David Viñas Piquer
Fa anys que el personal relacionat amb el món de lletra dona tombs al concepte best-seller. Els uns defensen, els altres diuen que és una aberració cultural,
Fa anys que el personal relacionat amb el món de lletra dona tombs al concepte best-seller. Els uns defensen, els altres diuen que és una aberració cultural, uns tercers s'ho miren amb enveja i fins i tot n'hi ha que hi passen amb indiferència absoluta, tot i que, no hi ha dubte que avui dia és impossible viure d'espatlles al fenomen que ho envaeix tot i ens bombardeja cada cert temps amb els seus impactes mediàtics.
Doncs bé, David Viñas Piquer, un barceloní del 1968 que és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona acaba de publicar a l'editorial Ariel El enigma best-seller, una obra singular i carregada de virtuts que intenta capbussar-se en aquest univers peculiar dels fenòmens literaris que salten de les pàgines de cultura a les de societat.
És un llibre profundament recomanable i ple d'elements que el converteixen en necessari. D'entrada analitza la qüestió des d'un punt de vista gens dogmàtic, allunyant-se del que podria ser el punt de pedanteria erudita que no és gens aliena a operacions d'aquest estil. Viñas resulta planer, didàctic, irònic i divertit sense perdre en cap moment la càrrega de profunditat que ha de tenir un treball d'aquestes característiques. Dit d'una altra manera, és un llibre absolutament seriós presentat d'una forma amena i que enganxa. Qui sap, potser el fet d'estudiar i de llegir best-sellers li ha empeltat una part d'aquest estil ràpid i amb grapa que els caracteritza. Així les coses, no seria res estrany (no evito caure en el tòpic) veure el llibre del David convertit en un supervendes.
El llibre no és en absolut una broma. Al darrere hi ha mesos i mesos de llegir, de buscar entrevistes, declaracions, de contrastar, d'estudiar, de cercar detalls i opinions. El resultat és magnífic. Quan acabeu la nova de Dan Brown apunteu-vos a L'enigma best-seller. Val la pena.
I com sempre, aquí teniu les paraules de l'autor en exclusiva.
Et toca fer classe -ets professor, ves- i entres a l'aula amb la idea d'explicar el Formalisme rus. Aquests dies has llegit un parell de best-sellers inevitables -Els pilars de la terra, posem, o El codi Da Vinci- i ho aprofitaràs per exemplificar amb ells certes qüestions narratològiques. No t'oblidaràs, és clar, del Quixot, i de l'Ulisses, no fos cas que algú pensi que la narratologia formalista no és seriosa. Però, què son aquests ulls tan oberts? Què passa? Ho captes de seguida: el Quixot i l'Ulisses els van estudiar a altres assignatures i per això et segueixen, però els altres dos referents, els best-sellers, només els coneixen perquè és impossible no conèixer-los, com a llibres-notícia que van ser en el seu moment. No els han llegit, doncs. Ho comentes després, fora de classe, amb altres professors: et miren de dalt a baix, com la cosa estranya en què t'acabes de convertir en fer entrar a l'aula obres-escombraries. Potser acabes de perdre uns quants amics, fins i tot. Pobre de tu. Encara et queden els editors, però amb un parell de converses et queda ben clar que tampoc no llegeixen best-sellers. Per qui els has pres?
La cosa t'engresca i et poses a estudiar aquest gran misteri que acabes de descobrir: com esdevenen best-sellers aquestes obres si no les llegeix ningú? Sí, ja saps que els més venuts ho són perquè són els més comprats, però no necessàriament els més llegits. Però també saps que això que acabes d'escriure no s'aguanta de cap manera perquè en el cas dels best-sellers és obvi que hi ha molts lectors al darrere; el problema no és: quants són?, sinó: on?
