Vaga d'educació a tot Catalunya: la veu dels experts en un moment d'inflexió
El sector de l'educació engega una nova tongada de vagues per demanar al govern de la Generalitat que mogui fitxa. Les negociacions entre els sindicats majoritaris i el Departament d'Educació estan completament embarrancades, i els docents tornen a sortir al carrer aquest dimarts en la primera convocatòria d'aturades del maig i juny plantejades per tot Catalunya.
La infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de mestres i professors per organitzar les accions de protesta ha tensat encara més les relacions entre el govern i els sindicats convocants.
Les millores salarials d'aquesta onada de protestes encapçalen la llista de reivindicacions, però són només la punta de l'iceberg.
El sistema educatiu es troba en un punt d'inflexió, en què destaca l'augment de la complexitat a les aules. Això ha obligat a canviar les prioritats i els mètodes dels professionals que treballen a primera línia: els mestres i professors. La seva feina ja no només és fer classe, sinó parar els cops d'aquest canvi de paradigma.
Experts en educació alerten que el sistema està en un carreró sense sortida que cal afrontar immediatament. "Si no s'acaben les vagues és perquè la insatisfacció perdura, és a dir, perquè no s'ha atacat el rovell de l'ou", opina Francesc Padró, catedràtic de Polítiques Educatives a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons ell, fa falta un revulsiu: "Calen mesures valentes i innovadores per sortir de la mediocritat on estem instal·lats."
Per aquests canvis inaudits que ha d'afrontar l'educació pública, les mobilitzacions actuals no s'assemblen a les d'anys enrere. Les dels 80 van servir per consolidar la professió, a principis dels 2000 n'hi va haver contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i les del 2012 eren d'oposició a les retallades.
Segons Karine Rivas, professora d'història de l'educació a la Universitat de Barcelona (UB), "ara es tracta d'aconseguir millores en les condicions de treball, en el dia a dia".
L'escola inclusiva, el principal repte
Exercir la feina de mestre o professor s'ha complicat de manera notable en els darrers anys. Una xifra ho exemplifica: aquest curs 2025-2026, un de cada tres alumnes de Catalunya té una necessitat especial. Un repte per al sistema que, segons Francesc Colomer, exsecretari general de Polítiques Educatives, s'ha d'entomar injectant més diners als centres que més ho necessiten:
Qualsevol mesura universal és una mesura errònia.
Una feina que no respon a les expectatives
A les demandes de l'escola inclusiva, cal sumar-hi la càrrega de treball excessiva, les ràtios elevades i la gestió de la burocràcia. Un còctel que desborda els professionals i provoca sensació d'insatisfacció.
Aquest desencís no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó que s'estén a molts països de l'OCDE. El 27% dels docents es planteja deixar la professió per la pressió i la falta de suport en la feina del dia a dia, segons l'informe TALIS del 2024. Per això Rivas adverteix que la crisi de sistema es tradueix en el fet que la feina dels educadors cada cop és menys atractiva:
El problema de demà no seran les vagues, sinó trobar docents que vulguin estar davant la pissarra.
A això cal sumar-hi un factor més: la carrera professional dels docents és massa plana. Els experts coincideixen que fan falta incentius per potenciar l'evolució professional, amb un paper destacat dels docents veterans per instruir els que s'incorporen al sistema.
La recepta, augmentar la confiança en els docents
La bona feina es reconeix amb bons salaris, però també amb una injecció de confiança a mestres i professors. Un dels motius de la desconnexió entre l'administració i el dia a dia dels centres és que "s'estan delegant responsabilitats, però no els recursos ni la presa de decisió real", explica Rivas.
Segons els experts, una solució pot ser augmentar la confiança i autonomia en els professors, que estan ben formats i responen amb avaluacions contínues.
Enmig d'aquest totum revolutum, una injecció d'optimisme de Colomer, que demana als docents que "no es desanimin i segueixin treballant en els projectes als centres que s'han demostrat exitosos, mentre la macropolítica s'aclareix".
