"La història del circ a Barcelona" explicada per Ramon Bech i Batlle
Ramon Bech és entrenador superior de bàsquet, però des que era petit, la seva fascinació pel circ el va portar a guardar tot el que hi feia referència
Ramon Bech és entrenador superior de bàsquet, però des que era petit, la seva fascinació pel circ el va portar a guardar tot el que hi feia referència. De mica en mica, la passió es va convertir en una activitat estructurada i constant i això ha fet que, a hores d'ara tingui una de les col·leccions de material circense més importants de tot l'estat i que sigui el coordinador editorial de la col·leccio Fotocirco, de la Circus Arts Foundation.
D'aquí han sorgit llibres com "Amorós Silvestrini i els seus pallassos" (amb Genís Matabosch) i "Totó. Biografía de un payaso" i ara, gràcies a Viena Edicions, a l'Ajuntament de Barcelona i a set anys de recerca, arriba "La història del circ a Barcelona", una amena i documentada mirada per la presència del circ a la ciutat des del segle XVIII fins l'any 1979.
Hi ha veus que afirmen que el circ ha quedat desplaçat (i potser anorreat) pels temps moderns i per les noves tecnologies de l'oci i l'entreteniment, però la veritat és que segueix sent un univers amb una meravellosa capacitat de fascinació. I tot i que és evident i obvi que l'impacte que podia representar veure un lleó, una girafa o un rinoceront en viu a un pam del nas a finals del segle XIX o a començaments del XX, no té res a veure amb el que representa ara, el cert és que la màxima del més difícil encara segueix tenint un magnetisme especial.
Feres, personatges exòtics, deformacions físiques convertides en espectacle, acrobàcies, força, flexibilitat, agilitat, un grapat d'elements que han fet del circ un espectacle amb capacitat per captivar les masses i Barcelona ha viscut des de sempre la història del circ, convertint-se en escenari, parada i subministrador de muntatges circenses.
Antigament les caravanes de circ acampaven fora muralles pel fet de tenir prohibida l'entrada a la ciutat i eren grups que es movien entre l'espectacle, l'almoina i el delicte, convivint amb les classes més desfavorides. Ramon Bech dóna constància del primer circ que es va anunciar amb cartells, el Auriol, l'any 1827, que es va instal·lar al solar de la Rambla on ara hi ha el Liceu. I també del primer circ estable, l'any 1853. Després vindria una època més brillant amb el Teatro Circo Barcelonés, el Circo Ecuestre Alegria, instal·lat a la Plaça de Catalunya o el Gran Circo Real de Ciniselli, al passeig de Gràcia o el Circo Español al Paral·lel.
Grans noms com el Price, l'Olympia, l'Ecuestre, el Festival Mundial del Circo, el Circo de los Muchachos, el Berlín o un dels pocs que encara perdura amb èxit, el Raluy, marquen les fites de la història i l'evolució d'aquesta llarga i fructífera relació entre el circ i la ciutat de Barcelona.
Amb aquest guió de treball, l'autor permet posar en paral·lel l'evolució del circ i també la de la ciutat, aportant així una mirada panoràmica als últims dos segles de vida urbana.
Ramon Bech va traçar aquesta línia divisòria l'any 1979 per diferents motius. D'una banda per no tancar una obra eterna i massa densa i de l'altra perquè aquest any va ser el que va marcar la desaparició d'empreses promotores clàssiques com Circuitos Carcellé i que s'altres com Feijóo-Castilla o els germans Amorós-Silvestrini estesin a punt de fer-ho. També hi va influir la crisi del circ tradicional i l'entrada en escena de les propostes de circ contemporani que demanaven un estudi concret i acurat.
Així doncs, l'estètica i el món del circ clàssic és la base d'aquesta obra que aparta molta documentació escrita i gràfica, amb cartells, fotografies i tot un immens catàleg de meravelles que faran recordar els més vells i que es convertiran en un meravellós viatge en el temps per als més joves.
D'aquí han sorgit llibres com "Amorós Silvestrini i els seus pallassos" (amb Genís Matabosch) i "Totó. Biografía de un payaso" i ara, gràcies a Viena Edicions, a l'Ajuntament de Barcelona i a set anys de recerca, arriba "La història del circ a Barcelona", una amena i documentada mirada per la presència del circ a la ciutat des del segle XVIII fins l'any 1979.
Hi ha veus que afirmen que el circ ha quedat desplaçat (i potser anorreat) pels temps moderns i per les noves tecnologies de l'oci i l'entreteniment, però la veritat és que segueix sent un univers amb una meravellosa capacitat de fascinació. I tot i que és evident i obvi que l'impacte que podia representar veure un lleó, una girafa o un rinoceront en viu a un pam del nas a finals del segle XIX o a començaments del XX, no té res a veure amb el que representa ara, el cert és que la màxima del més difícil encara segueix tenint un magnetisme especial.
Feres, personatges exòtics, deformacions físiques convertides en espectacle, acrobàcies, força, flexibilitat, agilitat, un grapat d'elements que han fet del circ un espectacle amb capacitat per captivar les masses i Barcelona ha viscut des de sempre la història del circ, convertint-se en escenari, parada i subministrador de muntatges circenses.
Antigament les caravanes de circ acampaven fora muralles pel fet de tenir prohibida l'entrada a la ciutat i eren grups que es movien entre l'espectacle, l'almoina i el delicte, convivint amb les classes més desfavorides. Ramon Bech dóna constància del primer circ que es va anunciar amb cartells, el Auriol, l'any 1827, que es va instal·lar al solar de la Rambla on ara hi ha el Liceu. I també del primer circ estable, l'any 1853. Després vindria una època més brillant amb el Teatro Circo Barcelonés, el Circo Ecuestre Alegria, instal·lat a la Plaça de Catalunya o el Gran Circo Real de Ciniselli, al passeig de Gràcia o el Circo Español al Paral·lel.
Grans noms com el Price, l'Olympia, l'Ecuestre, el Festival Mundial del Circo, el Circo de los Muchachos, el Berlín o un dels pocs que encara perdura amb èxit, el Raluy, marquen les fites de la història i l'evolució d'aquesta llarga i fructífera relació entre el circ i la ciutat de Barcelona.
Amb aquest guió de treball, l'autor permet posar en paral·lel l'evolució del circ i també la de la ciutat, aportant així una mirada panoràmica als últims dos segles de vida urbana.
Ramon Bech va traçar aquesta línia divisòria l'any 1979 per diferents motius. D'una banda per no tancar una obra eterna i massa densa i de l'altra perquè aquest any va ser el que va marcar la desaparició d'empreses promotores clàssiques com Circuitos Carcellé i que s'altres com Feijóo-Castilla o els germans Amorós-Silvestrini estesin a punt de fer-ho. També hi va influir la crisi del circ tradicional i l'entrada en escena de les propostes de circ contemporani que demanaven un estudi concret i acurat.
Així doncs, l'estètica i el món del circ clàssic és la base d'aquesta obra que aparta molta documentació escrita i gràfica, amb cartells, fotografies i tot un immens catàleg de meravelles que faran recordar els més vells i que es convertiran en un meravellós viatge en el temps per als més joves.
