Johann Le Guillerm, el senyor de totes les coses
El Mercat de les Flors, dins del cicle "Circ d'ara mateix" presenta fins el 21 d'abril les insòlites representacions del Cirque Ici, un circ unipersonal
El Mercat de les Flors, dins del cicle "Circ d'ara mateix" presenta fins el 21 d'abril les insòlites representacions del Cirque Ici, un circ unipersonal que ha muntat la seva carpa al mig de la plaça Margarida Xirgu.
L'home que hi ha darrere i davant de l'espectacle "Secret" és Johann Le Guillerm, un francès nascut l'any 1969, de pare escultor i mare ceramista, potser el germen i l'essència d'aquesta devoció pels objectes, per dominar la matèria i la possibilitat de fer-la ballar al ritme del seu desig. Forma part de la primera promoció de l'Escola superirs de les arts del circ de Chalôns-en-Champagne i comença estudiar tècniques funambulisme i de clown. Finalment, després de diverses experiències, crea el Cirque Ici l'any 1994 d'on, l'any 2001 sorgeix el projecte "Attraction" i d'aquí l'actual espectacle "Secret".
No li agrada que facin fotografies dels seus espectacles i quan acaba la funció n'explica els motius als periodistes que tenim la sort de compartir uns minuts parlant amb ell. La combinació d'espectacle i espectador és única i té a veure amb les impressions i les imatges, amb el trauma que crea, lligat a les experiències, a les vivències i al record, per això vol que aquest record sigui un impacte clavat al cervell i no una imatge de mòbil.
Cert és que viure un espectacle de 90 minuts i conversar mitja hora amb el creador no donen prou com per a fer una anàlisi en profunditat del caràcter i de les motivacions, però permet establir uns paràmetres bàsics que, d'entrada, se centren en aquesta dicotomia evident entre artista i personatge que, segons ell "és tot el que no sóc ara mateix, la meva cara oculta"
El que es veu a l'escenari és un personatge que no desentonaria gens ni mica en un escenari post-apocalíptic de l'estil dels Mad Max. Botes curtes de punxa, una mica tronades i que semblen ser un parell de números més grans del que necessitaria en realitat, uns pantalons de cintura ampla que li arriben per sota el pit i que estarien entre torero i obrer especialitzat i un abric llarg que oneja al seu ritme. Ell és prim, fort, sense greix ni excessiu de múscul, amb els ulls clars i el cabell rapat pels costats, amb una grenya al mig del cap i dues trenes llargues que li cauen per damunt les espatlles. El posat és entre il·luminat, desafiant, boig i sorprès, capaç d'anar de la fúria a la tendresa sense perdre en cap moment l'autoritat absoluta sobre tot el que forma el seu regne, públic inclós.
A partir d'aquí sorprenen dues coses, la manera de moure's, controlada, lenta, que es desenvolupa amb una precisió magnètica, quasi hipnòtica i la capacitat per dominar tot l'espai, per començar ensenyorint-se d'un espai buit i sense cap giny digital. Tot el que hi ha és purament analògic, manual, quasi primitiu i la seva presència és un far, un remolí que xucla les mirades i que no permet ni un segon d'absència ni de distracció.
L'inici és una tirallonga de taulons lligats que es mouen com si fossin una peculiar cadena de muntanyes. I ell és el sherpa principal, capaç no només d'escalar-les, sinó de fer que creixin i minvin, que es pleguin i es despleguin, mentre va encaixant les seves sabates punxegudes als intersticis amb una delicades extrema que contrasta profundament amb l'estètica post-punk de tot el muntatge i aconsegueix dirigir-les cap on vol.
"Secret" aconsegueix el que vol Johann, crear mons nous, eliminar la racionalitat de les coses i fer que els objectes es comportin com feres dominades. De fet, entrar a la carpa de l'Ici suposa canviar els paràmetres habituals de mesura i capbussar-se en un univers diferent. Le Guillerm té un sentit grandiós de l'espectacle. Passa sense deixar temps per pensar-hi, de la brutalitat a la tendresa, d'uns moments absolutament físics on la suor li raja a contrallum per les trenes a d'altres d'una sensibilitat extrema, sense deixar de banda l'humor, un punt d'ironia i, sempre, sempre, una inesgotable capacitat de fascinació absoluta.
