Google cedeix la seva IA a l'exèrcit dels EUA tot i la protesta de 600 treballadors
Google ha signat un contracte amb el Departament de Guerra dels Estats Units per proporcionar-li l'ús d'eines d'intel·ligència artificial, IA, per a "qualsevol finalitat governamental legítima".
Ho han avançat aquest dimarts alguns mitjans nord-americans, just l'endemà de fer-se pública una carta de 600 treballadors de Google, adreçada a la direcció del grup empresarial demanant que no ho fes.
El contracte arriba després d'altres acords similars de l'administració Trump amb les empreses OpenAI i xAI, i de la decisió d'una altra, Anthropic, de renunciar a subministrar eines d'IA a l'exèrcit dels EUA.
Segons els mitjans que ho han avançat, l'acord amb Google inclou una clàusula que impedeix a l'exèrcit fer servir les eines d'IA per a l'espionatge i per a identificar objectius militars:
Les parts acorden que el sistema d'IA no està destinat i no s'ha d'utilitzar per a la vigilància massiva als EUA o les armes autònomes sense la supervisió i el control humans adequats.
Google no podrà saber què fa l'exèrcit
De tota manera, altres clàusules acceptades per Alphabet, la matriu de Google, admeten que no tindrà marge per controlar com es faran servir les eines i, per tant, tampoc podrà vetar res.
Això converteix l'acord en pràcticament un xec en blanc, perquè no podran saber quins usos concrets en fa l'exèrcit, ni tampoc si hi ha de debò una "supervisió i un control humans adequats".
Aquest és precisament l'argument principal que fan servir els treballadors en la carta a Sundar Pichai, màxim executiu d'Alphabet: no hi ha cap garantia que l'exèrcit no faci el que diu que no farà:
Ho poden fer sense el nostre consentiment i no tindrem capacitat ni per saber-ho ni per impedir-ho.
Els treballadors rebutgen els usos secrets de la IA
Els treballadors argumenten que "l'única manera de garantir que Google no s'associa amb aquests danys és rebutjar qualsevol encàrrec de feina classificada" per l'exèrcit dels EUA com a secreta.
Un portaveu de Google ha defensat l'acord a l'agència Reuters, afirmant que dona suport al govern dels EUA en projectes no classificats i també en altres de classificats:
Representa un enfocament responsable per donar suport a la seguretat nacional.
El Departament de Guerra de Trump s'ha negat a comentar aquestes informacions, però anteriorment havia dit que vol que es permeti "qualsevol ús legal" de la IA, i que no espiarà els nord-americans.
Reclamen a l'empresa "límits clars i aplicables"
En aquest sentit, i segons el que han dit els mitjans que ho han avançat, l'acord no impedeix a l'exèrcit fer servir les eines d'IA per a fer espionatge en altres països, cosa que els treballadors també rebutgen.
La carta la signen 580 persones, entre les quals hi ha una vintena de directors i vicepresidents, a més d'alts càrrecs de Google DeepMind, la divisió de recerca en IA d'Alphabet.
Dues de cada tres persones hi apareixen amb noms i cognoms, i la resta de manera anònima. El text reclama que "la IA beneficiï la humanitat", i afegeix que lluitaran per aconseguir-ho: "Els treballadors continuaran organitzant-se contra la militarització de la tecnologia d'IA de Google fins que l'empresa estableixi límits clars i aplicables."
Anthropic va obrir la caixa dels trons
El debat públic sobre l'ús militar de la IA als EUA va esclatar fa 2 mesos, quan Anthropic, l'empresa que lidera ara mateix la IA, va decidir deixar de subministrar serveis a l'exèrcit, i Trump va classificar-la com a un risc per a la seguretat nacional.
Això comporta que quedi exclosa de qualsevol contracte amb l'administració, i l'empresa ho ha portat al sistema judicial per intentar revertir-ho i no perdre's altres tipus de contractes públics.
Després s'ha sabut que l'exèrcit dels EUA va fer servir eines d'Anthropic per als bombardejos a l'Iran i també en l'operació a Veneçuela per segrestar el president d'aquest país, Nicolás Maduro.
La decisió d'Anthropic la van aprofitar de seguida OpenAI, fundada per Sam Altman, i xAI, fundada per Elon Musk, per oferir-se al Departament de Guerra con a substitutes.
Això passa quan s'està celebrant el judici contra Sam Altman i OpenAI arran de la denúncia de Musk, també fundador de l'empresa, que exigeix una indemnització i també que torni a ser declarada com a empresa sense ànim de lucre.