Els busques desesperadament i vas trobant-ne; fins i tot vas trobant-ne molts, però saps que una cosa és que un llibre sigui molt llegit i una altra cosa que es llegeixi massivament i en un temps rècord, que és el que el fa entrar a la llista dels més venuts i mantenir-s'hi durant un temps mai excessivament llarg, però amb unes conseqüències econòmicament envejables. Decididament no et surten els números: aquí llegeixen molts més i se n'amaguen. Has de saber per què. Investigues i ja ho veus tot més clar: resulta que això dels best-sellers no és literatura sinó tota una altra cosa: literatura no literària, literatura kleenex, literatura de gènere estiuenc, etc. Això diuen els qui poden dir-ho, és clar, els qui controlen el camp literari: qui hi entra i qui no. Comences a veure l'interès de la investigació: les lleis que funcionen dins del camp literari i les que funcionen fora són ben diferents. Per això aquests que venen tant i guanyen tants diners generen tanta antipatia dins del camp: perquè, allà dins, el que importa no és el capital econòmic, sinó el capital simbòlic. Tota una altra cosa: el prestigi literari, el gran benefici de què gaudeixen els escriptors consagrats. Els de debò. Pares l'orella i comences a sentir les veus dels protagonistes: polèmiques i més polèmiques. La sociologia literària, de la mà de Pierre Bourdieu, et proporciona les eines per a veure-hi més enllà de les anècdotes i comprens aleshores què passa realment. I mires d'explicar-ho en un llibre que titules L'enigma best-seller perquè t'has adonat que aquest fenomen té una considerable dimensió enigmàtica, donat que no està relacionat només amb qüestions específicament literàries, sinó que hi entren en joc, i s'interrelacionen, molts altres factors (sí, la teoria literària i la crítica, però també la mercadotècnia, la publicitat, els mitjans de comunicació, les editorials, els agents literaris, etc.). T'enfrontes, com pots, a l'enigma d'aquestes obres considerades fenòmens estranys al camp literari, n'examines el procés configuratiu però no acabes d'entendre per què tothom pensa en les mateixes obres quan parlem de best-sellers, perquè no veus que s'assemblin tant entre elles. Et planteges llavors la possible existència d'una lògica genèrica diferent a la purament classificatòria per tal d'oferir una imatge de conjunt de les obres supervendes i la trobes en els avenços de la teoria literària. Quina sort. Ara ja pots parlar de totes alhora. I ara sí veus certes semblances en el procés configuratiu que segueixen. També trobes molts defectes, moltes ingenuïtats, però això t'ho calles; aquest no és el llibre que tu vols fer. Vols descriure un fenomen; no jutjar-lo. De tant en tant se t'escapa alguna valoració, però. Què hi farem.
Fas un bon repàs de la tradició literària per veure de quins gèneres beuen especialment els autors de bets-sellers per acabar conformant autèntics còctels literaris i vas tenint la sensació que l'enigma és cada cop menys enigmàtic. Ingenu. Al final entens molt bé (o t'ho sembla) com aconsegueixen els best-sellers seduir tantíssims lectors, però l'enigma segueix aquí. Intacte. No només no li has tret mèrits a l'autor de best-sellers (però era això el que volies?), sinó que has aconseguit que realment s'entengui quin és el seu gran desafiament, el gran repte, i com és que ell se'n surt mentre altres, pel mateix camí, s'acaben desorientant i al final es perden. S'ha acabat el llibre i tu no estàs tan frustrat com potser et tocaria perquè ara ja et surten els números: ja saps que aquell d'allí, sí, aquell que s'amaga sota la taula, i aquell altre d'allà, aquell que corre i es tapa la cara amb la bufanda per por que el reconeguis, també són lectors de best-sellers. Així que no t'ha calgut seguir buscant lectors perquè al final has entès que el que havies de buscar era una actitud de lectura que pot adoptar qualsevol i que sovint l'adopten molts. Mira que era fàcil tot plegat.
Gràcies David
Doncs bé, David Viñas Piquer, un barceloní del 1968 que és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona acaba de publicar a l'editorial Ariel El enigma best-seller, una obra singular i carregada de virtuts que intenta capbussar-se en aquest univers peculiar dels fenòmens literaris que salten de les pàgines de cultura a les de societat.
És un llibre profundament recomanable i ple d'elements que el converteixen en necessari. D'entrada analitza la qüestió des d'un punt de vista gens dogmàtic, allunyant-se del que podria ser el punt de pedanteria erudita que no és gens aliena a operacions d'aquest estil. Viñas resulta planer, didàctic, irònic i divertit sense perdre en cap moment la càrrega de profunditat que ha de tenir un treball d'aquestes característiques. Dit d'una altra manera, és un llibre absolutament seriós presentat d'una forma amena i que enganxa. Qui sap, potser el fet d'estudiar i de llegir best-sellers li ha empeltat una part d'aquest estil ràpid i amb grapa que els caracteritza. Així les coses, no seria res estrany (no evito caure en el tòpic) veure el llibre del David convertit en un supervendes.
El llibre no és en absolut una broma. Al darrere hi ha mesos i mesos de llegir, de buscar entrevistes, declaracions, de contrastar, d'estudiar, de cercar detalls i opinions. El resultat és magnífic. Quan acabeu la nova de Dan Brown apunteu-vos a L'enigma best-seller. Val la pena.
I com sempre, aquí teniu les paraules de l'autor en exclusiva.
Et toca fer classe -ets professor, ves- i entres a l'aula amb la idea d'explicar el Formalisme rus. Aquests dies has llegit un parell de best-sellers inevitables -Els pilars de la terra, posem, o El codi Da Vinci- i ho aprofitaràs per exemplificar amb ells certes qüestions narratològiques. No t'oblidaràs, és clar, del Quixot, i de l'Ulisses, no fos cas que algú pensi que la narratologia formalista no és seriosa. Però, què son aquests ulls tan oberts? Què passa? Ho captes de seguida: el Quixot i l'Ulisses els van estudiar a altres assignatures i per això et segueixen, però els altres dos referents, els best-sellers, només els coneixen perquè és impossible no conèixer-los, com a llibres-notícia que van ser en el seu moment. No els han llegit, doncs. Ho comentes després, fora de classe, amb altres professors: et miren de dalt a baix, com la cosa estranya en què t'acabes de convertir en fer entrar a l'aula obres-escombraries. Potser acabes de perdre uns quants amics, fins i tot. Pobre de tu. Encara et queden els editors, però amb un parell de converses et queda ben clar que tampoc no llegeixen best-sellers. Per qui els has pres?