Capaç d'educar un avió de paper perquè torni una vegada i una altra a la seva mà, com un colom missatger acostumat a portar les noticies d'un prodigi, capaç també de fer baixar del cel un estel de ferros que es belluga magnèticament al ritme de música i que s'acaba desintegrant davant la perplexitat de tothom.
La seva concepció de la vida té molt d'alquimista, de científic empíric, de savi desballestat que observa la vida, que agafa una imatge concreta i la va reduint fins convertir-la en un únic punt. I en aquest punt, paradoxalment hi és tot, la "poca cosa" acaba sent un univers inesgotable. El circ és un espai dedicat a la pràctica minoritària i ell s'esforça cada dia per aconseguir que les coses efímeres siguin la gènesi de tot. Són coses que veu a l'horitzó, les acosta, les interpreta i les torna a allunyar. No explica res, només observa i prova de comprendre. La coneixença ho converteix en cultura.
Com un savi renaixentista, Johann arriba al final gràcies a l'observació, provant, equivocant-se i repetint. El seu espectacle doncs, parteix d'un punt, d'un únic punt i viu en permanent transformació. És física, és filosofia, és matemàtica, és arquitectura, és topografia i, per contra, ell no utilitza cap d'aquestes disciplines a l'hora de concebre'l. Tot és intuïtiu, visceral directe i quasi animal, de pell i de capacitat innata.
Sorprèn i fascina la capacitat absoluta per dominar els objectes, el temps i les emocions. Tot el que hi ha sota la carpa de l'Ici, es mou a voluntat de Le Guillerm. Fustes, taulons, mocadors, bombetes i també la respiració del públic que emmudeix mentre els artefactes impossibles aconsegueixen elevar-se un pis més, desafiar la gravetat i les lleis bàsiques de la solidesa i guanyar alçada i volum. "Secret" és un cercle perfecte, 360º de sensacions complexes, de simplicitat espartana capaç de convertir-se en un univers inèdit on Johann, des del centre, amb moviments que poden ser suaus i delicats o enèrgics i violents i amb els seus grunys guturals, herència dels clowns primitius, llegat de les essències més primàries d'aquest art ancestral, regna sense competència i sense permetre cap escletxa. Res no escapa al seu control, res no es belluga fora del seu desig. És el senyor absolut de les coses i de les voluntats.
I a poc a poc, escena a escena, gest a gest, aconsegueix el seu objectiu, fer que aquest minimalisme ferotge acabi provocant desequilibri, inestabilitat, pertorbació. No hi ha res que recordi al circ tradicional, al que estem acostumats a veure des de sempre i, per contra, com en una paradoxa contradictòria, hi és tot, totes les essències que es van escampant per l'aire a mida que es destapen els flascons, les capses d'aquestes nines russes i minimalistes que ho contenen tot. També controla el temps i gràcies a això, segon a segon, va teixint una tela d'aranya que ho embolcalla tot i que també es manté fidel a ales seves idees, les que es belluguen amb tota la lentitud del món, provant, buscant noves possibilitats de moviment, punt a punt, gest a gest, tot es belluga i acaba assolint un objectiu. El que importa és arribar-hi, no la velocitat que es porti per aconseguir arribar al final.
Johann Le Guillerm és un tafur de fira, un comediant capaç d'enganyar l'ull i els sentits, però també és un mag amb capacitat per transformar l'entorn i fer, no que els conill apaguin de l'interior d'un barret sinó que quedin aferrats als plecs del nostre cervell i deixen de ser efímers i volàtils per convertir-se en un record perenne i viu. És un alquimista capaç de traçar símbols cabalístics que es multipliquen i es transformen davant les nostre mirades atònites, també és un enginyer capaç de crear màquines de moviment perpetu i fascinant amb una aparença que sembla arrencada d'una cadena d'establiments de bricolatge quotidià i un físic amb capacitat per dominar la gravetat, el fum, el pes, la dinàmica, la cinètica o les pautes més elementals de l'equilibri. I potser només és savi, un il·luminat que parla poc però que té moltes coses a dir.
