendran per catalans.

Tot i que no tot és fàcil. La gramàtica costa, i hi ha lletres que es resisteixen:

"Les ces trencades són les que no em surten bé", expressa una alumna. 

Però l'ambient és distès. De fet, com diuen elles mateixes, s'ho passen pipa.

"És un idioma molt bonic. L'estimo"

Més enllà de la dificultat, el que sobresurt és l'estima per la llengua. Maria Vieito, alumna, ho resumeix amb una frase senzilla però contundent:

"M'agrada aprendre." 

I acaba amb una declaració d'amor al català:

És un idioma molt bonic. M'agrada i, no sé… l'estimo!