Martín Piñol i Òscar Julve, els Caçadors d'acudits
Joan Antoni Martín Piñol és una màquina de creació rotunda, incansable, pluridisciplinar i pràcticament perfecta. De fet, el seu nom va associat amb èxit a molts camps, a moltes vies i a molts temes
Joan Antoni Martín Piñol és una màquina de creació rotunda, incansable, pluridisciplinar i pràcticament perfecta. De fet, el seu nom va associat amb èxit a molts camps, a moltes vies i a molts temes. Com a guionista ha posat la seva creativitat al servei de personatges mítics com el Tomàtic del Club Súper 3, del concurs més longeu de la televisió, el "Saber y ganar" o de sèries com "Gran Nord" i "El cor de la ciutat". És columnista del diari "El País" i també fa de monologuista (professió de moda al costat de la de tertulià) a la Paramount Comedy.
No cal dir que darrere de tot gran home (o potser millor dins de tot gran home) hi ha un ésser més pertorbat que li xucla el seny i el converteix en un petit gran monstre eixelebrat i Martín Piñol no és una excepció, ans al contrari. De fet podria ser un prototip, ja que el seu ésser és de talla XXL i assoleix el grau més alt de capacitat de pertorbació que el porta per camins insospitats com embrancar-se en la creació de la pel·lícula "El Dietista Peli".
Segons apunta la seva biografia, ha escrit més de 25 llibres (poden ser 26 o 3.615) entre els que destaquen "Crónicas apestosas", la sèrie "La cuina dels monstres", "Pizzaboy", premi Ramon Muntaner 2015, o un estudi de divulgació que posa de manifest la seva vesant més científica i erudita, "El gran tractat de la caca".
Es veu que de ben petit ja apuntava maneres i, a banda de recitar el vers de Nadal enfilat a la cadira del menjador, li agradava explicar acudits a la família i als amics i com que no sempre te'n pots refiar de la memòria, arrossegava un quadern (goso a aventurar que amb moltes possibilitats de ser d'espiral) on anava anotant els que més li agradaven.
Aquesta documentació valuosa i incunable li va servir per publicar fa deu anys "Menudos chistes", amb il·lustracions de Kenny Ruiz i ara, com que ja se sap que els famosos gaudeixen celebrant tota mena d'aniversaris, La Galera publica una reedició d'aquell èxit, en tapa dura, d'autèntic luxe i en una versió actualitzada (en català i castellà) que fa goig de veure i també de llegir. De fet es pot llegir de dues maneres, tal i com marca el títol, un acudit cada dia i així t'assegures lectura per a tot un any sencer, o bé devorar-lo d'una tacada i feina feta.
En aquest sentit, una de les gràcies del llibre és que pot anar dirigit a tots els públics. Els més petits descobriran un món que semblava perdut i condemnat a l'extinció, el d'explicar acudits curts entre classe i classe (o fins i tot al mig de la classe) i els que ja tenen una edat recordaran moments excelsos de la seva joventut com "I vostè d'on és? Jo de Vic. Caram, com el meu boli" que els transportaran a un passat carregat d'emocions i d'instants màgics.
I un altre del valors d'aquesta edició és la presència d'un altre mite, l'il·lustrador Òscar Julve, un megacrack de les imatges que ha il·lustrat grapats de llibres, còmics, publicacions diverses, responsable també del "Passejant per Horta" o de creacions televisives com la sèrie "Elvis Riboldi", "Mister Fedor", "Alguna cosa més", de TV3 o les populars formigues Trancas, Barrancas i Petancas del programa "El hormiguero". Aquí és dedica a posar imatges als acudits i a fer que el conjunt sigui estèticament viable i atractiu. Seguint amb el mateix exemple d'abans, a qui no li fa una gran il·lusió tenir un boli Bic dibuixat pel sempre brillant Òscar Julve?
En qualsevol cas, la possibilitat d'estudiar-se cada dia un acudit abans d'anar a dormir i explicar-lo l'endemà a tort i a dret és sempre una garantia que ens pot permetre no quedar-se mai en blanc. I un acudit, encara que sigui dolent, agrada tothom, trenca el gel i pot proporcionar grans moments. El llibre s'arrodoneix amb 10 consells que poden convertir la persona més sapastre en un gran caçador d'acudits i amb el diploma del Consell Interplanetari d'Humoristes.
I com que, a més de brillants, tots dos són bona gent, l'Òscar ens ha fet arribar una pàgina del llibre i alguns dels originals que ha creat per il·lustrar-lo i el Joan Antoni dues ratlles sobre les seves percepcions de l'obra.
