Edició de luxe de "El llibre de la selva"

"El llibre de la selva", conegut també com "El llibre de les terres verges", és una de les peces més clàssiques i populars de Rudyard Kipling (Bombai 1865 - Londres 1936), el primer autor britànic que va rebre el Premi Nobel l'any 1907

Actualitzat
"El llibre de la selva", conegut també com "El llibre de les terres verges", és una de les peces més clàssiques i populars de Rudyard Kipling (Bombai 1865 - Londres 1936), el primer autor britànic que va rebre el Premi Nobel l'any 1907. Publicat l'any 1894, recollia les històries que l'autor havia publicat abans en diferents revistes i algunes d'elles amb il·lustracions del seu pare.



És en realitat una col·lecció de relats d'animals amb alliçonament final, tot i que els primers 8 formen part d'una mateixa línia i la resta són totalment independents. L'adaptació que en va fer la factoria Disney li va donar projecció arreu però va desvirtuar el llibre original i la idea que en tenia l'autor.




Baula i Edelvives han publicat ara, en català i castellà, respectivament, una edició de luxe, molt cuidada i d'una gran bellesa que reuneix "El llibre de la selva" i "El segon llibre de la selva" en un únic volum, amb les il·lustracions d'Stuart Tresilian, les originals de John Lock Kipling i les imatges en color basades en les imatges de Tresilian. L'obra s'arrodoneix amb "El gat que anava sol", un dels contes del llibre "Precisament així", el pròleg de Katherine Rundell i "Sí", el poema més famós de Kipling.




Mowgli, Baloo, Bagheera i Shere Khan reviuen de nou, en traducció de Jordi Vidal i Abel Carretero, aquestes meravelloses faules que, disfressades d'històries infantils van servir a Kipling per contraposar la bondat natural de l'home amb la idea contraria, que l'home és el principal depredador de l'home, per apuntar les referències colonials de l'època i també per a fer crítica social de temes com els nens salvatges que es van trobar a l'estat d'Uttar Pradesh, amb característiques feréstegues, menjant carn crua i amb actituds agressives i, en definitiva per exposar el xoc inevitable de dos mons contraris, de dues civilitzacions contradictòries i difícils de casar que ell mateix no acabava d'entendre en tota la seva magnitud.

Anar al contingut