Un mes de la crisi migratòria a Ceuta, uns fets que han sacsejat la política espanyola

Aquest diumenge fa un mes que Ceuta va viure una entrada massiva de migrants sense precedents. Entre el 30 i el 31 de juliol, al voltant de 72.000 persones van creuar de forma irregular des del Marroc cap a la ciutat autònoma, que té una població de 83.000 habitants i només 18 quilòmetres quadrats.

Davant la passivitat de les autoritats marroquines, els migrants van entrar caminant per l'espigó fronterer d'El Tarajal o bé nedant. Tot i que l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) ha xifrat en 141 morts –principalment per ofegament– les persones mortes en l'intent d'entrar a Ceuta, el balanç oficial de morts a Espanya és de 83, que són els cossos que han pogut ser recuperats, mentre que el Marroc n'ha confirmat 14.

Després es van desplegar l'exèrcit i la Guàrdia Civil per reforçar la seguretat de la frontera.

Milers de ciutadans de Ceuta s'han expressat els últims dies amb manifestacions i concentracions diàries, majoritàriament pacífiques, en què han reclamat solucions al govern de Pedro Sánchez, han reivindicat l'espanyolitat de la ciutat i han demanat l'expulsió de les persones que van entrar el 30 i el 31 de juliol.

Una única visita de Sánchez a Ceuta

L'endemà de l'entrada massiva Pedro Sánchez es va desplaçar a Ceuta i va qualificar els fets com "una violació i un atac a la integritat territorial d'una ciutat espanyola com és Ceuta". 

Pedro Sánchez va assenyalar en aquell moment que, després de les converses mantingudes amb les autoritats marroquines, ambdós governs havien arribat a la conclusió que "les màfies que trafiquen amb éssers humans s'havien aprofitat de la sentència del Tribunal Suprem" que evita la repatriació immediata d'aquelles persones que hagin entrat a territori espanyol nedant pel mar, per considerar que no existeix una frontera física.

Des d'aleshores, no hem tornat a sentir Sánchez, que ha estat de vacances a Lanzarote, des d'on justifica que ha participat en reunions telemàtiques amb els ministres per gestionar la crisi. 

Segons les últimes dades facilitades per La Moncloa, de les més de 70.000 persones que van entrar a Ceuta, entre el 90% i el 95% van tornar al Marroc durant les primeres 24 o 48 hores. 

A hores d'ara es calcula que 5.000 d'aquests migrants continuen a Ceuta, 3.000 dels quals són menors d'edat. La gestió d'aquestes persones ha generat un problema humanitari, social i polític, en què tant l'oposició com els aliats parlamentaris de Sánchez l'han acusat d'inacció i d'haver reaccionat tard i malament.

El comandament únic, en marxa tres setmanes més tard

No va ser fins al 25 d'agost que el govern espanyol va declarar la situació a Ceuta d'"interès per a la seguretat nacional" i va posar en marxa un comandament únic encapçalat pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, per coordinar la resposta dels onze ministeris amb les autoritats de la ciutat autònoma.

Torres prioritza habilitar nous espais per als migrants i accelerar el retorn cap al Marroc o el trasllat a la Península en el cas dels menors. Des del Congrés, Torres va demanar el suport a la resta de grups, al mateix temps que va fer una crida a rebaixar el to i va demanar als veïns "confiança i tranquil·litat".

A més, el ministre de Política Territorial es va adreçar al PP i a Vox per demanar que contribueixin a retornar la calma i transmetin "un missatge clar de no a la violència":

Les contradiccions dels ministres i els retrets de l'oposició

Durant l'última setmana d'agost diversos ministres del govern espanyol han comparegut al Congrés per donar explicacions de la gestió de la crisi a Ceuta. 

La primera a comparèixer va ser la titular de Defensa, Margarita Robles, que va assegurar que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va fer la tasca que li és "exigible" i va compartir la seva informació tant amb les forces de seguretat de l'Estat com amb la Delegació del Govern espanyol a Ceuta. 

Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar en la seva compareixença que "no hi va haver cap informe" del CNI que entreveiés que el dia 30 de juliol tindria lloc una entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma.

En aquest context de crisi i mirant de capitalitzar el malestar dels ceutins, Alberto Núñez Feijóo ha acusat el govern espanyol d'haver abandonat Ceuta i ha anunciat que el PP es personarà en la causa judicial a l'Audiència Nacional que investiga els fets.

Feijóo ha reclamat la compareixença al Senat de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, després de les contradiccions entre ministres sobre si els serveis d'intel·ligència van avisar. 

En aquest sentit, Ángel Víctor Torres ha acusat Feijóo de fer un ús "electoral" de la crisi i ha descartat que la directora del CNI hagi d'acudir al Senat.

Sánchez compareixerà al Congrés aquest dijous

Enmig d'aquest temporal polític, i més de trenta dies després de trepitjar Ceuta un únic cop després de la crisi, aquest dijous Pedro Sánchez compareixerà al Congrés a iniciativa pròpia, però una setmana abans del que volia, forçat pels seus socis.

Entre les qüestions que haurà d'aclarir hi ha el paper del CNI, després de les contradiccions entre els seus ministres. El president espanyol també haurà d'explicar si el Marroc hi va tenir alguna responsabilitat. En aquest sentit, des del primer moment, el govern espanyol ha defensat l'actuació de Rabat i ha culpat les xarxes socials i l'extrema dreta internacional de difondre mentides i desinformació.

Aquest dimarts el Consell de Ministres aprovarà un paquet d'emergència de 165 milions d'euros que s'injectaran a l'economia de la ciutat, molt castigada per aquesta crisi. Del total previst, 80 milions arribaran ràpidament: en els pròxims quatre mesos.

Entre les mesures, es preveuen 35 milions en ajudes directes a pimes i autònoms i 15 per reactivar el comerç i el turisme, molt afectats per la crisi migratòria. El paquet se suma al pla de 180 milions a més llarg termini que ja havia anunciat el govern espanyol.