L'home que hi ha darrere i davant de l'espectacle "Secret" és Johann Le Guillerm, un francès nascut l'any 1969, de pare escultor i mare ceramista, potser el germen i l'essència d'aquesta devoció pels objectes, per dominar la matèria i la possibilitat de fer-la ballar al ritme del seu desig. Forma part de la primera promoció de l'Escola superirs de les arts del circ de Chalôns-en-Champagne i comença estudiar tècniques funambulisme i de clown. Finalment, després de diverses experiències, crea el Cirque Ici l'any 1994 d'on, l'any 2001 sorgeix el projecte "Attraction" i d'aquí l'actual espectacle "Secret".
No li agrada que facin fotografies dels seus espectacles i quan acaba la funció n'explica els motius als periodistes que tenim la sort de compartir uns minuts parlant amb ell. La combinació d'espectacle i espectador és única i té a veure amb les impressions i les imatges, amb el trauma que crea, lligat a les experiències, a les vivències i al record, per això vol que aquest record sigui un impacte clavat al cervell i no una imatge de mòbil.
Cert és que viure un espectacle de 90 minuts i conversar mitja hora amb el creador no donen prou com per a fer una anàlisi en profunditat del caràcter i de les motivacions, però permet establir uns paràmetres bàsics que, d'entrada, se centren en aquesta dicotomia evident entre artista i personatge que, segons ell "és tot el que no sóc ara mateix, la meva cara oculta"
El que es veu a l'escenari és un personatge que no desentonaria gens ni mica en un escenari post-apocalíptic de l'estil dels Mad Max. Botes curtes de punxa, una mica tronades i que semblen ser un parell de números més grans del que necessitaria en realitat, uns pantalons de cintura ampla que li arriben per sota el pit i que estarien entre torero i obrer especialitzat i un abric llarg que oneja al seu ritme. Ell és prim, fort, sense greix ni excessiu de múscul, amb els ulls clars i el cabell rapat pels costats, amb una grenya al mig del cap i dues trenes llargues que li cauen per damunt les espatlles. El posat és entre il·luminat, desafiant, boig i sorprès, capaç d'anar de la fúria a la tendresa sense perdre en cap moment l'autoritat absoluta sobre tot el que forma el seu regne, públic inclós.
A partir d'aquí sorprenen dues coses, la manera de moure's, controlada, lenta, que es desenvolupa amb una precisió magnètica, quasi hipnòtica i la capacitat per dominar tot l'espai, per començar ensenyorint-se d'un espai buit i sense cap giny digital. Tot el que hi ha és purament analògic, manual, quasi primitiu i la seva presència és un far, un remolí que xucla les mirades i que no permet ni un segon d'absència ni de distracció.
L'inici és una tirallonga de taulons lligats que es mouen com si fossin una peculiar cadena de muntanyes. I ell és el sherpa principal, capaç no només d'escalar-les, sinó de fer que creixin i minvin, que es pleguin i es despleguin, mentre va encaixant les seves sabates punxegudes als intersticis amb una delicades extrema que contrasta profundament amb l'estètica post-punk de tot el muntatge i aconsegueix dirigir-les cap on vol.
"Secret" aconsegueix el que vol Johann, crear mons nous, eliminar la racionalitat de les coses i fer que els objectes es comportin com feres dominades. De fet, entrar a la carpa de l'Ici suposa canviar els paràmetres habituals de mesura i capbussar-se en un univers diferent. Le Guillerm té un sentit grandiós de l'espectacle. Passa sense deixar temps per pensar-hi, de la brutalitat a la tendresa, d'uns moments absolutament físics on la suor li raja a contrallum per les trenes a d'altres d'una sensibilitat extrema, sense deixar de banda l'humor, un punt d'ironia i, sempre, sempre, una inesgotable capacitat de fascinació absoluta.
