Enric Masllorens i Cruïlla
La crisi pica amb força al sector del llibre. Recentment han tancat les llibreries Proa i la històrica Catalònia. Les vendes cauen en uns percentatges
La crisi pica amb força al sector del llibre. Recentment han tancat les llibreries Proa i la històrica Catalònia. Les vendes cauen en uns percentatges que se situen al voltant del 18% (en alguns casos concrets més) i tothom fa mans i mànigues per seguir endavant de la manera menys traumàtica possible, mantenint la línea, el projecte i mirant d'evitar al màxim els sotracs. Les empreses redueixen personal, busquen figures mediàtiques que els facin brillar els pressupostos (sovint sense èxit), malden per aprofitar totes les possibilitats de mercat i resen per aconseguir aquell èxit internacional sense precedents que els salvi de la deriva.
Enmig d'aquest panorama preocupant, fa uns mesos saltava una noticia important, de les que no seran mai portada però que potser ho haurien de ser si la literatura tingués el pes social que caldria i no fos un aspecte residual que queda apagat per les primes de risc, els sobres de sotamà i les corrupcions polítiques de tota mena. Qui sap, potser si la literatura tingués més pes social aconseguiríem tenir polítics més cultes i menys (presumptament) lladres, més humanistes i menys "economistes" i la manera de governar seria substancialment diferent i molt més humana. Però bé, aquesta és una reflexió de fons que fuig una miqueta del tema que ens ocupa.
El tema en qüestió és que una de les grans editores de llibres infantils i juvenils d'aquest país, Montserrat Ingla, deixava la direcció literària de Cruïlla després de molts anys d'estar fent una magnífica feina i d'acostar la gran literatura de qualitat als nens i nenes que el dia de demà hauran de fer brandar aquesta societat nostra.
Personalment, em sap molt greu perdre la Montse, i tot i que estic segur que ja sigui amb el seu projecte més personal, Arcàdia, o amb qualsevol altre, aviat en sentirem a parlar de nou, segueixo pensant que és un actiu important, aprofito per desitjar-li la millor de les sorts, sigui quin sigui el nou camí que enceti.
I pel que fa a la nova realitat, la solució empresarial adoptada ha estat que el director de Cruïlla, Enric Masllorens, assumís la direcció literària amb la col·laboració de tot l'equip d'editors. Així doncs, el volant de Cruïlla és ara a mans d'un home que coneix bé el món educatiu, que ha arribat a la gestió des dels esglaons savis, vius i actius de la docència i per això no he volgut deixar passar la oportunitat per demanar-li aquest tex que ens farà veure una miqueta més bé qui és Enric Masllorens.
Provinc del món educatiu. He fet de mestre, de director d'escola i també de professor i director d'Escola de Mestres. Tinc la ferma convicció que la sort de la humanitat està en l'educació, en les mans d'aquells cridats a educar, cridats a infondre raons per esperar i raons per viure. Ho entenc així. I un bon dia tinc la oportunitat de dirigir un editorial de llibre infantil i juvenil i llibre de text. Entenc que la literatura m'ha ajudat molt, que les lectures han estat molt importants en la vida i que llegir educa. Sovint penso en el meu cicle com a lector. Accepto el repte i aquí estic.
Cada persona forja el seu particular cicle de lectures d'acord amb les seves pròpies afeccions i marcat també per uns condicionaments. A la gent del meu tram històric, cultural i professional li va tocar, amb algunes variants, la seqüència que incloïa, al seu degut temps, llibres d'aventures i de pietat, relats fantàstics i romàntics, obres d'espiritualitat, religió i pensament social i polític, manuals útils, textos de formació científica i pedagògica, literatura contemporània, clàssica i altre cop contemporània, poca poesia i assaigs relacionats amb la feina d'educar barrejats amb manuals d'auto ajuda que amago en la lleixa més alta de la llibreria, per tornar i tancar el cicle amb bona literatura i llibres escollits pel plaer de llegir.
La meva biblioteca, força nombrosa i alhora molt heterogènia, naixia amb els primers llibres no obligatoris de literatura juvenil. Una biblioteca conreada amb el deler de la pròpia formació personal que s'ha anat estenent amb una mica de tot. Ara, per raons obvies, estic llegint molta literatura infantil i juvenil de nou. Jo tanco un cicle però voldria que servís per obrir-ne més en altres persones en poder editar bona literatura infantil i juvenil en català des de l'Editorial Cruïlla.
La majoria de llibres importants i interessants que tinc són "meus". Necessito posseir-los i gairebé tots estan subratllats seguint unes regles particulars però fàcilment entenedores: una línia vertical al costat extern dels paràgrafs quan és interessant o m'agrada, dues línies vol dir més important, guionets quan no ho és tant, signes d'admiració o de qüestió i algun comentari amb lletra petita i llapis, línia sota l'escrit quan és vital o quan ho comparteixo molt ... I molts paràgrafs i llibres que m'agradaria haver escrit jo.
