Wanda Díaz, l'astrofísica que va quedar cega i ara escolta les estrelles: "L'univers sona caòtic"

L'astrofísica Wanda Díaz Merced, nascuda a Puerto Rico, no s'ha allunyat mai del telescopi tot i la seva discapacitat. En comptes de veure estrelles o galàxies amb el telescopi, ella les escolta amb un sistema que li tradueix moviments, colors i corbes matemàtiques a sons. 

La seva feina a l'Observatori Astronòmic de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, ha demostrat científicament que el so pot proporcionar informació no visible per a l'ull humà.   

Això gràcies a un sistema ideat per ella mateixa i que després va desenvolupar la NASA, anomenat sonidificació. Un projecte que permet als invidents i a les persones amb discapacitat visual experimentar la bellesa i la grandiositat de l'espai. I amb el qual Wanda Díaz pot estudiar el sistema solar d'una manera única.

Però com sona l'univers? 

Amb un entusiasme que s'encomana, l'astrofísica ho ha explicat al programa "Tot es pot parlar" de Catalunya Ràdio: "L'univers sona sense patrons, sona caòtic. És un so sense expectativa harmònica on no has d'esperar res, només has d'estar atent a l'inesperat, quan escoltes l'univers. I això el converteix en una simfonia meravellosa." 

Un sistema que va adaptar la NASA

El que va començar per una limitació s'ha acabat convertint en una peça clau de la investigació científica. Avui dia el so és fonamental per analitzar i explorar les dades del medi interestel·lar. Segons apunta Díaz, "el so es converteix en una eina per poder discernir els ritmes i les lleis inherents a l'univers que abans s'escapaven als humans."

Fa dos anys, la Nasa va publicar 3 sonificacions de dades espacials en la seva plataforma de difusió, juntament amb un documental al voltant del projecte. I van despertar molt d'interès, més enllà de la població invident a qui anaven adreçades. 

El LightSound, un dispositiu per "veure" l'eclipsi 

L'astrofísica porto-riquenya ara col·labora amb la Fundació Asteroide per desenvolupar un projecte que permeti la connexió en temps real amb els telescopis que monitoritzen asteroides i escanegen el medi interestel·lar. 

Un sistema que s'inspira en el funcionament del dispositiu LightSound. Es tracta d'un aparell creat per la Universitat de Harvard, amb la col·laboració de Díaz, per acostar l'astronomia als invidents. 

El LightSound és un dispositiu que tradueix intensitats de llum infraroja a sons a través d'un sensor en temps real. 

A més, una de les estudiants que treballava en el projecte hi va afegir un filtre de color que n'amplia l'experiència, segons explica l'astrofísica: "És un filtre perquè puguem sentir el color roig, el verd, el blau... i els distingim per diferents llargs d'ones sonores."

Després, ella mateixa va crear l'aplicació que es connecta al telescopi i quan arriba la imatge a l'ordinador o a la televisió, permet anar sentint els diferents sons. 

És a través d'un dispositiu com aquest que moltes persones invidents i amb deficiències visuals podran seguir l'evolució de l'eclipsi de 12 d'agost a Catalunya. Ja s'han fet proves pilot. 

L'Isaac, un estudiant de quart d'ESO, ha participat en els tallers inclusius de l'ONCE per provar el LightSound. "Vam fer servir diversos elements com el Light Sound per poder identificar quanta llum hi havia abans de l'eclipsi. Quan comença, el so passa a més greu i després, el soroll s'atura en el moment de l'eclipsi total. I quan torna a sortir el sol, va de més greu a més agut." 

L'Isaac ha agraït a Díaz durant l'entrevista que hagi ideat un dispositiu "meravellós perquè les persones cegues puguin gaudir de l'eclipsi com les altres, però sobretot, que hagi demostrat que la ciència, la física i l'astronomia són per a tothom i no per a determinats col·lectius". 

La ciència, un territori molt poc inclusiu

Tot i que ella pot desenvolupar la seva feina sense problemes malgrat la seva discapacitat, Wanda Díaz lamenta que la ciència sigui encara tan poc inclusiva: "No ho és gens, d'inclusiva. Per exemple, jo tinc les meves eines des de fa molt de temps, però sempre em pregunto: com és que aquesta gent tan intel·ligent no ho havia fet abans? I és que tot es decideix d'acord amb el que ells creuen que és possible versus el que consideren impossible."

I entre algunes de les coses que es consideraven impossibles, continua, hi ha el fet que la tecnologia posi les dades científiques a l'abast d'altres sentits humans, d'altres formes sensorials. 

Amb això es crea un discurs que deixa fora les persones amb impediments. És com dir que la física i les matemàtiques nomes són per a persones que són així o aixà

L'astrofísica, que ha participat en diferents xerrades Ted  per compartir la seva història i la seva visió de la ciència, recorda que va fer un curs per a persones amb diversitat funcional. 

Hi havia invidents, persones amb autisme i fins i tot gent que no havia pogut aprendre a llegir. Amb el sistema LightSound van relacionar dades del medi interestel·lar amb diferents canvis ambientals, que era el propòsit del curs. 

"De les 15 persones que venien, cap va abandonar les classes. Tots les van acabar i alguns van fer anàlisis matemàtiques d'abast professional", explica satisfeta. 

Què vull dir amb això? La gent no ha d'anar a la ciència, és la ciència que ha d'arribar a la gent. Simplement buscant la manera de fer les coses diferent.