L'arriscada aposta de Hezbollah per canviar la seva sort
El 28 de febrer, el dia que els Estats Units i Israel van llançar l'agressió contra l'Iran, a 1.500 quilòmetres de Teheran, a Beirut, no va caure cap míssil, però sí una pregunta existencial de gran transcendència per a Hezbollah: s'havia de sumar a la guerra al costat del seu mentor iranià i llençar atacs a gran escala contra Israel?
El dilema era molt delicat perquè la milícia xiïta encara es refeia de la humiliant derrota que li va infligir l'estat jueu en la guerra que els va enfrontar des del 8 d'octubre del 2023 a finals de novembre del 2024. Van ser 14 mesos d'hostilitats en què Israel va matar els principals líders de Hezbollah i milers de milicians, i va demostrar un gran nivell d'infiltració dins l'organització i va minvar molt les seves capacitats militars.
Durant aquell temps, la milícia es va trobar molt sola, ja que, fos per incapacitat o per falta de voluntat, no va rebre gaire ajuda directa de l'Iran, el gran protector i fundador de la milícia. A més, pel camí va veure com queia el règim de Bashar al-Assad a Síria i es quedava sense un altre aliat i sense una rereguarda clau al país veí.
Per tant, Hezbollah havia de decidir si, en aquest estat d'aparent debilitat i desprestigi (per no parlar d'una ciutadania libanesa exhausta i empobrida), podia reobrir la guerra contra Israel, i si tenia cap garantia d'èxit o, en tot cas, de més èxit que la de l'any anterior.
La resposta de la milícia va tardar 48 hores a arribar i va consistir en una primera salva de coets i míssils contra Israel, seguida de moltes més. Per què va prendre Hezbollah aquella decisió? Quins càlculs va fer de possibles conseqüències i escenaris?
La guerra com una (arriscada) oportunitat
El 2 de març, quan va començar els atacs contra Israel, Hezbollah va justificar l'entrada en el conflicte per "venjar la sang innocent del líder dels musulmans --en referència al líder suprem iranià acabat d'assassinar, Alí Khamenei-- i per confrontar les "repetides agressions israelianes en territori libanès" --que havien continuat malgrat 14 mesos d'alto el foc pactat--.
Aquell era el relat oficial. Ara, l'agència de notícies Reuters ha entrevistat una dotzena d'alts càrrecs de la milícia i el que expliquen, en públic i off the record, és l'estratègia de fons que diuen que persegueixen.
Hezbollah veu en la guerra una oportunitat de revertir el seu debilitament i calcula que la seva participació en les hostilitats al costat de l'Iran mantindrà el conflicte del Líban al centre de l'agenda i que el seu futur s'haurà d'incloure en les negociacions entre Washington i Teheran.
Espera que un cop s'arribi a un acord regional, haurà millorat la seva posició en el conflicte contra Israel, ja que la pressió iraniana farà que els EUA obliguin Tel-Aviv a acceptar un alto el foc més robust que el que va entrar en vigor el novembre del 2024.
El diputat de Hezbollah al parlament libanès, Ibrahim al Moussawi, assegura que "quan els nord-americans i els israelians van començar aquesta guerra contra l'Iran, vam veure que era una oportunitat adequada per a nosaltres, una finestra per estar involucrats en la guerra més gran a la regió".
"Si ens hi implicàvem, continua, podíem iniciar un nou procés per trencar el cercle viciós on els israelians poden atacar, assassinar, bombardejar i matar, sense patir cap venjança o represàlia".
Un diplomàtic que té contacte amb Hezbollah i que cita Reuters descriu la seva decisió d'entrar a la guerra "com una estratègia de supervivència. Sentien que havien de ser part del problema per poder ser part d'una eventual solució regional".
L'alt preu que paga Hezbollah
La milícia libanesa està pagant molt cara la seva estratègia de fer-se un actor indispensable en aquesta crisi. No publica xifres de guerrillers morts, però es calcula que en set setmanes de guerra ha perdut més d'un miler de membres --que se sumen els 5.000 caiguts en la guerra del 2024--.
