Novel·les que pugen a l'escenari: recomanacions de teatre per a aquest Sant Jordi 2026
Que la literatura i el teatre són vasos comunicants és una evidència. Hi ha textos teatrals que són autèntica literatura i ha muntatges teatrals que parteixen d'obres literàries.
Que una novel·la pugi a l'escenari fa que l'espectador en descobreixi una nova lectura o que rellegeixi, d'una altra manera, una història que el va fascinar.
D'entre totes les estrenes d'aquesta temporada teatral, una bona colla són adaptacions de novel·les i clàssics de la literatura. N'hem escollit deu que us poden inspirar aquest Sant Jordi i que també us portaran al teatre:
"Permagel", d'Eva Baltasar
Club Editor
Que aquesta novel·la multipremiada hagi arribat a l'escenari de la Texas és una gran notícia. Perquè es tracta d'una de les obres claus dels últims temps d'una autora catalana viva.
L'adaptació teatral que n'ha fet Victòria Szpunberg juntament amb Albert Pijoan ha mantingut el 90% de la paraula de Baltasar, convertint-la en un monòleg en què Maria Rodríguez Soto hi interpreta tots els personatges de l'arc familiar.
La història d'una dona a la quarantena que aspira a suïcidar-se i que cuida la seva neboda hospitalitzada té molt d'humor negre, tendresa i pessimisme lúcid.
"Retorn a Haifa", de Gassan Kanafani
Club Editor. Traducció d'Anna Gil Bardají
Ghassan Kanafani és un dels escriptors palestins més prestigiosos pel seu doble compromís literari i polític. Va ser assassinat pel Mosad quan només tenia 36 anys en un atemptat amb bomba en el qual també va morir la seva neboda. "Retorn a Haifa" és un dolorós retrat d'un món sacsejat per la guerra que parla d'identitat, memòria i també del concepte de "pàtria".
Àlex Rigola ha posat cos i veu a la seva Heartbreak Hotel, en un teatre fet des de l'emergència i el compromís. Un espectacle que rescata la veu dels silenciats per l'horror de la guerra a Palestina.
"Memòries d'Adrià", de Marguerite Yourcenar
Ed. PROA. Traducció de Jaume Creus
Considerada l'obra mestra de l'escriptora francobelga, va revolucionar la novel·la històrica: la vida de l'emperador Adrià narrada per ell mateix amb una profunditat de pensament i bellesa. Escrita en forma de cartes que el mateix emperador Adrià, a les acaballes de la seva vida, escriu a qui serà el seu successor, Marc Aureli.
Yourcenar recrea amb profunditat i precisió la vida del polític i humanista a través dels seus triomfs, fracassos i conspiracions amb les reflexions sobre la vida, l'art i l'amor.
Un personatge d'aquesta categoria necessitava un actor veterà i contundent que l'encarnés: Lluís Homar és Adrià, al Teatre Romea, un polític actual que, davant una malaltia imminent, grava el seu discurs de renúncia. Una obra feta per al lluïment de l'actor que ens retorna a aquest gran clàssic.
"Coral romput", de Vicent Andrés Estellés
El "Coral romput" ha "sobreviscut" en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d'Estellés i del coral s'han proclamat com a signe d'identitat i resistència memorialística.
El muntatge que es va fer el 2024, l'any del centenari del naixement del poeta de Burjassot, torna a la Sala Àtrium en una versió de Marc Chornet i interpretat per Marina Alegre Silva, que amb la simplicitat d'una taula i un espai sonor amplifica el vers del poeta.
"El fill", de Jon Fosse
Editorial Comanegra. Traducció de Laura Segarra Vidal
"El fill" és una obra sobre la família, tensa, bella i subtil, d'un dels grans mestres del teatre contemporani del nord d'Europa, Jon Fosse.
Fosse va ser reconegut amb el premi Nobel de Literatura el 2023, i no sol ser habitual que un dramaturg guanyi un premi literari d'aquesta categoria i menys en una llengua, en aquest cas el nynorsk, una varietat del noruec que parlen menys de 10 milions de parlants.
El teatre de Fosse, tot i que se'l compara amb Ibsen i Beckett, no s'ha prodigat massa als nostres escenaris. És per això que Ferran Utzet ens el redescobreixi a l'escenari del Teatre Lliure. La literatura de Fosse va a l'essència de les històries i fa allò tan difícil de donar veu a allò que no es pot dir.
L'Acadèmia sueca en va destacar "la radical reducció del llenguatge a l'acció dramàtica" i la forma en que "posa al centre l'ansietat humana i l'ambivalència". Que els lectors i espectadors hi diguin la seva.
