La vida després d'intentar suïcidar-se: "És difícil demanar ajuda però si ho fas les coses milloren"

"M'autolesionava perquè el dolor físic em distreia del dolor sentimental que tenia des de petita". És el testimoni d'Aroa Porra, de 20 anys. Des de fa uns mesos es recupera a la Fundació Hospitalàries de Martorell de les darreres temptatives de suïcidi que va viure.

Sent que ha anat millorant en les últimes setmanes i que pot mantenir a ratlla els pensaments sobre voler-se morir, però que amb l'inici de la rutina poden tornar-li en qualsevol moment. "Quan apareixen intento apartar-los. I buscar el perquè d'aquests pensaments, què és el que fa que es manifestin d'aquesta manera". 

El seu cas és un dels més freqüents que rep el telèfon 061 amb consultes sobre conductes suïcides. Entre 2022 i 2026 les persones que més trucades han fet a la línia de prevenció del suïcidi han estat les de la franja d'edat dels 20 als 29 anys, amb 12.800 consultes, seguides dels d'entre 40 i 49 anys, amb 11.415. 

Les dades de Salut mostren com el sistema registra cada any més persones amb idees de suïcidi, però que per primera vegada des de la pandèmia les temptatives disminueixen. D'aquesta manera, els intents s'han reduït un 7% respecte al 2024 i, en canvi, les ideacions suïcides -els atesos per haver expressat la idea de voler-se morir- han augmentat un 17%, en la mateixa tònica que els darrers anys. 

Una combinació de dades que pot llegir-se en clau positiva: el sistema és capaç de donar les eines i la confiança suficient perquè cada vegada més persones comuniquin un pensament de mort abans que facin una temptativa.

Tot i això, Roger Ballescà i Ruiz, coordinador de salut mental infantil i juvenil a la Fundació Hospitalàries Martorell matisa l'anàlisi: "La gent s'atreveix a consultar més, això és cert, i, per tant, constatem que l'estigma en salut mental ha baixat i això ajuda que hi hagi més consultes, però observem que hi ha un malestar a la població molt més gran", descriu el psicòleg. "I l'expressió d'aquest malestar també augmenta, d'una manera molt més crua i directa".

Sobre les morts per suïcidi, el 2025 es van produir 556 suïcidis a Catalunya. Són 9 més que el 2024, però molts menys que el 2023, quan 631 persones es van suïcidar. 

En aquest període de temps, la població total també ha augmentat, i ha passat de 7,9 milions a 8,1 milions de persones. Per aquest motiu, per veure si la situació millora o no quant a morts per suïcidi, la categoria que permet veure-ho és la taxa de mortalitat per suïcidi per cada 100.000 habitants. I en aquest cas s'ha reduït per tercer any consecutiu: passant del 13,4% el 2022, al 13,2% el 2023, a l'11,7% el 2024 i a l'11,4% el 2025. 

El repte de millorar la prevenció i la coordinació 

Els darrers anys el Departament de Salut ha situat la salut mental i la prevenció del suïcidi en una de les seves prioritats com a sistema. Es va reforçar el 061 i el Codi Risc Suïcidi, l'instrument per detectar i atendre les persones en risc. Se n'han fet campanyes publicitàries i també s'han fet contractacions de nous professionals. 

Tot i això, des de les entitats especialitzades consideren que hi ha molta feina per fer. "Aquelles famílies que acompanyem persones en risc sabem que encara estem molt soles", explica Clara Rubio Chumillas, supervivent i presidenta de l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. Només aquest any han acompanyat més de 300 famílies. 

"Sabem que després d'una temptativa, després d'una ideació activa, encara no tenim claredat sobre quins rols hem d'assumir cadascun de nosaltres. Què ha de fer una mare, un pare, l'entorn d'algú que ha fet una temptativa o que ha tingut una ideació suïcida?", apunta Rubio. 

Cal explicar molt bé a aquestes persones quins són els recursos, on poden ser acompanyats i quines limitacions tindran.

En aquest sentit, descriu que són claus les polítiques de proximitat de prevenció del suïcidi en cada municipi, per poder desplegar l'atenció comunitària –escola, famílies, associacions– més enllà de l'atenció sanitària. "Cal una millor coordinació, involucració i claredat sobre què han de fer tots aquests actors". 

Hi coincideix Ballescà: "La situació en general dels serveis de salut mental en tots els estrats, tant sigui a la comunitària com a l'hospitalització, són recursos molt limitats i amb mancances. Això ho sabem des de fa temps i ho sap l'administració".

Seguir parlant del suïcidi

"És bastant difícil el fet de demanar ajuda, però una vegada fas el pas les coses solen anar a millor", explica, des de l'hospital, Aroa Porra.

Hi ha moltes més opcions que les autolesions o els intents de suïcidi.

Professionals i entitats celebren el canvi de paradigma dels darrers anys i que cada vegada sigui menys tabú abordar el suïcidi. "L'efecte contagi no és cert", conclou Rubio: "Podem assegurar i felicitar-nos com a professionals dels mitjans, de la salut mental, activistes i familiars, que el fet de parlar més del suïcidi no n'incrementa les morts". 

De fet, des de la Fundació Hospitalàries Martorell, el psicòleg Roger Ballescà explica que encara cal fer un pas més, i que des de les consultes rutinàries també explorin, directament, si el pacient ha tingut ideacions suïcides. 

I de cara a les famílies: "Preguntar a algú si ha pensat en matar-se, en treure's la vida, no és introduir-li una idea nova, és donar-li la possibilitat d'expressar una cosa que, si hi és, se sentirà molt reconfortada de poder-la explicar".

On buscar ajuda

Qualsevol persona, al llarg de la vida, pot tenir ideacions o tendències suïcides. Si et trobes en aquesta situació, existeixen els telèfons d'ajuda a la prevenció del suïcidi: el 061 i el 900 925 555 de l'Ajuntament de Barcelona. 

El Ministeri de Sanitat també disposa del telèfon 024 per ajudar les persones amb pensaments suïcides.

A més, el Departament de Salut explica que si sents malestar emocional i creus que et supera la situació, pots anar al teu CAP i consultar el metge de família.

I en cas d'una situació de perill amb risc per a la vida es pot trucar al telèfon d'emergències 112.

Existeixen altres recursos com el Telèfon de l'Esperança (gratuït i anònim): 93 414 48 48 i 682 900 500. I per a adolescents i joves hi ha el xat de WhatsApp de suport emocional "Obro Feel", que permet detectar problemes vinculats a la salut mental. Per accedir-hi només cal afegir el número 680 354 155 als contactes del telèfon i iniciar una conversa mitjançant l'aplicació WhatsApp.