Eduard Carmona

NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

L'amor segueix sent el protagonista absolut i ens permet copsar-lo des de punts de vista molt diferents a amb sensibilitats i plantejaments ben dispars. En qualsevol cas, l'antologia pren el pols a la realitat poètica catalana. Avui tenim a Eduard Carmona i el seu poema, Amor llosc.




la meitat de jo somriu gessamil·la
entornant el ulls cavitat endins
ressegueixo amb les mans xopes
i pansides el teu cos com de fang
a cada moviment l'escata imperceptible
de la teva nuesa s'abandona al misteri
del cos inèdit que et profana
car vols però no vols pel teus vincles
amb un altre home
o dona tant se val
algú que des d'un tron a les fosques
amb els ulls esforçant-se per treure's
els gargots de la teva infidelitat
del full en blanc de la retina
sotjarà
profunditats afectives
gairebé desconegudes
i trobarà a la fi
un desconegut plaer
creient-te escolada
per corredors carnívors de plaers
expulsada tu mentrestant al mar amb violència
com una balena expulsa de tant en tant
una sirena

Gràcies Eduard.