La cosa t'engresca i et poses a estudiar aquest gran misteri que acabes de descobrir: com esdevenen best-sellers aquestes obres si no les llegeix ningú? Sí, ja saps que els més venuts ho són perquè són els més comprats, però no necessàriament els més llegits. Però també saps que això que acabes d'escriure no s'aguanta de cap manera perquè en el cas dels best-sellers és obvi que hi ha molts lectors al darrere; el problema no és: quants són?, sinó: on?
Els busques desesperadament i vas trobant-ne; fins i tot vas trobant-ne molts, però saps que una cosa és que un llibre sigui molt llegit i una altra cosa que es llegeixi massivament i en un temps rècord, que és el que el fa entrar a la llista dels més venuts i mantenir-s'hi durant un temps mai excessivament llarg, però amb unes conseqüències econòmicament envejables. Decididament no et surten els números: aquí llegeixen molts més i se n'amaguen. Has de saber per què. Investigues i ja ho veus tot més clar: resulta que això dels best-sellers no és literatura sinó tota una altra cosa: literatura no literària, literatura kleenex, literatura de gènere estiuenc, etc. Això diuen els qui poden dir-ho, és clar, els qui controlen el camp literari: qui hi entra i qui no. Comences a veure l'interès de la investigació: les lleis que funcionen dins del camp literari i les que funcionen fora són ben diferents. Per això aquests que venen tant i guanyen tants diners generen tanta antipatia dins del camp: perquè, allà dins, el que importa no és el capital econòmic, sinó el capital simbòlic. Tota una altra cosa: el prestigi literari, el gran benefici de què gaudeixen els escriptors consagrats. Els de debò. Pares l'orella i comences a sentir les veus dels protagonistes: polèmiques i més polèmiques. La sociologia literària, de la mà de Pierre Bourdieu, et proporciona les eines per a veure-hi més enllà de les anècdotes i comprens aleshores què passa realment. I mires d'explicar-ho en un llibre que titules L'enigma best-seller perquè t'has adonat que aquest fenomen té una considerable dimensió enigmàtica, donat que no està relacionat només amb qüestions específicament literàries, sinó que hi entren en joc, i s'interrelacionen, molts altres factors (sí, la teoria literària i la crítica, però també la mercadotècnia, la publicitat, els mitjans de comunicació, les editorials, els agents literaris, etc.). T'enfrontes, com pots, a l'enigma d'aquestes obres considerades fenòmens estranys al camp literari, n'examines el procés configuratiu però no acabes d'entendre per què tothom pensa en les mateixes obres quan parlem de best-sellers, perquè no veus que s'assemblin tant entre elles. Et planteges llavors la possible existència d'una lògica genèrica diferent a la purament classificatòria per tal d'oferir una imatge de conjunt de les obres supervendes i la trobes en els avenços de la teoria literària. Quina sort. Ara ja pots parlar de totes alhora. I ara sí veus certes semblances en el procés configuratiu que segueixen. També trobes molts defectes, moltes ingenuïtats, però això t'ho calles; aquest no és el llibre que tu vols fer. Vols descriure un fenomen; no jutjar-lo. De tant en tant se t'escapa alguna valoració, però. Què hi farem.
Fas un bon repàs de la tradició literària per veure de quins gèneres beuen especialment els autors de bets-sellers per acabar conformant autèntics còctels literaris i vas tenint la sensació que l'enigma és cada cop menys enigmàtic. Ingenu. Al final entens molt bé (o t'ho sembla) com aconsegueixen els best-sellers seduir tantíssims lectors, però l'enigma segueix aquí. Intacte. No només no li has tret mèrits a l'autor de best-sellers (però era això el que volies?), sinó que has aconseguit que realment s'entengui quin és el seu gran desafiament, el gran repte, i com és que ell se'n surt mentre altres, pel mateix camí, s'acaben desorientant i al final es perden. S'ha acabat el llibre i tu no estàs tan frustrat com potser et tocaria perquè ara ja et surten els números: ja saps que aquell d'allí, sí, aquell que s'amaga sota la taula, i aquell altre d'allà, aquell que corre i es tapa la cara amb la bufanda per por que el reconeguis, també són lectors de best-sellers. Així que no t'ha calgut seguir buscant lectors perquè al final has entès que el que havies de buscar era una actitud de lectura que pot adoptar qualsevol i que sovint l'adopten molts. Mira que era fàcil tot plegat.
Gràcies David
