La indústria catalana s'apunta al negoci de la defensa i Indra s'ofereix per obrir-li portes
Els "programes especials de modernització" van ser la resposta del govern espanyol a la insistència dels socis europeus i, en especial, dels Estats Units, per incrementar la despesa en indústria militar.
L'any passat, La Moncloa va anunciar 16 nous programes, valorats en 10.400 milions d'euros, en un context de "bel·ligerància russa, noves amenaces híbrides i replantejament de l'aliança atlàntica". Però tot indica que en els pròxims anys els pressupostos militars continuaran creixent, sobretot a través de projectes d'abast europeu.
És en aquest marc que empreses com Indra volen crear un "ecosistema industrial" que tingui com una de les referències Catalunya de cara a accedir a nous contractes. Aquest dilluns, l'empresa ha reunit 200 empreses, pimes i també universitats i centres de recerca per presentar la seva aposta. D'entrada, ja té previst formalitzar acords de col·laboració amb 19 empreses.
Segons ha dit el president executiu d'Indra, Àngel Simón, en declaracions a 3CatInfo, el repte que té l'empresa "és ser l'eix central de la defensa i seguretat", però "no ho podem fer sols".
I ha afegit: "Aquest lideratge ha de venir al voltant de tot l'ecosistema. Catalunya és un país innovador, és un país que té indústria, és un país amb talent i sobretot hi ha les persones que ho saben fer. I per tant, dintre de la nostra atracció, Catalunya és un dels llocs més importants per fer-ho", en referència a reforçar les seves capacitats en les anomenades tecnologies duals (civil i militar), ciberseguretat, ciberdefensa i espai.
Més despesa a Europa per guanyar sobirania en defensa
Les relacions polítiques, comercials i també militars entre els Estats Units i la Unió Europea passen per moments complicats i, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, Europa es planteja bastir una política de seguretat pròpia més enllà de la pertinença a l'OTAN. Especialment, en un món cada cop menys segur, on s'estenen els conflictes armats internacionals.
No es tracta de preparar-se per a la guerra, sinó de prevenir-la, asseguren des de Brussel·les. Però per tirar-ho endavant, Europa necessitaria guanyar sobirania militar i reduir la dependència tecnològica i industrial de les empreses nord-americanes.
Això implica incrementar les inversions dels estats europeus, que en el marc de l'OTAN se situaven en el 2% del seu PIB, un percentatge, però, que molts estats tot just ara comencen a assolir. Segons algunes estimacions, per poder-se defensar pel seu compte, Europa hauria de gastar entre el 2,5% i el 3% del PIB de manera sostinguda durant almenys una dècada.
La Comissió Europea ja parla d'aconseguir un 60% de les compres dins de la Unió d'aquí al 2030 per guanyar independència. Però caldria, a més, superar l'actual fragmentació de la despesa que fa cada estat en tancs, avions, drons o TIC d'ús militars.
Sumar forces i donar molta més prioritat als programes conjunts, a través del Fons Europeu de Defensa (EDF), l'Agència Europea de Defensa (EDA), en el marc de la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO).
Es tracta de programes amb una regulació més estricta que als Estats Units i més orientats a la indústria que no a l'aplicació directa en el combat. I sobretot, amb recursos molt més limitats : uns 9.500 M€ entre 2021 i 2027, tot i que els pressupostos militars dels 27 estats de la UE, sumats arriben als 343.000M€ anuals.
Curiosament, es calcula que un 60% del material militar als països europeus de l'OTAN prové actualment dels Estats Units.
Replegar les compres al continent europeu és una gran oportunitat de negoci i de creixement per a les grans empreses que ja estan centrades en la defensa, però igualment per a altres pimes que disposen de "tecnologies duals", que s'apliquen al mercat civil però que podrien tenir també usos militars, i per als que puguin introduir-se en aquest mercat a partir d'ara.
Acompanyar les empreses cap a un nou mercat
La Cambra de Comerç de Barcelona acaba de presentar un estudi en el qual assegura que Catalunya "compta amb una base industrial sòlida que, si bé tradicionalment s'ha centrat en sectors civils, té coneixements i capacitats tecnològiques que són perfectament transferibles a aplicacions de defensa".
En un context d'increment de despesa pública militar, hi ha empreses catalanes a les quals se'ls obre una oportunitat per augmentar la facturació i consolidar o augmentar plantilles. Han calculat que n'hi ha 800 que, potencialment, ja participen o podrien fer-ho en aquest negoci.
I davant les possibles reticències, la Cambra assegura que es podrien crear fins a 10.000 llocs de treball en els pròxims quatre anys.
El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va afirmar en la presentació de l'estudi que aquest negoci pot contribuir a "generar una transformació del mercat laboral actual".
Però no totes hi estarien preparades d'entrada i, segons la Cambra, l'objectiu realista seria que en l'horitzó del 2030 prop de 200 empreses ja hagin fet el pas.
Això sí, per accedir abans que no sigui tard a aquesta finestra d'oportunitat, els autors de l'estudi afirmen que caldria que es posessin al dia accelerant les estrictes certificacions que exigeixen els contractes i creant consorcis industrials per competir pels grans projectes.