He de reconèixer que quan vaig per primer cop a una casa miro la biblioteca i els llibres que hi ha. M'agrada. Penso que diu molt de les persones. També he de dir que m'agrada trobar a les biblioteques literatura infantil i juvenil perquè no cal amagar-la ni arraconar-la a l'habitació dels nens perquè formen part d'aquest cicle personal que he parlat.
Gràcies Enric i molta sort.
Enmig d'aquest panorama preocupant, fa uns mesos saltava una noticia important, de les que no seran mai portada però que potser ho haurien de ser si la literatura tingués el pes social que caldria i no fos un aspecte residual que queda apagat per les primes de risc, els sobres de sotamà i les corrupcions polítiques de tota mena. Qui sap, potser si la literatura tingués més pes social aconseguiríem tenir polítics més cultes i menys (presumptament) lladres, més humanistes i menys "economistes" i la manera de governar seria substancialment diferent i molt més humana. Però bé, aquesta és una reflexió de fons que fuig una miqueta del tema que ens ocupa.
El tema en qüestió és que una de les grans editores de llibres infantils i juvenils d'aquest país, Montserrat Ingla, deixava la direcció literària de Cruïlla després de molts anys d'estar fent una magnífica feina i d'acostar la gran literatura de qualitat als nens i nenes que el dia de demà hauran de fer brandar aquesta societat nostra.
Personalment, em sap molt greu perdre la Montse, i tot i que estic segur que ja sigui amb el seu projecte més personal, Arcàdia, o amb qualsevol altre, aviat en sentirem a parlar de nou, segueixo pensant que és un actiu important, aprofito per desitjar-li la millor de les sorts, sigui quin sigui el nou camí que enceti.
I pel que fa a la nova realitat, la solució empresarial adoptada ha estat que el director de Cruïlla, Enric Masllorens, assumís la direcció literària amb la col·laboració de tot l'equip d'editors. Així doncs, el volant de Cruïlla és ara a mans d'un home que coneix bé el món educatiu, que ha arribat a la gestió des dels esglaons savis, vius i actius de la docència i per això no he volgut deixar passar la oportunitat per demanar-li aquest tex que ens farà veure una miqueta més bé qui és Enric Masllorens.
Provinc del món educatiu. He fet de mestre, de director d'escola i també de professor i director d'Escola de Mestres. Tinc la ferma convicció que la sort de la humanitat està en l'educació, en les mans d'aquells cridats a educar, cridats a infondre raons per esperar i raons per viure. Ho entenc així. I un bon dia tinc la oportunitat de dirigir un editorial de llibre infantil i juvenil i llibre de text. Entenc que la literatura m'ha ajudat molt, que les lectures han estat molt importants en la vida i que llegir educa. Sovint penso en el meu cicle com a lector. Accepto el repte i aquí estic.
Cada persona forja el seu particular cicle de lectures d'acord amb les seves pròpies afeccions i marcat també per uns condicionaments. A la gent del meu tram històric, cultural i professional li va tocar, amb algunes variants, la seqüència que incloïa, al seu degut temps, llibres d'aventures i de pietat, relats fantàstics i romàntics, obres d'espiritualitat, religió i pensament social i polític, manuals útils, textos de formació científica i pedagògica, literatura contemporània, clàssica i altre cop contemporània, poca poesia i assaigs relacionats amb la feina d'educar barrejats amb manuals d'auto ajuda que amago en la lleixa més alta de la llibreria, per tornar i tancar el cicle amb bona literatura i llibres escollits pel plaer de llegir.
La meva biblioteca, força nombrosa i alhora molt heterogènia, naixia amb els primers llibres no obligatoris de literatura juvenil. Una biblioteca conreada amb el deler de la pròpia formació personal que s'ha anat estenent amb una mica de tot. Ara, per raons obvies, estic llegint molta literatura infantil i juvenil de nou. Jo tanco un cicle però voldria que servís per obrir-ne més en altres persones en poder editar bona literatura infantil i juvenil en català des de l'Editorial Cruïlla.
La majoria de llibres importants i interessants que tinc són "meus". Necessito posseir-los i gairebé tots estan subratllats seguint unes regles particulars però fàcilment entenedores: una línia vertical al costat extern dels paràgrafs quan és interessant o m'agrada, dues línies vol dir més important, guionets quan no ho és tant, signes d'admiració o de qüestió i algun comentari amb lletra petita i llapis, línia sota l'escrit quan és vital o quan ho comparteixo molt ... I molts paràgrafs i llibres que m'agradaria haver escrit jo.
He de reconèixer que quan vaig per primer cop a una casa miro la biblioteca i els llibres que hi ha. M'agrada. Penso que diu molt de les persones. També he de dir que m'agrada trobar a les biblioteques literatura infantil i juvenil perquè no cal amagar-la ni arraconar-la a l'habitació dels nens perquè formen part d'aquest cicle personal que he parlat.
Gràcies Enric i molta sort.
