L'Obra poètica d'Eudald Puig
D'un temps ençà, sembla que, descomptant els grans noms que es venen i que generen beneficis, el patrimoni poètic català sigui a mans de les petites editorials
D'un temps ençà, sembla que, descomptant els grans noms que es venen i que generen beneficis, el patrimoni poètic català sigui a mans de les petites editorials que s'arrisquen a emprendre projectes ambiciosos, arriscats però culturalment vitals i imprescindibles.
De fet, l'any 2004, la recent nascuda i brillant Edicions del Salobre, publicava l'obra poètica completa del manacorí Miquel Àngel Riera, en una edició ambiciosa i rigorosa que, contra tot pronòstic es va convertir en un èxit. Des d'aleshores, uns quantes editorials petites, veient que les grans abdicaven força del tema, han anat agafant les regnes de la poesia catalana i s'han embarcat en edicions necessàries i complexes com la que acaba de publicar Curbet Edicions dins la col·lecció Vincles, "Obra poètica completa. Eudald Puig".
Puig, nascut a Manlleu l'any 1948, va morir a Terrassa l'any 2013 és un poeta interessant i prou desconegut com per merèixer més atenció de la que se li ha dispensat fins ara. Cal ser optimistes i pensar que disposar de tota la seva obra en un volum, amb el pròleg de Jaume Aulet, que va ser un dels seus alumnes, ajudi a valorar i a considerar la seva feina com es mereix.
De fet poetes de primera línia com Feliu Formosa o Joan Vinyoli van lloar la poesia de Puig, una mirada intensa que reflectia el pas no sempre fàcil del món rural que va viure durant la seva infantesa als àmbits urbans.
El llibre ens permet descobrir o redescobrir Cel de nit (1979 Premi Miquel de Palol), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998), Terres i espais (2003 Premi Joan Teixidor) i La vida entredita (2006 Premi Agustí Bartra) i s'arrodoneix amb Evocacions i un apèndix final amb esbossos, poemes primerencs, poemes dispersos i haikus inèdits.
La lectura d'una obra poètica completa és sempre un exercici meravellós, un regal editorial que permet seguir el camí del poeta des de l'inici fins al final. En aquest cas, l'edició de Quim Curbet, fa que, a més, es puguin descobrir textos inèdits que representen un valor afegit, una mena de tancament del cicle que facilita el coneixement total del poeta, ajudat per l'aportació càlida i exhaustiva d'Aulet, un magnífic guia que ens obre les portes als universos personals de Puig.
L'Eudald era un poeta brillant, capaç d'abandonar-se a la contemplació activa o crítica, contraposant la realitat lírica, la bellesa del paisatge a la presència sempre reflexiva del pensament humà, d'aquesta manera de mirar especial, de captar detalls que s'acaben convertint en l'eix del poema, en aquell missatge, en aquella idea que roman i que perdura.
Des del punt de vista estrictament formal, Puig es va deixar seduir pel l'haiku i per la prosa poètica, gèneres molt contraposats que va agafar amb força, aconseguint excel·lir i, de fet, basteixen aquesta part final, molt potent i menys coneguda de la seva obra i que posa de manifest la maduresa creativa del poeta, capaç de mostrar-se sense artificis, amb una nuesa, una sinceritat i una bellesa francament envejables.
La solidesa rotunda dels seus arguments poètics es posen de manifest en aquesta necessitat objectiva de sublimar la comunió entre pensament i natura. El cervell, cansat i sovint adolorit, cerca refugi, consol i bàlsam en l'entorn natural, en tot allò que l'envolta i que, en certa manera representa una volguda recuperació dels orígens, deixant de banda la ciutat com a tot i tornant a l'àmbit rural des de la saviesa adquirida, des de la contraposició de sensacions. I contra el que podia semblar, traspua una certa sensació positiva, potser no de felicitat absoluta, però sí d'una gran pau, com si fos la demostració pràctica de l'assoliment d'una relació bonhomiosa i càlida.
Eudald Puig transmet imatges, instantànies vives d'aquesta relació mental i física entre l'home i el seu entorn i m'agradaria que aquesta antologia publicada per Curbet serveixi per descobrir-lo, per anar creant lectors amb la seguretat absoluta que qui s'acosti a l'obra de Puig en sortirà captivat, fascinat per la seva riquesa, per la música, per la profunditat i acabarà transportat sense pal·liatius a l'univers àlgid del poeta.
