L'Iran acusa els Estats Units i Israel de terroristes, però es mostra obert a negociar

Masoud Pezeshkian denuncia a l'ONU la doble vara de mesurar d'Occident: "La bomba atòmica està en mans del règim israelià, però els inspectors venen a l'Iran"

El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha començat la seva intervenció davant l'Assemblea de les Nacions Unides presentant-se com a "víctimes del terrorisme" i acusant els Estats Units i Israel de ser estats "terroristes que assassinen civils innocents en contra de les lleis internacionals".

L'endemà que Donald Trump s'erigís a l'Assemblea General de l'ONU en "constructor de la pau mundial" i alhora amenacés l'Iran amb "aniquilar-los" si no arriben a un acord, Pezeshkian l'ha acusat de ser ell el terrorista, una afirmació que ha fet que la delegació estatunidenca abandonés la sala.

Nosaltres som els que provoquem inestabilitat? I aquells que cometen terrorisme i crims són els protectors de la pau i l'estabilitat?

"He preparat aquest discurs després que els Estats Units ens presentés com a terroristes. Nosaltres som víctimes de terrorisme", ha insistit el president iranià, que ha mostrat imatges de l'aiatol·là Ali Khamenei i d'infants assassinats en bombardejos dels Estats Units i Israel sobre escoles i poliesportius iranians.

"Els que són terroristes i entrenen i protegeixen terroristes ens descriuen a nosaltres com a terroristes. Nosaltres només ens hem defensat", ha insistit.

I ha advertit al president dels Estats Units, als països "assetjadors" i també als diplomàtics de les Nacions Unides que "la resistència del poble iranià només creixerà davant les sancions, les pressions i les intimidacions".

Masoud Pezeshkian ha mostrat imatges de criatures assassinades en el bombardeig d'una escola a l'Iran (Reuters/Mike Segar)

Denuncia la hipocresia d'occident

El president iranià ha justificat que el seu programa de recerca de la tecnologia nuclear és "només per defensar-se", en una regió, ha dit, amb crisis i amenaces contínues:

Busquem l'energia nuclear pel progrés, no per amenaçar ningú amb armes.

I ha posat d'exemple la "devastació de Palestina" i "el genocidi de la població de Gaza que no obtenen justícia i pateixen agressions contínues" per part d'Israel, ha dit, malgrat les resolucions i condemnes internacionals.

El president iranià ha denunciat la hipocresia i la doble vara de mesurar de la comunitat internacional, que envien inspectors a l'Iran i no a Israel, que és qui té armes atòmiques: "La bomba atòmica està en mans del règim israelià, però els inspectors venen a l'Iran", ha dit. 

També ha rebutjat la ingerència de tercers països en els problemes de la regió, després d'assegurar que "els Estats Units vol sacrificar la població per aconseguir els seus objectius il·legítims":

"Les qüestions regionals s'han de resoldre a la regió i per la gent de la regió, no amb poders forans ni en mans d'agressors", ha insistit.

Hem après la lliçó, un món sense poder és perillós, però un món que només entén el llenguatge de la guerra i el bel·licisme no serà segur.

La delegació dels Estats Units ha marxat quan el president iranià els ha acusat de terroristes (Reuters/Mike Segar)

Oberts a negociar, "però sense amenaces"

Pezeshkian ha dit que no necessiten el permís de ningú per desenvolupar la seva "tecnologia militar de defensa", que no es rendiran "ni abaixaran el cap", però que estan oberts a "cooperar i col·laborar" amb la comunitat internacional, sense amenaces.

Dir als Estats Units i als països assetjadors que a Teheran estem oberts al diàleg, la diplomàcia i la negociació, però sense acceptar el llenguatge de la força.

Exteriors de la seu de Nacions Unides a Nova York (Reuters/Kylie Cooper)

Les dues delegacions es van reunir dimarts

Aquest dimarts, tot i el seu discurs amb un marcat to bel·ligerant i amenaçador, el president dels Estats Units va informar més tard que membres del seu govern havien mantingut una reunió de tres hores "molt positiva" amb representants de la delegació iraniana. Trump va confirmar que els emissaris de la Casa Blanca, Steve Witkoff i Jared Kushner, havien estat presents en les converses per abordar un possible acord per posar fi al conflicte amb l'Iran.

