Ramon Guillem
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES Avui el correu ens arriba del sud, fent bona aquesta voluntat d'aplegar a l'antologia sensibilitats
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES
Avui el correu ens arriba del sud, fent bona aquesta voluntat d'aplegar a l'antologia sensibilitats i geografies dispars i obertes d'un dels poetes més coneguts del País Valencià, Ramon Guillem, que ens regala un poema en prosa, Sang, per fer encara més gran i més selecta l'antologia de poemes d'amor.
Perquè l¿esperma és un torrent que et nega les artèries, un vaixell engolit pel tornado salabrós, una alabarda, un camí obrat per tu,
un truc a ta casa, sense portes ni finestres per a mi, i et recorre les vísceres i t¿ompli els pulmons i el fetge i el cor, i les venes dels pits i les invisibles estries de l¿anus, fins i tot les cèl.lules mortes de les ungles. Perquè l¿esperma és l¿iris dels teus ulls, el terròs dissolt en el mar de la llengua, l¿animal que et necessita, la pell que sense tu és cuir gastat, el xàfec insistent, la sang, amor meu, la sang.
I en aquest cas concret, el poema té una història que val la pena difondre. Estrictament parlant no és un poema inèdit ja que apareix a la novel·la "Foc lent" de Ramon Guillem, guanyadora del premi de literatura eròtica Vall d'Albaida. El que passa és que allí hi figura com una creació personal del protagonista de la història.
Això vol dir que l'antologia del blog serveix per recuperar-lo i per canviar públicament la identitat de l'autor, convertint-se ara, així i per primera vegada, en un poema inèdit de Ramon Guillem.
Gràcies Ramon.
Avui el correu ens arriba del sud, fent bona aquesta voluntat d'aplegar a l'antologia sensibilitats i geografies dispars i obertes d'un dels poetes més coneguts del País Valencià, Ramon Guillem, que ens regala un poema en prosa, Sang, per fer encara més gran i més selecta l'antologia de poemes d'amor.
Perquè l¿esperma és un torrent que et nega les artèries, un vaixell engolit pel tornado salabrós, una alabarda, un camí obrat per tu,
un truc a ta casa, sense portes ni finestres per a mi, i et recorre les vísceres i t¿ompli els pulmons i el fetge i el cor, i les venes dels pits i les invisibles estries de l¿anus, fins i tot les cèl.lules mortes de les ungles. Perquè l¿esperma és l¿iris dels teus ulls, el terròs dissolt en el mar de la llengua, l¿animal que et necessita, la pell que sense tu és cuir gastat, el xàfec insistent, la sang, amor meu, la sang.
I en aquest cas concret, el poema té una història que val la pena difondre. Estrictament parlant no és un poema inèdit ja que apareix a la novel·la "Foc lent" de Ramon Guillem, guanyadora del premi de literatura eròtica Vall d'Albaida. El que passa és que allí hi figura com una creació personal del protagonista de la història.
Això vol dir que l'antologia del blog serveix per recuperar-lo i per canviar públicament la identitat de l'autor, convertint-se ara, així i per primera vegada, en un poema inèdit de Ramon Guillem.
Gràcies Ramon.