Capaç d'educar un avió de paper perquè torni una vegada i una altra a la seva mà, com un colom missatger acostumat a portar les noticies d'un prodigi, capaç també de fer baixar del cel un estel de ferros que es belluga magnèticament al ritme de música i que s'acaba desintegrant davant la perplexitat de tothom.
La seva concepció de la vida té molt d'alquimista, de científic empíric, de savi desballestat que observa la vida, que agafa una imatge concreta i la va reduint fins convertir-la en un únic punt. I en aquest punt, paradoxalment hi és tot, la "poca cosa" acaba sent un univers inesgotable. El circ és un espai dedicat a la pràctica minoritària i ell s'esforça cada dia per aconseguir que les coses efímeres siguin la gènesi de tot. Són coses que veu a l'horitzó, les acosta, les interpreta i les torna a allunyar. No explica res, només observa i prova de comprendre. La coneixença ho converteix en cultura.
Com un savi renaixentista, Johann arriba al final gràcies a l'observació, provant, equivocant-se i repetint. El seu espectacle doncs, parteix d'un punt, d'un únic punt i viu en permanent transformació. És física, és filosofia, és matemàtica, és arquitectura, és topografia i, per contra, ell no utilitza cap d'aquestes disciplines a l'hora de concebre'l. Tot és intuïtiu, visceral directe i quasi animal, de pell i de capacitat innata.
Sorprèn i fascina la capacitat absoluta per dominar els objectes, el temps i les emocions. Tot el que hi ha sota la carpa de l'Ici, es mou a voluntat de Le Guillerm. Fustes, taulons, mocadors, bombetes i també la respiració del públic que emmudeix mentre els artefactes impossibles aconsegueixen elevar-se un pis més, desafiar la gravetat i les lleis bàsiques de la solidesa i guanyar alçada i volum. "Secret" és un cercle perfecte, 360º de sensacions complexes, de simplicitat espartana capaç de convertir-se en un univers inèdit on Johann, des del centre, amb moviments que poden ser suaus i delicats o enèrgics i violents i amb els seus grunys guturals, herència dels clowns primitius, llegat de les essències més primàries d'aquest art ancestral, regna sense competència i sense permetre cap escletxa. Res no escapa al seu control, res no es belluga fora del seu desig. És el senyor absolut de les coses i de les voluntats.
I a poc a poc, escena a escena, gest a gest, aconsegueix el seu objectiu, fer que aquest minimalisme ferotge acabi provocant desequilibri, inestabilitat, pertorbació. No hi ha res que recordi al circ tradicional, al que estem acostumats a veure des de sempre i, per contra, com en una paradoxa contradictòria, hi és tot, totes les essències que es van escampant per l'aire a mida que es destapen els flascons, les capses d'aquestes nines russes i minimalistes que ho contenen tot. També controla el temps i gràcies a això, segon a segon, va teixint una tela d'aranya que ho embolcalla tot i que també es manté fidel a ales seves idees, les que es belluguen amb tota la lentitud del món, provant, buscant noves possibilitats de moviment, punt a punt, gest a gest, tot es belluga i acaba assolint un objectiu. El que importa és arribar-hi, no la velocitat que es porti per aconseguir arribar al final.
Johann Le Guillerm és un tafur de fira, un comediant capaç d'enganyar l'ull i els sentits, però també és un mag amb capacitat per transformar l'entorn i fer, no que els conill apaguin de l'interior d'un barret sinó que quedin aferrats als plecs del nostre cervell i deixen de ser efímers i volàtils per convertir-se en un record perenne i viu. És un alquimista capaç de traçar símbols cabalístics que es multipliquen i es transformen davant les nostre mirades atònites, també és un enginyer capaç de crear màquines de moviment perpetu i fascinant amb una aparença que sembla arrencada d'una cadena d'establiments de bricolatge quotidià i un físic amb capacitat per dominar la gravetat, el fum, el pes, la dinàmica, la cinètica o les pautes més elementals de l'equilibri. I potser només és savi, un il·luminat que parla poc però que té moltes coses a dir.