"Caçadors d'acudits" és el llibre que jo hauria volgut de petit quan memoritzava acudits per explicar-los a família i amics. A més d'un acudit per a cada dia de l'any, porta un diploma de graciós i 10 consells per triomfar a l'hora d'explicar bromes. No passarà a la història de la Literatura però conrearà una nova generació d'humoristes que ens faran la vida més divertida d'aquí unes dècades.
Gràcies Joan Antoni, gràcies Òscar.
Per cert, el saben aquell que diu: "Saps que al meu fill li hem posat ulleres? Quin nom tan estrany".
No cal dir que darrere de tot gran home (o potser millor dins de tot gran home) hi ha un ésser més pertorbat que li xucla el seny i el converteix en un petit gran monstre eixelebrat i Martín Piñol no és una excepció, ans al contrari. De fet podria ser un prototip, ja que el seu ésser és de talla XXL i assoleix el grau més alt de capacitat de pertorbació que el porta per camins insospitats com embrancar-se en la creació de la pel·lícula "El Dietista Peli".
Segons apunta la seva biografia, ha escrit més de 25 llibres (poden ser 26 o 3.615) entre els que destaquen "Crónicas apestosas", la sèrie "La cuina dels monstres", "Pizzaboy", premi Ramon Muntaner 2015, o un estudi de divulgació que posa de manifest la seva vesant més científica i erudita, "El gran tractat de la caca".
Es veu que de ben petit ja apuntava maneres i, a banda de recitar el vers de Nadal enfilat a la cadira del menjador, li agradava explicar acudits a la família i als amics i com que no sempre te'n pots refiar de la memòria, arrossegava un quadern (goso a aventurar que amb moltes possibilitats de ser d'espiral) on anava anotant els que més li agradaven.
Aquesta documentació valuosa i incunable li va servir per publicar fa deu anys "Menudos chistes", amb il·lustracions de Kenny Ruiz i ara, com que ja se sap que els famosos gaudeixen celebrant tota mena d'aniversaris, La Galera publica una reedició d'aquell èxit, en tapa dura, d'autèntic luxe i en una versió actualitzada (en català i castellà) que fa goig de veure i també de llegir. De fet es pot llegir de dues maneres, tal i com marca el títol, un acudit cada dia i així t'assegures lectura per a tot un any sencer, o bé devorar-lo d'una tacada i feina feta.
En aquest sentit, una de les gràcies del llibre és que pot anar dirigit a tots els públics. Els més petits descobriran un món que semblava perdut i condemnat a l'extinció, el d'explicar acudits curts entre classe i classe (o fins i tot al mig de la classe) i els que ja tenen una edat recordaran moments excelsos de la seva joventut com "I vostè d'on és? Jo de Vic. Caram, com el meu boli" que els transportaran a un passat carregat d'emocions i d'instants màgics.
I un altre del valors d'aquesta edició és la presència d'un altre mite, l'il·lustrador Òscar Julve, un megacrack de les imatges que ha il·lustrat grapats de llibres, còmics, publicacions diverses, responsable també del "Passejant per Horta" o de creacions televisives com la sèrie "Elvis Riboldi", "Mister Fedor", "Alguna cosa més", de TV3 o les populars formigues Trancas, Barrancas i Petancas del programa "El hormiguero". Aquí és dedica a posar imatges als acudits i a fer que el conjunt sigui estèticament viable i atractiu. Seguint amb el mateix exemple d'abans, a qui no li fa una gran il·lusió tenir un boli Bic dibuixat pel sempre brillant Òscar Julve?
En qualsevol cas, la possibilitat d'estudiar-se cada dia un acudit abans d'anar a dormir i explicar-lo l'endemà a tort i a dret és sempre una garantia que ens pot permetre no quedar-se mai en blanc. I un acudit, encara que sigui dolent, agrada tothom, trenca el gel i pot proporcionar grans moments. El llibre s'arrodoneix amb 10 consells que poden convertir la persona més sapastre en un gran caçador d'acudits i amb el diploma del Consell Interplanetari d'Humoristes.
I com que, a més de brillants, tots dos són bona gent, l'Òscar ens ha fet arribar una pàgina del llibre i alguns dels originals que ha creat per il·lustrar-lo i el Joan Antoni dues ratlles sobre les seves percepcions de l'obra.
"Caçadors d'acudits" és el llibre que jo hauria volgut de petit quan memoritzava acudits per explicar-los a família i amics. A més d'un acudit per a cada dia de l'any, porta un diploma de graciós i 10 consells per triomfar a l'hora d'explicar bromes. No passarà a la història de la Literatura però conrearà una nova generació d'humoristes que ens faran la vida més divertida d'aquí unes dècades.
Gràcies Joan Antoni, gràcies Òscar.
Per cert, el saben aquell que diu: "Saps que al meu fill li hem posat ulleres? Quin nom tan estrany".