Al seu torn, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, va confirmar la reunió amb la participació de mediadors qatarians, i va assenyalar que la trobada va tenir com a objectiu transmetre les condicions de l'Iran per acabar amb la guerra. 

Segons va expressar Baghaei, la fi de la guerra requereix "el cessament de les agressions nord-americanes, l'aixecament del bloqueig naval i de les sancions econòmiques, així com l'alliberament dels actius iranians".

Malgrat les trobades entre bastidors, s'esperava que el discurs del president iranià, Masoud Pezeshkian, alternés el pal i la pastanaga: d'una banda, defensant els interessos del règim dels aiatol·làs i el dret de defensa davant qualsevol agressió i, de l'altra, oferint mà estesa a Washington per assolir una entesa. 

La posició del govern de Teheran va quedar ben clara dimarts minuts després de la intervenció de Trump a la seu de l'ONU. Com a resposta a les amenaces del mandatari nord-americà d'"aniquilar la república islàmica", l'exèrcit iranià va emetre un comunicat en què afirmaven que estan "plenament preparats per infligir cops encara més forts, devastadors i impredictibles als agressors i als dirigents dels Estats Units i del règim sionista". 

El president dels Estats Units, Donald Trump, durant el seu discurs a l'Assemblea General de l'ONU

"Les afirmacions hostils i les reiterades amenaces del president dels EUA contra l'Iran fent ús de la tribuna de les Nacions Unides tenen com a finalitat justificar-ne l'agressió, la provocació d'inseguretat i la pirateria al món, no es basen en la realitat sobre el terreny i serveixen simplement com una eina de propaganda per a consum intern", assenyala el comunicat de les forces armades iranianes.

Resoldre el conflicte amb l'Iran, que implicaria tant la normalització del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz com al de Bab el-Màndeb —aprofitant la influència de Teheran sobre els houthis—, és una de les prioritats de Donald Trump abans de les eleccions de mig mandat del 3 de novembre enmig de la pressió per l'augment del preu de la benzina.     

De Groenlàndia a Veneçuela, l'activitat diplomàtica dels EUA

Més enllà de la trobada amb la delegació iraniana, la Casa Blanca també va aprofitar aquest dimarts la presència de caps d'Estat a Nova York per tancar acords o acostar posicions en qüestions econòmiques i de seguretat. 

Anunciat dies abans, Trump va segellar amb els governs de Dinamarca i Groenlàndia l'acord perquè els Estats Units "assumeixin el control permanent" de la seguretat a l'illa. El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, va assegurar que l'acord deixa clara la lleialtat de Groenlàndia i subratlla la importància de mantenir forta l'OTAN a l'Àrtic, on considera que l'Aliança té un paper clau.

Al luxós hotel Lotte Palace, on Donald Trump va organitzar una recepció amb mandataris estrangers amb motiu de la setmana d'alt nivell de l'ONU, hi va haver una trobada privada entre el president dels EUA i la presidenta veneçolana, Delcy Rodríguez.

La breu conversa va tenir lloc després que a finals d'agost la Casa Blanca anunciés un acord amb el govern de Veneçuela per controlar el 21% de les reserves de petroli del país caribeny. 

En una publicació a les seves xarxes socials, la presidenta veneçolana va parlar d'una "reunió històrica" amb el president dels EUA i va detallar que, entre altres qüestions, van abordar l'"enfortiment de la relació bilateral" i l'avenç d'una agenda de cooperació en àrees estratègiques com energia, mineria o seguretat". 

Delcy Rodríguez també va agrair a Trump l'ajuda proporcionada pels EUA durant els forts terratrèmols del juny, així com el "seu suport al procés de reinserció de Veneçuela en els espais multilaterals". 

Les intervencions de Macron i de la primera ministra japonesa

Qui també va pujar aquest dimarts al faristol de l'Assemblea General de l'ONU va ser el president francès Emmanuel Macron. El mandatari gal va denunciar que la situació a Gaza "ens fa avergonyir-nos a tots" i va tornar a reivindicar el reconeixement de la sobirania de Palestina, un any després que França reconegués l'Estat palestí. 

Per la seva banda, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, va reclamar durant la seva intervenció una profunda renovació del sistema multilateral vigent i, en particular, una reforma urgent del Consell de Seguretat de l'ONU, perquè considera que la seva estructura actual segueix reflectint l'equilibri internacional del 1945 i no respon adequadament a les circumstàncies del present.