Carles Rodriguez i la vida dels Sidonie
L'editorial 66rpm ha publicat el llibre "Sidonie. Un dia más en la vida", un magnífic treball del fotògraf Carles Rodriguez. L'obra és una meravella
L'editorial 66rpm ha publicat el llibre "Sidonie. Un dia más en la vida", un magnífic treball del fotògraf Carles Rodriguez.

L'obra és una meravella. Edició i contingut s'uneixen per aixecar una peça mestra, un treball delicat, íntim i potent que va molt més enllà del que és habitual en aquesta mena de llibres. No espereu trobar una típica i tòpica col·lecció d'imatges d'un grup de pop en gira. El treball del Carles és quasi un document psicològic traçat amb amor, professionalitat i dedicació, tres condicions imprescindibles per aconseguir un resultat d'aquesta brillantor.

Carles Rodriguez es belluga habitualment en qüestions relacionades amb la societat i la cultura (literatura, música, retrats, política, poesia) i mostra una sensibilitat especial a l'hora d'afrontar i de presentar el seu treball fotogràfic.
Les seves imatges poden ser directes, frontals i contundents però també tenen la capacitat de mostrar la força dels moments i la delicadesa dels detalls. Amb aquest bagatge sentimental i professional, enganxar-se als Sidonie i mostrar el fruit d'aquest treball representa en certa manera la sublimació de la seva manera de treballar.
Al fet que persegueixen tots els fotògrafs, captar la psicologia del personatge que retraten en una única imatge, el Carles hi suma el coneixement, el contacte diari amb els tres membres de Sidonie, Marc, Jesús i Àxel i aconsegueix un punt de comunicació absolut i envejable. De fet és allò de convertir-se en invisible a força de mostrar-se en tot moment. Enganxar-se a la banda també vol dir que arriba un moment en què ja es pot passar desapercebut i és aleshores quan es pot començar a treballar amb absoluta llibertat creativa, quan l'objectiu aconsegueix captar moments únics on es barreja la confiança i l'ull artístic i entrenat del fotògraf per oferir imatges rotundes, precises i absolutes.

"Sidonie. Un dia más en la vida" és un dietari poderós, carregat d'imatges singulars que no fan altra cosa que mostrar el magnífic ofici de Carles Rodriguez, una sensació que s'obté només fullejant l'obra i trobant-se amb imatges carregades de poesia, de força, de discurs íntim i que es rebla quan el mires amb detall, quan et pots entretenir en cada imatge i anar descobrint els elements que la converteixen en única.

Carles Rodriguez deixa un moment la càmera i ens explica les seves intencions.
Aquest llibre surt de la necessitat de fa molts anys d'explicar d'una manera diferent el dia a dia d'un grup de música. Fa dos anys tots els astres es van posar en línia (il·lusió personal, grup, editorial) i vaig poder tirar endavant aquest projecte. Tenia molt clar el grup, per la seva imatge i els coneixia per coincidir en festivals durant molts anys. La meva idea era obrir la porta del darrere i mirar, ser invisible, introduir-me sense molestar, amb llibertat. És un viatge d'un any pel seu mon, des de llocs especials per ells, a casa seva, de gira, festa i amb la gravació del disc (gran casualitat, no ho sabia), tot per explicar amb imatges una història més propera i desconeguda del grup, mostrar l'ànima del grup, no sé si es pretensiós, però la idea és aquesta. El llibre és de fotografia, o almenys és el que jo vull, els personatges són part d'ell. No volia fer el típic de gira ni res de semblant.

Gràcies Carles

L'obra és una meravella. Edició i contingut s'uneixen per aixecar una peça mestra, un treball delicat, íntim i potent que va molt més enllà del que és habitual en aquesta mena de llibres. No espereu trobar una típica i tòpica col·lecció d'imatges d'un grup de pop en gira. El treball del Carles és quasi un document psicològic traçat amb amor, professionalitat i dedicació, tres condicions imprescindibles per aconseguir un resultat d'aquesta brillantor.

Carles Rodriguez es belluga habitualment en qüestions relacionades amb la societat i la cultura (literatura, música, retrats, política, poesia) i mostra una sensibilitat especial a l'hora d'afrontar i de presentar el seu treball fotogràfic.
Les seves imatges poden ser directes, frontals i contundents però també tenen la capacitat de mostrar la força dels moments i la delicadesa dels detalls. Amb aquest bagatge sentimental i professional, enganxar-se als Sidonie i mostrar el fruit d'aquest treball representa en certa manera la sublimació de la seva manera de treballar.
Al fet que persegueixen tots els fotògrafs, captar la psicologia del personatge que retraten en una única imatge, el Carles hi suma el coneixement, el contacte diari amb els tres membres de Sidonie, Marc, Jesús i Àxel i aconsegueix un punt de comunicació absolut i envejable. De fet és allò de convertir-se en invisible a força de mostrar-se en tot moment. Enganxar-se a la banda també vol dir que arriba un moment en què ja es pot passar desapercebut i és aleshores quan es pot començar a treballar amb absoluta llibertat creativa, quan l'objectiu aconsegueix captar moments únics on es barreja la confiança i l'ull artístic i entrenat del fotògraf per oferir imatges rotundes, precises i absolutes.

"Sidonie. Un dia más en la vida" és un dietari poderós, carregat d'imatges singulars que no fan altra cosa que mostrar el magnífic ofici de Carles Rodriguez, una sensació que s'obté només fullejant l'obra i trobant-se amb imatges carregades de poesia, de força, de discurs íntim i que es rebla quan el mires amb detall, quan et pots entretenir en cada imatge i anar descobrint els elements que la converteixen en única.

Carles Rodriguez deixa un moment la càmera i ens explica les seves intencions.
Aquest llibre surt de la necessitat de fa molts anys d'explicar d'una manera diferent el dia a dia d'un grup de música. Fa dos anys tots els astres es van posar en línia (il·lusió personal, grup, editorial) i vaig poder tirar endavant aquest projecte. Tenia molt clar el grup, per la seva imatge i els coneixia per coincidir en festivals durant molts anys. La meva idea era obrir la porta del darrere i mirar, ser invisible, introduir-me sense molestar, amb llibertat. És un viatge d'un any pel seu mon, des de llocs especials per ells, a casa seva, de gira, festa i amb la gravació del disc (gran casualitat, no ho sabia), tot per explicar amb imatges una història més propera i desconeguda del grup, mostrar l'ànima del grup, no sé si es pretensiós, però la idea és aquesta. El llibre és de fotografia, o almenys és el que jo vull, els personatges són part d'ell. No volia fer el típic de gira ni res de semblant.

Gràcies Carles