Aquí podria ser crucial anar, per exemple, de la mà d'Indra. Pel seu president, Àngel Simón, "el nostre projecte és ser, a més dels líders a Espanya, un ens competitiu a Europa, i per això necessitem que l'ecosistema ens acompanyi. A Europa necessitem gruix, necessitem talent i per això l'ecosistema ha d'anar junt, ha d'anar unit, el talent s'ha de complementar".
Expandir l'activitat al negoci militar
Tot i que històricament s'ha quedat al marge dels contractes de l'exèrcit espanyol i que les grans empreses del sector són sobretot a Madrid i Andalusia, Catalunya també disposa de pimes que ja treballen indirectament en projectes europeus de defensa a través de Navantia, Indra, Airbus, Integrasys, GMV, Sener Aeroespacial o Oesía.
És el cas de Gutmar, una empresa de Sant Cugat del Vallès especialitzada en mecanitzats d'alta precisió, soldadura d'alumini i sistemes hidràulics.
Participa conjuntament amb GDELS-Santa Barbara en el projecte per fabricar un vehicle blindat que serveixi per a operacions militars alhora que per a emergències civils.
De tota manera, Santa Barbara pertany a General Dynamics, un gegant nord-americà de la indústria militar. Una altra prova de com de difícil és desvincular-se dels interessos i la dependència tecnològica dels EUA.
Altres empreses catalanes també es preparen per entrar-hi. Com Ficosa, que fabrica components de l'automoció d'alta tecnologia, com sistemes de visió digital, connectivitat i assistència a la conducció.
La planta de Ficosa a Viladecavalls està immersa en un Expedient de Regulació d'Ocupació a causa de la caiguda de comandes i l'empresa acaba de crear una divisió de defensa per buscar nous mercats i nous clients.
Quines empreses catalanes podrien sumar-s'hi?
Les principals oportunitats estarien als sectors de l'automoció, aeroespacial, metal·lúrgia, maquinària, TIC i electrònica, ciberseguretat i ciberdefensa, biotecnologia o química. Especialment, en els camps de l'enginyeria i mecanitzat d'alta precisió, robòtica, sensors, materials avançats o el software crític.
I aquí n'hi ha que també disposen, potencialment, de tecnologies clarament transferibles al camp de la defensa.
Posats a especular, seria el cas, per exemple, dels drons que fabrica Hemav a Castellbisbal, que podrien participar en el reconeixement, vigilància, cartografia tàctica i suport a missions militars. Els que produeix a Moià CATUAV, una de les empreses pioneres en drons a Europa, o també AeroDron a Barcelona.
En el camp de la ciberdefensa, hi podrien participar empreses com Ackcent, A2Secure, AllPriv, ja vinculada directament al sector de la defensa, o Blueliv. Companyies especialitzades en la resposta a amenaces i seguretat digital.
Pel que fa a l'espai trobaríem, hipotèticament, la constel·lació de nanosatel·lits de Sateliot, Open Cosmos, especialista en intel·ligència aeroespacial, els sistemes de propulsió de Pangea Aerospace o de comunicació per part de i2Cat.
En robòtica, per exemple, els robots humanoïdes de PAL Robotics, amb possible aplicació dual en la logística militar o la inspecció d'entorns perillosos.
I pel que fa a serveis amb possible utilització dual hi hauria Applus+ Laboratories, dedicada a l'assaig i certificació de productes tecnològics. El centre tecnològic Eurecat, el més important de Catalunya, que treballa en R+D amb tot tipus d'empreses en àrees com la industria i les aplicacions digitals. O, fins i tot, el Barcelona Supercomputer Center (BSC).
Europa, amb la vista posada en la digitalització militar i la IA
Possiblement, el risc més important per a Europa de quedar tecnològicament dependent dels Estats Units a nivell militar és no accelerar prou una capacitat pròpia en hardware i software.
Actualment, els xips que s'utilitzen estan dissenyats als EUA o l'Àsia; són les nord-americanes Microsoft, Amazon i Google les que dominen el núvol on es processen les dades; i el software d'Intel·ligència Artificial també és majoritàriament nord-americà.
Per tant, en un escenari de tensió, Europa estaria condicionada per decisions que es prenguin a Washington o en consells d'administració de les anomenades Big Tech, les grans tecnològiques dels EUA.
Per bé o per mal, conflictes com els d'Ucraïna o Gaza s'han convertit en bancs de proves de la Intel·ligència Artificial: s'ha tornat essencial per identificat objectius i gestionar informació a temps real.
La IA permet processar dades a una velocitat impossible per als humans, recollir-les de múltiples sensors i accelerar la presa de decisions en combat.
Amb tot, a Europa, l'estat espanyol i el francès també estarien ben posicionats per avançar en la digitalització militar i la guerra electrònica. Precisament amb grans empreses com Indra i Thales que utilitzen sistemes basats en IA. Per bé que aquí, amb una opinió pública en contra i a diferència dels Estats Units, es defensa una aplicació de la IA més ètica i amb humans prenent les decisions finals.
