Macron no accepta la dimissió del ministre de l'Interior i li demana "nous mètodes d'actuació"
Redacció / Agències
El president de França, Emmanuel Macron, ha rebutjat la dimissió del ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, que l'havia presentada després dels greus aldarulls que ha viscut el país aquest cap de setmana.
Nuñez havia presentat la dimissió aquest diumenge, i Macron l'ha mantingut al càrrec per "la necessitat de mantenir el comandament de les forces de seguretat en el context actual".
Ho ha fet públic la presidència de la República Francesa aquest dilluns, afegint que Macron ha encarregat a Nuñez que apliqui "el més aviat possible nous mètodes d'actuació sobre el terreny".
En el comunicat amb el qual han anunciat la continuïtat del ministre, s'afirma que Macron reclama transparència sobre els errors de previsió i d'intel·ligència que han contribuït a les destrosses.
El president francès ha comparegut aquest diumenge a la nit per televisió afirmant que sentia "ràbia i vergonya" per la violència desfermada als carrers, i també ha demanat no confondre les "exigències legítimes" dels manifestants amb l'acció dels "que han destruït i saquejat".
Dimissió demanada per alguns alcaldes
Diversos alcaldes i ajuntaments, entre els quals els de París, Marsella i Llemotges, molt castigats per la violència posterior a les manifestacions, havien demanat la dimissió de Nuñez aquest diumenge.
Aquest dilluns el ministre ha admès que la participació en les manifestacions de dissabte va ser "clarament superior" a les seves previsions, i també que el desplegament policial va ser "asimètric".
De tota manera, tot i que ha dit que havien previst uns 200.000 manifestants, i n'hi va haver més de 500.000, ha afirmat que es van mobilitzar tots els policies i altres cossos de seguretat disponibles, uns 60.000.
Ho ha dit en una entrevista a France Inter, en què també ha admès que "és probable que s'hagi subestimat el nombre de vàndals i saquejadors, i també la presència d'activistes d'extrema esquerra".
Macron se'n va a Kuwait
En la compareixença d'aquest diumenge Macron va anunciar que havia encarregat al primer ministre, Sébastien Lecornu, que es reunís amb "estudiants, professors", patronals i sindicats per buscar solucions.
Aquest dilluns al matí Lecornu ha reunit un gabinet de crisi interministerial, i just després hi ha prevista una reunió amb representants de tots els sectors implicats per "treballar propostes concretes".
El president Macron, però, no és a França: aquest dilluns ha anat a Kuwait en una gira anunciada dimecres passat que passarà també per Bahrain, Qatar i els Emirats Àrabs, oficialment per tractar sobre la crisi a l'estret d'Ormuz.
Conseqüències dels aldarulls
De moment, i per intentar impedir més esclats de violència, el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat tocs de queda parcials en diverses ciutats, sense concretar encara de quines es tracta.
A Marsella, l'Ajuntament de la ciutat ha prohibit les manifestacions i les concentracions al carrer entre el migdia i les 8 del vespre d'aquest dilluns.
Mentrestant, a París les mobilitzacions continuen: aquest dilluns al matí un grup d'estudiants d'art ha bloquejat l'entrada del Louvre, i el museu ha informat que, de moment, està tancat i no es pot visitar.
"Incompetència total" del govern, segons l'oposició
Mentre el govern de Lecornu atribueix la violència als manifestants i a La França Insubmisa, el líder d'aquest partit d'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, ha acusat Nuñez i el seu equip d'"incompetència total".
La resta de l'oposició també ha apuntat al govern de Macron: el socialdemòcrata Rapahël Glucksmann ha lamentat la "impotència" de Macron, i Jordan Bardella, de Reagrupament Nacional, ha afirmat que "el govern ha abandonat completament les seves responsabilitats."
Aquesta crisi, originada per les manifestacions dels estudiants de secundària, arriba només mig any abans de les eleccions presidencials i quan la candidata de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, lidera les enquestes.
És un moment, a més, que França, que és la segona economia més gran de la UE, només per darrere d'Alemanya, està sota la vigilància dels mercats financers, a causa de l'enorme deute que arrossega.