Roba este libro - Abbie Hoffman
Capitán Swing acaba de publicar per primera vegada en castellà una de les peces clau de la contracultura americana dels anys 70. És "Roba este libro",
Capitán Swing acaba de publicar per primera vegada en castellà una de les peces clau de la contracultura americana dels anys 70. És "Roba este libro", d'Abbie Hoffman, amb un pròleg de Howard Zinn, una introducció de Norman Mailer i la traducció d'Inés Campillo i Jorge Sola.
Hoffman, nascut a Worcester l'any 1936 i mort a Solebury l'any 1989 després d'empassar-se 150 pastilles de Fenobarbital barrejades amb alcohol, patia un trastorn bipolar i va ser un destacat activista de la rebel·lió juvenil. De fet va ser un dels fundadors del Partit Internacional de la Joventut (els populars hippies). Empresonat per conspiració i incitació a la violència contra la Convenció Demòcrata del 68, es va posicionar contra la guerra del Vietnam i una de les seves aparicions públiques més sonades va tenir lloc al festival de Woodstock quan va pujar a l'escenari mentre actuaven The Who per a deixar anar un discurs contra l'empresonament del Pantera Blanca John Sinclair.
El llibre és, de fet quasi una bíblia a seguir, un document viu i actiu de la contracultura dels setanta. Plantejat en format de guia d'ús, Hoffman, dóna consells als lectors de l'estil de com viure fora de la llei, com conrear marihuana, com viure en una comuna, com fabricar explosius casolans, com robar tota mena de coses, com aconseguir menjar de franc, com muntar un diari subversiu o una emissora de ràdio pirata, com estafar amb targetes de crèdit i tot sota una norma bàsica de comportament, una mena d'únic manament: "robar no és immoral, el que és immoral és no fer-ho".
El llibre, com probablement no podia ser d'altra manera, va ser rebutjat per més de 30 editors diferents, la qual cosa va obligar a Hoffman a crear una editorial per editar-lo. I un pic editat, es va trobar amb el rebuig de distribuïdors, llibreters i mitjans de comunicació a comercialitzar-lo i a fer-ne publicitat i difusió. I tot i aquest boicot generalitzat, és va convertir en un autèntic èxit de vendes, amb més de mig milió d'exemplars venuts quasi de sortida i sense xifres exactes de tots aquells que van seguir fil per randa el suggeriment del títol i se'l van endur per la via directa. Això fins i tot va portar a l'autor a declarar que resultava força incòmode que intentessis derrocar un govern i acabessis figurant a la part alta de la llista dels llibres més venuts.
No sé si els lectors actuals també tiraran pel dret a l'hora d'aconseguir aquest edició de Capitán Swing però el que és segur és que Abbie Hoffman estaria encantat si hagués pogut veure i viure aquesta època de pirateria generalitzada i global.
Hoffman, nascut a Worcester l'any 1936 i mort a Solebury l'any 1989 després d'empassar-se 150 pastilles de Fenobarbital barrejades amb alcohol, patia un trastorn bipolar i va ser un destacat activista de la rebel·lió juvenil. De fet va ser un dels fundadors del Partit Internacional de la Joventut (els populars hippies). Empresonat per conspiració i incitació a la violència contra la Convenció Demòcrata del 68, es va posicionar contra la guerra del Vietnam i una de les seves aparicions públiques més sonades va tenir lloc al festival de Woodstock quan va pujar a l'escenari mentre actuaven The Who per a deixar anar un discurs contra l'empresonament del Pantera Blanca John Sinclair.
El llibre és, de fet quasi una bíblia a seguir, un document viu i actiu de la contracultura dels setanta. Plantejat en format de guia d'ús, Hoffman, dóna consells als lectors de l'estil de com viure fora de la llei, com conrear marihuana, com viure en una comuna, com fabricar explosius casolans, com robar tota mena de coses, com aconseguir menjar de franc, com muntar un diari subversiu o una emissora de ràdio pirata, com estafar amb targetes de crèdit i tot sota una norma bàsica de comportament, una mena d'únic manament: "robar no és immoral, el que és immoral és no fer-ho".
El llibre, com probablement no podia ser d'altra manera, va ser rebutjat per més de 30 editors diferents, la qual cosa va obligar a Hoffman a crear una editorial per editar-lo. I un pic editat, es va trobar amb el rebuig de distribuïdors, llibreters i mitjans de comunicació a comercialitzar-lo i a fer-ne publicitat i difusió. I tot i aquest boicot generalitzat, és va convertir en un autèntic èxit de vendes, amb més de mig milió d'exemplars venuts quasi de sortida i sense xifres exactes de tots aquells que van seguir fil per randa el suggeriment del títol i se'l van endur per la via directa. Això fins i tot va portar a l'autor a declarar que resultava força incòmode que intentessis derrocar un govern i acabessis figurant a la part alta de la llista dels llibres més venuts.
No sé si els lectors actuals també tiraran pel dret a l'hora d'aconseguir aquest edició de Capitán Swing però el que és segur és que Abbie Hoffman estaria encantat si hagués pogut veure i viure aquesta època de pirateria generalitzada i global.