I és que la utilització de la Intel·ligència Artificial en els conflictes comporta profunds problemes ètics. Es planteja el dilema entre velocitat i responsabilitat, perquè com més ràpid és el sistema, menys temps hi ha per deliberar sobre la oportunitat i les conseqüències.
Es pot deixar en mans de sistemes autònoms algunes decisions? Com reaccionen els militars davant de recomanacions de les quals no coneixen els motius? Qui és el responsable quan es produeixen errors catastròfics (perquè la IA s'ha demostrat que en comet)? Els polítics, els militars, les empreses que l'han entrenada?
Un negoci fabulós per a les Big Tech als Estats Units
Segons algunes estimacions, els EUA es podrien haver gastat en defensa entre 850.000M$ i 1,5 B$ anuals durant el segon mandat de Trump, amb una part molt significativa, d'entre 140.000 i 185.000 milions, destinada a tecnologia militar.
A través de la iniciativa AI and Data Acceleration (ADA), el Departament de Defensa vol accelerar l'adopció d'intel·ligència artificial i la gestió avançada de dades dins dels seus comandaments. L'objectiu és poder prendre decisions més ràpides i informades en entorns reals de combat.
Les empreses que més s'estan beneficiant d'aquest pressupost tecnològic no són gaire conegudes: Anduril, amb un contracte de 20.000 M$ centrat en la IA, i Palantir, amb més de 10.000 M$ en contractes de dades.
Però els diners també arriben a les quatre grans empreses tecnològiques, les anomenades Big Tech, aquestes sí que ben conegudes. Es tracta d'Amazon Web Services (AWS), Microsoft, Google (Google Public Sector) i Oracle.
A part d'aquestes, també hi ha una sèrie d'empreses que hi col·laboren, com Accenture, Dell, IBM, Red Hat o VMware. Tot plegat es vehicula a través del JWCC (Joint Warfighter Cloud Capability) centrat en la computació en el núvol, que té assignats 9.000 M$.
Per la seva banda, Space X, una companyia del propietari de Tesla, Elon Musk, acumula ella sola contractes per 7.000 M$ per llançar satèl·lits d'alerta i seguiment de míssils i per operar la constel·lació de satèl·lits de comunicació i observació del Pentàgon.
Open AI, una de les tecnològiques més grans al món, també disposa d'un conveni militar per desenvolupar Intel·ligència Artificial de frontera, és a dir models d'IA més avançats, en el límit tecnològic actual i amb capacitat per actuar autònomament.
Contractes com aquests garanteixen ingressos importants i estables als gegants tecnològics, que reinverteixen en recerca i desenvolupament (R+D) per després aplicar-los al mercat civil global.
Els interessos de les empreses i del govern Trump, cada cop més indestriables
El Pentàgon depèn actualment de tecnologies duals, prioritàriament IA, 5G i computació quàntica, i les inversions en defensa estan servint, també, per reforçar la indústria tecnològica dels EUA com a part d'una estratègia comercial i de seguretat nacional davant dels competidors globals, especialment de la Xina.
El Pentàgon, per evitar possibles vulnerabilitats i alhora consolidar la supremacia del seu complex digital-militar-industrial, ha ordenat a Microsoft, per exemple, que faci auditories internes i acabi amb qualsevol col·laboració de programadors xinesos en els sistemes al núvol.
A més, sovintegen les portes giratòries entre el Departament de Defensa i les grans tecnològiques que reben contractes militars.
En són exemples recents els d'Adam Bosworth, un directiu de Meta nomenat coronel a la reserva, i en el mateix cas estan Kevin Weil i Bob McGrew, d'OpenAI, o Shyam Sankar, de Palantir. Tots ells han entrat a formar part d'una unitat d'innovació de l'Exèrcit.
A l'altra banda trobaríem el cas de l'exgeneral retirat Keith B. Alexander, ara membre del consell d'administració d'Amazon.
Problemes ètics d'aquesta dependència per a la indústria tecnològica
L'estratègia nord-americana, no obstant, també s'està trobant alguns entrebancs. Tot i que xAi ha acceptat sense l'exigència del Pentàgon d'oferir la IA per a tots els usos legals, sense excepcions, altres s'hi estan resistint.
Els treballadors de Google han enviat cartes de protesta i amenaces de vagues si l'empresa continua col·laborant en programes militars.
Protesten per la decisió de la direcció de desmantellar l'equip d'ètica en IA, eliminar la clàusula interna que prohibia armes autònomes, o signar contractes militars més grans que abans. S'oposen a que la seva tecnologia s'estigui utilitzant en armes, vigilància i accions letals, o sigui còmplice de violacions del dret internacional, per molt legals que siguin als EUA.
També el govern Trump ha exigit a Anthropic que elimini línies vermelles que no permeten utilitzar la seva tecnologia per a la vigilància massiva ni per a armes totalment autònomes. Però, en negar-s'hi, l'empresa ha estat declarada de "risc per a la seguretat nacional", s'ha ordenat a les agències federals que deixin d'utilitzar els seus programes immediatament i s'ha amenaçat de prohibir-ho també a tots els contractistes de l'administració federal.
Són només una mostra dels perills de la supeditació d'aquesta indústria als interessos polítics.