També ha vist com Israel passava de tenir cinc petites bases dins de territori libanès enganxades a la frontera abans del 2 de març a ocupar el 6% del país. Tel-Aviv ho justifica dient que el seu objectiu és protegir el nord d'Israel dels atacs que li llancen els milicians instal·lats en aquelles zones civils.
L'exèrcit jueu també ha arrasat poblacions senceres, ha despoblat el sud i ha provocat un èxode d'un milió de persones --en un país de 5,8 milions--. Més de 2.700 libanesos han mort per atacs israelians en dos mesos de conflicte, dels quals 380 des de la treva el 17 d'abril.
Hezbollah també ha vist com el conflicte l'aïllava més dins la societat libanesa que, al marge de la comunitat xiïta --la minoria més gran al país--, cada cop està més farta que l'arrossegui a guerres amb Israel i tothom en pagui les conseqüències.
Només esclatar la guerra, el govern libanès va declarar la "prohibició immediata" de totes les operacions militars i de seguretat de Hezbollah, va limitar la seva activitat en l'àmbit polític i va ordenar l'entrega d'armes a l'estat. El dèbil govern de Beirut no té força per imposar-se sobre la guerrilla, però mai fins ara s'havia atrevit a fer un pronunciament com aquest.
I encara a l'abril, el govern libanès --sense el consentiment de la milícia-- va mantenir converses cara a cara amb Israel per primera vegada en dècades. Plegats a Washington, van pactar un alto el foc que Hezbollah no va aprovar i Israel no ha complert.
Per tant, a hores d'ara i a l'espera de com evolucioni el conflicte, l'aposta estratègica de la guerrilla proiraniana no hauria estat gaire reeixida, ja que ni ha aconseguit frenar els atacs d'Israel ni ha forçat la seva retirada, i s'ha distanciat de bona part dels libanesos.
Ara bé, alguns observadors neguen que la guerrilla estigui tan derrotada i admeten que ha ofert més resistència del que es preveia tenint en compte la derrota del 2024.
Yezid Sayigh, expert del think tank Carnegie Center per l'Orient Mitjà, amb seu a Beirut, assegura que "Hezbollah ha demostrat resiliència, potser més de la que molta gent esperava. Ha demostrat que és capaç de dirigir un volum de foc considerable contra objectius israelians i ha pogut mantenir aquest nivell durant tota la guerra de l'Iran i també ara amb l'alto el foc". També ha aconseguit, diu Sayigh, blindar-se de nou de l'espionatge israelià que tant s'havia infiltrat.
"Tot plegat és força impressionant, però no és un guany estratègic, perquè si l'objectiu de Hezbollah era seguir atacant Israel fins que acceptés restaurar la fórmula anterior de treva, no se n'ha sortit. Israel continua atacant el Líban, continua amb les seves demolicions a la frontera i no ha acceptat que se l'empenyi, sigui per mitjans diplomàtics o militars, a respectar de veritat un alto el foc".
Però la guerra més important, la de l'Iran-EUA, està en taules, i els iranians, desafiant també les expectatives, han aconseguit ficar la primera potència en un carreró del qual no saben sortir. Hezbollah confia aguantar com sigui el pols amb Israel el temps que faci falta, fia la seva sort a la de l'Iran i confia que si el seu mentor surt reforçat del conflicte, ell se n'acabi beneficiant.
Però per això necessita tres coses que no té garantides al cent per cent: que l'Iran surti relativament victoriós del conflicte, que li cobreixi les espatlles en les negociacions amb els Estats Units i que aquests, en el marc d'una nova pau regional, obliguin Israel a respectar un alto el foc durador i a retirar-se del sud del Líban.
Preguntat per aquesta possibilitat, el diputat de Hezbollah Ibrahim al-Moussawi assegura: "Tenim una confiança plena en l'Iran i que els iranians no vendran els seus propis amics, a diferència del que fan els altres."
I quan se li repregunta pel preu encara més alt que poden pagar els libanesos per tot plegat, conclou: "No és una qüestió de xifres. No és que no ens importi la vida de les persones, sinó que ens importa més la nostra dignitat, sobirania i la protecció de les persones. Quan comences una guerra de defensa contra la guerra d'agressió, no fas càlculs de quants ciutadans poden ser assassinats per l'enemic."