"El lladre de quaderns", de Gianni Solla
Edicions 62. Traducció de Pau Vidal
"El lladre de llibretes" és un relat colpidor i poètic sobre l'emancipació a través de la cultura, la força de l'amistat, la descoberta de la identitat i la capacitat transformadora de l'art.
David Pintó ha fet l'adaptació teatral d'aquesta història que va descobrir de casualitat i que el va fascinar. L'ha convertit en un monòleg on Albert Triola desplega el seu talent interpretant setze personatges diferents.
El central, és Davide, un pagès que cuida una cort de porcs i que és maltractat pel seu pare. La manera de fugir dels cops i de la vida que li ha tocat és aprenent a escriure i llegir en unes llibretes que roba.
Una història plena de tendresa que en la seva versió teatral, a la Versus Teatre, compta amb tot d'elements que la converteixen en una faula deliciosa: l'escenografia de fusta, de Josep Castells, amb finestres que s'obren i es tanquen; la música, de Clara Peya, i el vestuari de Nídia Tusal.
"La trena", de Laetitia Colombani
Editorial Salamandra. Traducció d'Anna Casassas
Amb gairebé mig milió d'exemplars venuts i quasi trenta traduccions en curs, "La trena" va ser un dels fenòmens editorials de l'any 2017.
En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani –guionista, directora i actriu de reconegut prestigi– aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents (a l'índia, al Canadà i a Itàlia), comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.
L'adaptació teatral de l'exitosa novel·la és una proposta de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i La Perla 29, que ha voltat per tot el territori amb una gran acollida de públic i crítica. El seu èxit, edició rere edició, en garanteix la seva revàlida tant entre els lectors com al teatre.
"La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda
Club Editor
Quan La Veronal, de Marcos Morau, la companyia de dansa catalana més internacional, va anunciar que convertiria aquesta novel·la fosca i pòstuma de Mercè Rodoreda en un muntatge escènic, la literatura catalana va estar d'enhorabona.
Estrenada a la Biennal de Venècia, on va ser rebuda amb una gran ovació, va causar molta curiositat entre el públic que desconeixia l'obra de Rodoreda. El muntatge també va inaugurar la temporada 2025 del Teatre Nacional de Catalunya com tota una declaració d'intencions que conjugava dansa i Rodoreda.
Des d'aleshores, han estat molts els lectors que s'hi han submergit, descobrint-la o redescobrint-la i trobant-la també a l'exposició de Rodoreda que acull el CCCB.
Tant si l'excusa per arribar a "La mort i la primavera" –considerada pels crítics com l'obra mestra de la Rodoreda– ha estat La Veronal com si a través de l'obra de Rodoreda hi ha persones que han conegut la companyia de dansa i el seu llenguatge personalíssim i brillant, això mostra la riquesa de la cultura en el diàleg entre totes les disciplines, sobretot quan estem parlant d'obres mestres.
"Donetes", de Louisa May Alcott
Editorial Viena. Traducció de Mar Vidal
¿Qui no coneix, poc o molt, aquest melodrama immortal de Louisa May Alcott repetidament adaptat al cinema? "Little Woman" és un clàssic indiscutible de la literatura universal, i la directora teatral Lucia Del Greco en va portar al Lliure de Gràcia una versió contemporània, transgressora i radicalment lliure que llança com un míssil al públic d'avui trencant tots els esquemes.
La dramaturga col·loca les quatre germanes en unes capses de metacrilat exposades a la mirada de l'altre, on encarnen les fantasies de tots aquells que prefereixen veure-les tancades dins de les seves precioses gàbies daurades.
Més de 150 anys després d'haver-se publicat, l'editorial Viena –en la seva col·lecció Jardí Secret– va publicar per primera vegada i en català el text íntegre de tota la novel·la.
"El mestre i Margarita", de Mikhaïl Bulgàkov
Edicions 62. Traducció de Xènia Dyakonova
Una novel·la única protagonitzada pel diable en persona. Amb el seu estrambòtic seguici es presenten al Moscou dels anys 30 i sembren el caos en la societat soviètica, alhora que intervenen en la història d'amor del mestre, un escriptor castigat pel règim, i la seva amant Margarita.
Amb dos plans narratius, separats per dinou segles, que ens transporten de Moscou a la Jerusalem bíblica i en els quals es fonen sàtira, tragèdia, misticisme i crítica social, "El mestre i Margarita" continua exercint avui en lectors de tota mena la fascinació de les obres portadores d'un misteri inesgotable.
Amb aquesta obra, Àlex Rigola va estrenar enguany la temporada del Teatre Lliure de Montjuïc amb una posada en escena excel·lent i trepidant. Un muntatge digne del clàssic d'aquest clàssic indiscutible de la literatura russa del segle XX.