Els poetes i la guerra del Vietnam
Un dels llibres amb que la col·lecció Visor de poesia celebra els 40 anys d'activitat és, de fet, la reparació d'un greuge històric "Con Vietnam (1968)",
Un dels llibres amb que la col·lecció Visor de poesia celebra els 40 anys d'activitat és, de fet, la reparació d'un greuge històric "Con Vietnam (1968)", en edició de Julio Neira.
L'any 1968, la poeta Angelina Gatell (Barcelona, 1926), va contactar amb una mostra significativa dels millor poetes de l'estat espanyol (de totes les llengües i sensibilitats) per bastir una antologia valenta i compromesa que, després de rebre algunes negatives com les de Aguilar i Alfaguara, va acabar a l'editorial Ciencia Nueva que, com corresponia a l'època, tocava sotmetre al tràmit de l'autorització governativa.
Al regim franquista no li agradava gens tot això dels beatniks, el moviment hippie, les protestes antimilitaristes, els autors comunistes i tal i com era previsible, la resposta va ser negativa, anar contra els Estats Units era antifranquista, defensar el català i l'euskera, estava prohibit i per això és fàcil suposar que el censor de torn deuria gaudir força fent brandar el retolador vermell, aconseguint que tota aquesta feina quedés al calaix, perduda entre els molts expedients acumulats de la censura.
De fet, la mateixa Angelina Gatell va dir anys més tard que l'havien detingut, colpejat i maltractat i que ser la responsable d'aquesta antologia va figurar al seu expedient durant molts anys com un llast complicat de salvar.
48 anys després, el professor Julio Neira ha rescatat l'original i ha tret a la llum un volum magnífic, amb els poemes de gent com Alberti, Aleixandre, Goytisolo, Blas de Otero, Salvador Espriu, Pere Quarts, Marta Pessarrodona, Uxío Novoneyra o Celso Emilio Ferreiro, amb les cartes originals de negativa de les editorials i d'algun poeta i l'acceptació entusiasta dels altres.
I ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, podem llegir magnífics poemes (alguns d'ells encara inèdits) contra una de les guerres més absurdes del segle XX (si és que hi ha alguna guerra que no sigui absurda)i restablir en certa manera l'ordre natural de les coses.
L'any 1968, la poeta Angelina Gatell (Barcelona, 1926), va contactar amb una mostra significativa dels millor poetes de l'estat espanyol (de totes les llengües i sensibilitats) per bastir una antologia valenta i compromesa que, després de rebre algunes negatives com les de Aguilar i Alfaguara, va acabar a l'editorial Ciencia Nueva que, com corresponia a l'època, tocava sotmetre al tràmit de l'autorització governativa.
Al regim franquista no li agradava gens tot això dels beatniks, el moviment hippie, les protestes antimilitaristes, els autors comunistes i tal i com era previsible, la resposta va ser negativa, anar contra els Estats Units era antifranquista, defensar el català i l'euskera, estava prohibit i per això és fàcil suposar que el censor de torn deuria gaudir força fent brandar el retolador vermell, aconseguint que tota aquesta feina quedés al calaix, perduda entre els molts expedients acumulats de la censura.
De fet, la mateixa Angelina Gatell va dir anys més tard que l'havien detingut, colpejat i maltractat i que ser la responsable d'aquesta antologia va figurar al seu expedient durant molts anys com un llast complicat de salvar.
48 anys després, el professor Julio Neira ha rescatat l'original i ha tret a la llum un volum magnífic, amb els poemes de gent com Alberti, Aleixandre, Goytisolo, Blas de Otero, Salvador Espriu, Pere Quarts, Marta Pessarrodona, Uxío Novoneyra o Celso Emilio Ferreiro, amb les cartes originals de negativa de les editorials i d'algun poeta i l'acceptació entusiasta dels altres.
I ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, podem llegir magnífics poemes (alguns d'ells encara inèdits) contra una de les guerres més absurdes del segle XX (si és que hi ha alguna guerra que no sigui absurda)i restablir en certa manera l'ordre natural de les coses.