Eudald Puig és un poeta imprescindible, un autor que cal descobrir i reivindicar i ens hem de felicitar que hi hagi editors valents, oberts i arriscats que no permetin que els noms necessaris de la nostra cultura es perdin pels forats de l'oblit.
De fet, l'any 2004, la recent nascuda i brillant Edicions del Salobre, publicava l'obra poètica completa del manacorí Miquel Àngel Riera, en una edició ambiciosa i rigorosa que, contra tot pronòstic es va convertir en un èxit. Des d'aleshores, uns quantes editorials petites, veient que les grans abdicaven força del tema, han anat agafant les regnes de la poesia catalana i s'han embarcat en edicions necessàries i complexes com la que acaba de publicar Curbet Edicions dins la col·lecció Vincles, "Obra poètica completa. Eudald Puig".
Puig, nascut a Manlleu l'any 1948, va morir a Terrassa l'any 2013 és un poeta interessant i prou desconegut com per merèixer més atenció de la que se li ha dispensat fins ara. Cal ser optimistes i pensar que disposar de tota la seva obra en un volum, amb el pròleg de Jaume Aulet, que va ser un dels seus alumnes, ajudi a valorar i a considerar la seva feina com es mereix.
De fet poetes de primera línia com Feliu Formosa o Joan Vinyoli van lloar la poesia de Puig, una mirada intensa que reflectia el pas no sempre fàcil del món rural que va viure durant la seva infantesa als àmbits urbans.
El llibre ens permet descobrir o redescobrir Cel de nit (1979 Premi Miquel de Palol), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998), Terres i espais (2003 Premi Joan Teixidor) i La vida entredita (2006 Premi Agustí Bartra) i s'arrodoneix amb Evocacions i un apèndix final amb esbossos, poemes primerencs, poemes dispersos i haikus inèdits.
La lectura d'una obra poètica completa és sempre un exercici meravellós, un regal editorial que permet seguir el camí del poeta des de l'inici fins al final. En aquest cas, l'edició de Quim Curbet, fa que, a més, es puguin descobrir textos inèdits que representen un valor afegit, una mena de tancament del cicle que facilita el coneixement total del poeta, ajudat per l'aportació càlida i exhaustiva d'Aulet, un magnífic guia que ens obre les portes als universos personals de Puig.
L'Eudald era un poeta brillant, capaç d'abandonar-se a la contemplació activa o crítica, contraposant la realitat lírica, la bellesa del paisatge a la presència sempre reflexiva del pensament humà, d'aquesta manera de mirar especial, de captar detalls que s'acaben convertint en l'eix del poema, en aquell missatge, en aquella idea que roman i que perdura.
Des del punt de vista estrictament formal, Puig es va deixar seduir pel l'haiku i per la prosa poètica, gèneres molt contraposats que va agafar amb força, aconseguint excel·lir i, de fet, basteixen aquesta part final, molt potent i menys coneguda de la seva obra i que posa de manifest la maduresa creativa del poeta, capaç de mostrar-se sense artificis, amb una nuesa, una sinceritat i una bellesa francament envejables.
La solidesa rotunda dels seus arguments poètics es posen de manifest en aquesta necessitat objectiva de sublimar la comunió entre pensament i natura. El cervell, cansat i sovint adolorit, cerca refugi, consol i bàlsam en l'entorn natural, en tot allò que l'envolta i que, en certa manera representa una volguda recuperació dels orígens, deixant de banda la ciutat com a tot i tornant a l'àmbit rural des de la saviesa adquirida, des de la contraposició de sensacions. I contra el que podia semblar, traspua una certa sensació positiva, potser no de felicitat absoluta, però sí d'una gran pau, com si fos la demostració pràctica de l'assoliment d'una relació bonhomiosa i càlida.
Eudald Puig transmet imatges, instantànies vives d'aquesta relació mental i física entre l'home i el seu entorn i m'agradaria que aquesta antologia publicada per Curbet serveixi per descobrir-lo, per anar creant lectors amb la seguretat absoluta que qui s'acosti a l'obra de Puig en sortirà captivat, fascinat per la seva riquesa, per la música, per la profunditat i acabarà transportat sense pal·liatius a l'univers àlgid del poeta.
Eudald Puig és un poeta imprescindible, un autor que cal descobrir i reivindicar i ens hem de felicitar que hi hagi editors valents, oberts i arriscats que no permetin que els noms necessaris de la nostra cultura es perdin pels forats de l'oblit.
