Nou avís dels científics: el Niño podria provocar fenòmens extrems sense precedents aquest any
El 2026 podria convertir-se en l'any més càlid des que hi ha registres, amb oceans en temperatures rècord i mínims històrics de gel àrtic.
Aquest any ja s'han cremat més de 150 milions d'hectàrees al món, el doble de la mitjana habitual i també el doble que el 2024 en aquestes mateixes dates, segons científics de l'Imperial College de Londres.
A Espanya, aquest hivern ha estat el més plujós en gairebé cinc dècades, després d'anys de sequera greu. A Catalunya, la sequera recent ha estat considerada la més llarga i intensa des que hi ha registres moderns.
Encara és massa aviat per saber si aquest any hi haurà un Superniño, però els científics ja alerten que un possible episodi intens del Niño combinat amb l'escalfament global podria desencadenar mesos de calor extrema, sequeres, inundacions i grans incendis forestals.
Els models climàtics apunten que és molt probable que aquest fenomen es desenvolupi a l'estiu i es mantingui fins a finals d'any. Alguns experts adverteixen, fins i tot, que podria ser un dels episodis més intensos de l'últim segle.
El Niño torna amb més escalfament global
La professora de Ciències Climàtiques de l'Imperial College de Londres Friederike Otto demana, però, que no es perdi de vista l'origen del problema:
El Niño és un fenomen natural. Ve i se'n va. En canvi, el canvi climàtic empitjora a mesura que continuem fent servir combustibles fòssils. Per tant, el que ens ha de fer por és el canvi climàtic, no el Niño.
El Niño és un fenomen natural que escalfa les aigües superficials del Pacífic i altera els patrons meteorològics mundials, però aquest cop arriba en un planeta molt més calent que fa només unes dècades, fet que multiplica el risc de fenòmens extrems.
Els primers mesos del 2026 ja estan deixant registres excepcionals. A Austràlia, les temperatures han superat els 40 graus, amb el consegüent risc de grans incendis. A l'Índia, els termòmetres han arribat als 46 graus. I als Estats Units, la calor del març va durar tant que els científics ho consideren un fet pràcticament impossible sense l'impacte de l'emergència climàtica.
Més de 150 milions d'hectàrees cremades
La temporada d'incendis a tot el món sembla que pot ser una de les més greus que s'hagin registrat mai. La superfície cremada supera en més d'un 20% el rècord global anterior, tot i que en moltes regions la temporada forta de focs encara no ha començat.
L'Àfrica concentra bona part d'aquesta escalada, amb rècords històrics de superfície cremada en una quinzena de països, entre els quals el Senegal, Mali, Nigèria o el Sudan. Aquest any ja han cremat 85 milions d'hectàrees al continent, un 23% més que l'últim rècord.
A l'Àsia, els grans incendis a l'Índia, Myanmar, Laos, Tailàndia i el nord-est de la Xina també han batut els registres. La combinació de calor extrema, sequeres persistents i ecosistemes cada vegada més secs ha disparat la propagació dels focs.
Als Estats Units, la superfície cremada gairebé duplica el rècord habitual per aquestes dates, després d'una onada de calor excepcional i d'una sequera que afecta la meitat del país.
A Austràlia, la calor extrema i la manca de pluges han allargat la temporada d'incendis més enllà del que era habitual.
Els científics alerten d'un estiu crític
El climatòleg Daniel Swain, de l'Institut de Recursos Hídrics de Califòrnia, adverteix que tant el 2026 com el 2027 tenen moltes possibilitats de tornar a batre rècords globals de temperatura.
Swain subratlla que un episodi fort del Niño podria causar un escalfament global important, però temporal. A banda, també s'hi ha de sumar l'escalfament provinent de les activitats humanes, que farà que les repercussions durant els pròxims mesos es facin notar:
Probablement, la Terra s'escalfarà per sobre dels 1,5 °C ben bé durant un període d'entre 6 i 12 mesos.
En moltes regions vulnerables --des de l'Amazònia fins al Mediterrani-- la preocupació és que l'estiu del 2026 sigui només l'inici d'una nova escalada climàtica.
Els científics alerten especialment del risc de sequeres greus a l'Amazònia, amb impacte directe sobre milions de persones, cultius, transports fluvials i comunitats indígenes. També recorden que les sequeres extremes ja han provocat episodis de mortalitat massiva de fauna, com els dofins de riu de l'Amazones, que es troben en perill d'extinció.
La directora del Sunway Centre for Planetary Health, Jemilah Mahmood, lamenta que molts governs hagin rebaixat el seu compromís climàtic, quan la crisi climàtica continua accelerant-se:
El clima no hi entén, de discursos polítics.
En la mateixa línia, Patricia Espinosa, exsecretària executiva del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, defensa que actuar contra l'emergència climàtica no és una despesa, sinó una inversió de futur basada en energies renovables, electrificació i adaptació.