L'amnistia, pendent del TJUE: una sentència clau per a Puigdemont i els líders del procés

La sentència del tribunal de Luxemburg, el TJUE, serà el primer pronunciament de la justícia europea en relació amb la llei d'amnistia. Una resolució que serà clau políticament. També jurídicament, perquè podria ajudar a desbloquejar diversos procediments judicials i fer caure algun dels plantejaments de tribunals espanyols que no han aplicat l'amnistia.  

La possibilitat que el pronunciament del TJUE sigui favorable és sobre la taula perquè fa uns mesos l'advocat general del tribunal, Dean Spielmann, va avalar la llei d'amnistia. Es dona la circumstància que, en la majoria de casos, el tribunal europeu fa cas al que diu l'advocat general, tot i que la seva opinió no és vinculant.  Aleshores, l'advocat general va concloure que tant l'objectiu de la llei com la tramitació i també els seus fonaments jurídics no són contraris a les lleis comunitàries. 

La sentència permetrà la tornada de Puigdemont?

La resolució no tindrà una afectació immediata sobre els exiliats Puigdemont, Comín i Puig, ni tampoc per als condemnats per inhabilitació Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. El motiu és perquè la decisió del tribunal de Luxemburg no és en relació amb la causa del procés. 

Tot i això, jurídicament, la sentència hi podria acabar influint perquè el tribunal europeu haurà de decidir si les despeses de l'1-O són amnistiables, i això podria marcar un precedent per a casos penals relacionats amb la malversació. Un delicte que el Suprem s'ha negat a amnistiar.

En quins casos incideix directament la sentència del TJUE?

La decisió afectarà directament dues causes judicials. La del Tribunal de Comptes que va fer la consulta al TJUE i també la dels CDR del cas Judes, de l'Audiència Nacional. 

• Pel que fa al cas del Tribunal de Comptes, el TJUE haurà de decidir si les despeses del referèndum i la promoció a l'estranger van afectar els interessos econòmics de la Unió Europea, una de les excepcions en la llei d'amnistia. El cas implica Junqueras, Turull, Romeva i Bassa; els exiliats Puigdemont, Comín, Puig, i també l'expresident Mas. En total, 35 persones a qui es reclamen gairebé tres milions i mig d'euros.  

• El terrorisme del cas dels CDR és l'altre delicte sobre el qual decidirà també la justícia europea. Tot i que la llei d'amnistia preveia deixar-ne fora només els casos de terrorisme en què hi ha hagut una vulneració greu de drets humans, l'Audiència Nacional hi va posar traves. Tot i el vistiplau de la Fiscalia, el jutge d'aquest cas es va mostrar molt crític amb la llei i la considera contrària al dret comunitari.

Quina repercussió tindria per als líders del procés?

Tot i que la resolució del TJUE no està directament relacionada amb el cas del procés, un aval de l'amnistia podria aplanar la situació dels exiliats i condemnats. Des de fa mesos, el Tribunal Constitucional té pendent resoldre els recursos d'emparament de Puigdemont, Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Comín i Puig perquè el Tribunal Suprem no els va aplicar l'amnistia. 

Uns recursos que es resoldran a la tardor, i la decisió del TC podria estar condicionada pel que ara decideixi el TJUE. La possibilitat que el TC doni la raó als implicats i consideri que s'han vulnerat els drets fonamentals dels afectats és factible per la majoria progressista que té ara el tribunal. Si això passés, el TC podria ordenar al Suprem l'aplicació de l'amnistia, perquè les sentències del Constitucional són d'obligat compliment.

Què s'espera que pugui fer el Tribunal Suprem?

Si el TC dictaminés a favor dels líders del procés, es podrien obrir dos possibles escenaris, tot i que els juristes parlen fins i tot d'altres hipòtesis. 

• El primer escenari seria que el Suprem fes cas de la sentència del TC. Això provocaria que el jutge Manuel Marchena arxivés la causa contra els condemnats pel judici del procés i aixequés la pena d'inhabilitació, per una banda, i per l'altra, el jutge Pablo Llarena deixés sense efecte les ordres de detenció contra els exiliats. 

• L'altre escenari, més probable segons fonts jurídiques dels encausats, és que els dos jutges del Suprem hi posessin traves. La sentència que ha d'emetre la justícia europea no és una consulta plantejada pels jutges del Suprem Marchena i Llarena, ni tampoc respon a l'argument que van plantejar per negar l'amnistia pel delicte de malversació. 

  Això podria donar marge als dos jutges del Suprem per decidir no aplicar l'amnistia als líders del procés, fer una nova consulta al tribunal de Luxemburg i allargar-ne encara més el desenllaç. 

Si finalment es donés aquest segon escenari i el Suprem no fes cas de la sentència del TC, la llei preveu que els afectats puguin promoure el que es coneix com un incident en l'execució de la sentència, el que seria una queixa formal perquè una sentència no s'està complint. Això, però, obre un altre escenari incert, perquè podria suposar un enfrontament directe entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.